Casa a la carretera d'Olot, 14 (Sant Joan les Fonts)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 375 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Joan les Fonts (Garrotxa) | |||
| Localització | Ctra. d'Olot, 14, la Canya | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10655 | |||
La Casa a la carretera d'Olot, 14 és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]És una casa de planta rectangular, amb teulat molt pronunciat a tres aigües. És de teules planes, coronat per pinacles i té gàrgoles amb caps d'aus. És sostingut per bigues de fusta vistes. Disposa de planta baixa, pis i golfes; les obertures, distribuïdes segons un eix de simetria estan emmarcades per estuc i tenen les baranes de fusta. Els murs varen ser arrebossats.[1]
Història
[modifica]A principis de la nostra centúria, conviuran a Olot el Modernisme i el Noucentisme; aquest darrer, amb les seves diferents corrents i contradiccions, tindrà la seva puntual aplicació a la capital de La Garrotxa. L'ala més típica i normativa estava representada pel Grup Escolar Malagrida i la Biblioteca Popular de la Mancomunitat -avui desapareguda-. Un altre corrent noucentista s'entronca amb l'arquitectura europea del moment i està representada per l'arquitecte Rafael Masó. Hi ha definitivament un tercer grup que accentua els aspectes eclèctics, historicistes i fins i tot acadèmics.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa a la carretera d'Olot, 14». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 octubre 2016].