Casa Vallescà
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Casa natal i fàbrica  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Jaume Giralt, 4 | ||||
| Plànol | |||||
 | |||||
La casa Vallescà era un edifici situat al carrer de Jaume Giralt, 4 de Barcelona i inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979,[1][2] avui desaparegut.
Història
[modifica]El 1717, el mestre de cases Anton Vallescà i Martí (1688 o 1689-1740)[3][4] es va fer càrrec d'unes cases enrunades pel setge de 1713-1714 i les va reconstruir en diferents etapes per convertir-les en la seva residència familiar,[5] feina que degué culminar el 1729, data assenyalada a l'escut d'armes col·locat al vestíbul.[1] A l'inventari post mortem dels seus béns constaven les següents finques: A) Casa de planta baixa i dos pisos al carrer de Jaume Giralt; els pisos eren ocupats per la família Vallescà, mentre que la planta baixa, dividida en dues botigues, era destinada al lloguer. B) Una altra casa al carrer de Jaume Giralt, adjacent a l'anterior; encara no era acabada en el moment de fer l'inventari. C) Casa de grans dimensions al carrer de Carders, llogada. D) Una altra casa al carrer de Carders, adjacent a l'anterior, llogada a un taverner. E) Dues cases modestes al carrer de la Volta de Montanyans.[3][6] Aquestes van passar a mans del seu fill Francesc Vallescà i Torres,[7] que entre el 1747 i 1750 va adquirir dues finques adjacents al carrer de Jaume Giralt.[3][5]
Francesc Vallescà va morir a finals del 1757 o ja el 1758,[8] i el seu fill Troià Vallescà i Scarponi[3] va iniciar una política de disgregació del patrimoni familiar a través de la concessió d'establiments emfitèutics.[5]
El 1844, l'industrial sabadellenc Joan Gorina i Folch va encarregar a l'arquitecte Francesc Daniel Molina la remunta d'un quart pis.[9] En aquella època, hi havia la fàbrica de teixits de cotó del seu cunyat Josep Maragall i Vilarosal,[10][11][12] pare del poeta Joan Maragall i Gorina, que hi nasqué el 1860 i va escriure aquests versos:
Quan era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit
però el sol hi era alegre.
El 1863, Josep Maragall compartia les instal·lacions amb l'establiment d'aprests de Josep Ordeix.[13]
El PERI del 1985 afectava la finca, per la qual cosa fou expropiada per l'empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA), que el 1999 va encarregar-ne un informe a l'arquitecte Josep Emili Hernàndez-Cros, antic cap del Servei de Protecció del Patrimoni. Aquest document, que prenia com a base l'estudi històric realitzat per l'equip Francesc Caballé-Reinald Gonzàlez (Veclus SL), fou aportat a la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural perquè en ratifiqués la descatalogació. Mentre que Caballé i Gonzàlez concloïen que la casa Vallescà no era representativa de l'arquitectura civil de l'època i, per tant, no mereixia la qualificació de BCIL, Hernàndez-Cros anava més enllà i afirmava que l'edifici era tipològicament irrecuperable; és a dir, que no se'n podia establir l'àmbit i la forma de l'estat original i, per tant, no mereixia la pena considerar-ne la rehabilitació.[14][15]
Finalment, i un cop superat aquest tràmit administratiu, l'edifici fou enderrocat l'estiu del 2000. El solar es convertí en part del «Forat de la Vergonya»,[16] un espai defensat pels veïns del barri enfront de les pretensions de l'administració municipal de construir-hi un aparcament soterrani.[17]
Descripció
[modifica]Casa senyorial del segle xviii sobre una àmplia i torturada parcella, organitzada a l'entorn de dos patis, l'un d'accés des del carrer a través d'un portal d'arc escarser i amb escala que pujava a la planta noble (on hi havia un saló amb sostre enteixinat, al qual corresponien els tres balcons amb portes de fusta decorades amb relleus), i l'altre comunicat amb aquest, amb un cos d'escala adossat a l'edifici per la part de ponent, que duia als pisos superiors.[1]
A la façana hi havia balcons amb baranes de ferro forjat al principal i al primer pis, així com motllures a les llindes i els brancals de les obertures. El parament, a base de carreus irregulars fins al segon pis, mostrava l'afegit molt posterior de la remunta d'una planta, amb obertures tapiades.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 234-235.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 57.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Arranz, 1991.
- ↑ Fontbona de Vallescar, 2017, p. 108.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Carrer Jaume Giralt 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ AHPB, notari Sever Pujol, 3r llibre d'inventaris (1737-1741), f. 181-184.
- ↑ Fontbona de Vallescar, 2017, p. 109.
- ↑ «Testament i codicil de Francesc Vallescà». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Antoni Duran, 09-09-1757.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 87/1844.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57, 59.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 182, 316.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 141, 144, 243, 255.
- ↑ Hernàndez-Cros, 1999.
- ↑ Scarnatto, Alessandro. Top model Barcelona 1979-2011. Un racconto urbano tra architettura, politica e società (en italià). Altralinea, 2015, p. 162-163. ISBN 978-8898743377.
- ↑ Fontbona de Vallescar, 2017, p. 115.
- ↑ Peña, Falconetti. «El Forat. Especulación y resistencia vecinal en Barcelona (documental)», 2004.
Bibliografia
[modifica]- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 495-499. ISBN 848710407X.
- Fontbona de Vallescar, Francesc «Maragall i la casa Vallescar». Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, 6, 2017, pàg. 107-115.
- Hernàndez-Cros, Josep Emili «Estudi a nivell de possibilitats projectuals de la finca situada al carrer de Jaume Giralt, 4 de Barcelona». Modificació del PERI del sector oriental del centre històric de Barcelona dins l'àmbit de la plaça de Sant Cugat al convent de Sant Agustí (Annex I) [Barcelona], 2-1999.