Casa al carrer Canyelles, 70-74 (Roses)
Casa al carrer Canyelles, 70-74 | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Casa | |||
Construcció | XX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Racionalisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roses (Alt Empordà) | |||
Localització | Ctra. de Canyelles, 70-74. Roses (Alt Empordà) | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 37671 | |||
La Casa al carrer Canyelles, 70-74 és un edifici situat al carrer Canyelles, número 70-74, del municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà. Aquesta obra està protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Situat a l'est del nucli urbà de la població, a la franja costanera situada entre el mar i la carretera de Canyelles, a l'entrada de la platja de Canyelles Petites.[1]
Es tracta d'un conjunt aïllat format per dos xalets aparellats de les mateixes característiques. Formats per diversos cossos adossats, les façanes principals es troben a peu de carretera, mentre que la resta de l'edifici està construït a un nivell inferior i a peu de platja. La planta de l'edifici està formada per un cos central rectangular i, a cada extrem, els dos habitatges, constituïts per uns cossos estructurals arrodonits que s'adapten a la franja costanera. Aquests habitatges estan formats per una planta baixa, situada al nivell de la carretera, i per una planta semisoterrada, que ocupa la part posterior de l'edifici. Les obertures presents a tots dos edificis són rectangulars i quadrades, sense cap element decoratiu a destacar. Interiorment, cada edifici està compost d'un garatge superior (situat a peu de la carretera de Canyelles), vestíbul, saló, vuit habitacions, tres banys, cuina, rebost i menjador - sala d'estar.[1]
Exteriorment, totes les façanes es troben arrebossades i pintades de color blanc, donant un aspecte mediterrani al conjunt.[1]
Història
[modifica]Xalets coneguts popularment com "El Submarí", amb una superfície total construïda de 150m2[1]
en una parcel·la de 1200m2[1]
Pelai Martínez i Paricio (Figueres 1898-1978). Arquitecte català. Titulat l'any 1920, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya. El 1925 va ser nomenat Catedràtic Auxiliar de Projectes de l'Escola de Barcelona i el 1942 en va obtenir la Càtedra. A l'Exposició Universal del 1929 va guanyar el concurs del Palau de les Arts Gràfiques i va dirigir les obres del Palau d'Agricultura.[1]
Bona part de la seva obra la va realitzar a l'Alt i el Baix Empordà, a la Costa Brava i a la ciutat de Figueres, d'on va ser arquitecte municipal interí. També va exercir d'arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà durant diverses dècades. A la seva ciutat natal són remarcables l'escalinata del Parc Bosc, la Casa Cordomí/Canet a la Rambla i el monument a Pep Ventura.[1]
A l'Arxiu Històric de Figures es conserva el fons que prové del despatx de l'arquitecte. Consta de 1069 projectes datats entre 1933 i 1976 juntament amb un fons de 160 fotografies en blanc i negre, i color.[1]