Casa al passeig del Remei, 17 (Caldes de Montbui)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa  | ||||||
| Construcció | 1882 | ||||||
| Construcció | segle xix Final | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | ||||||
| Altitud | 229 m | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Caldes de Montbui (Vallès Oriental) | ||||||
| Localització | Pg. del Remei, 17 | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 28462 | ||||||
| |||||||
La Casa al passeig del Remei, 17 és una casa eclèctica de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]És una casa unifamiliar entre mitgeres, amb jardí a la part posterior, de planta baixa i pis. Es pot considerar com una casa d'estiueig.[1] L'edifici té una estructura de murs de càrrega, amb forjats unidireccionals de biguetes, possiblement de fusta. Té una coberta plana i transitable. Presenta un clar ordre de façana en la disposició i tipus de forats. La composició d'aquesta es realitza segons tres eixos verticals que ordenen els forats, amb un clar eix de simetria, que marca en una posició central l'accés i la balconera principal. Hi ha una disminució dels forats segons l'alçada, i aquests presenten unes proporcions rectangulars clarament verticals. El remat superior es produeix mitjançant una cornisa i una barana de pedra a manera de balustrada. L'acabat de la façana és arrebossat i presenta a l'entorn dels forats un realçat sobre el pla de la façana del mateix material.[1]
Història
[modifica]La casa, per l'estil i els sistemes emprats en la construcció, així com la data d'urbanització del passeig del Remei, es construeix a finals del segle xix o principis del XX.[1] El passeig del Remei es realitzà als voltants del 1860 i es pavimentà entre els anys 1918 i 1919. El passeig porta a l'ermita de la qual pren el nom. Les edificacions del passeig es realitzaren principalment a finals del segle XIXi principis del XX, encara que posteriorment s'han dut a terme força modificacions, sobretot en l'interior de les cases, però no han fet desmerèixer gaire la imatge del conjunt urbà.[1]
L'arquitectura és força homogènia, sobretot en la tipologia de habitatges unifamiliars d'estiueig entre mitgeres. Les alçades són principalment de dues o tres plantes. És un dels espais urbans més peculiars i representatius de la vila de Caldes, amb unes característiques històriques molt pròpies.[1]
Referències
[modifica]