Casa Salvi Noguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Arquitecte | Jeroni Granell i Barrera | |||
| Construcció | 1857 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Princesa, 11 i Pou de la Cadena | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 880 | |||
.jpg)
La Casa Salvi Noguera és un edifici situat als carrers de la Princesa i del Pou de la Cadena de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] La finca actual inclou, a més, els edificis de la plaça de la Llana, 20 i 21.[2]
Història
[modifica]
L'adober de pells Salvi Noguera i Rovira tenia una casa-fàbrica al carrer del Pou de la Cadena,[3][4][5] la propietat de la qual li fou venuda el 1848 per Maria Daroca, vídua de Miquel Fortuny (que fou propietari del molí paperer del Carme a Capellades) per 6.000 lliures.[6] El 1852, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar l'expropiació d'una part de la finca per a la obertura del carrer de la Princesa,[7] i el 1857, Noguera va presentar el projecte d'un nou edifici, obra del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera.[8]
A la mateixa època, va adquirir als germans Josep i Agustí Denís i Janer onze cossos i mig de casa al carrer de Sant Pere del Taulat (actualment Marià Aguiló) al Poblenou,[9][10] on fa ver construir una nova casa-fàbrica,[11] projectada pel mestre d'obres Joan Caballé i Fàbregas,[12][13] que va cobrar 5.439 duros 9 rals pel total de l'obra.[14][15]
Descripció
[modifica]Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb la cantonada arrodonida segons les ordenances de l'epoca. Els baixos són de pedra i la façana del carrer de la Princesa té cinc portals d'arc escarser, el central dels quals és el d'accés a l'escala de veïns, i els dos de l'esquerra corresponen a la botiga El Rei de la Màgia, amb un interessant aparador de fusta pintada. Els balcons, de llosana de pedra i baranes de ferro forjat, s'estructuren segons un eix central de balcons individuals, i dobles a banda i banda, excepte al pis superior, on són tots individuals.[1][16]
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa Salvio Noguera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Parcel·la cadastral 1419401DF3811G». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 42.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 254.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 195, 332.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 09-05-1863, p. 4197-4199.
- ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part de la casa que posseeix Salvio Noguera». Obres públiques 3/1 1237, peça 33. AMCB.
- ↑ «Princesa (11) cantonada Pou de la Cadena (2-4 i plaça Llana 20-21). Salvio Noguera. Construir casa». Q127 Foment 1/1857. AMCB.
- ↑ AHPB, notari Joaquim Òdena, 19-1-1857.
- ↑ Tatjer i Mir, Mercè. Burgueses, inquilinos y rentistas. Mercado inmobiliario, propiedad y morfología en el centro histórico de Barcelona: La Barceloneta, 1753-1982. Madrid: CSIC, 1988, p. 238.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 06-04-1865, p. 3531.
- ↑ «Salvio Noguera sol·licita erigir un grup de cases en el carrer Sant Pere (actualment Marià Aguiló) en el terme de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 328/1857. AMDSM, 10-02-1857.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 116, 555.
- ↑ AHPB, notari Pere Rodríguez de Alcántara, manual 1.240/22, f. 259v-260v, 22-12-1859.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 23-01-1869, p. 724.
- ↑ «Casa Salvi Noguera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Salvi Noguera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.