Casa de la Caritat (Manresa)
|
Per a altres significats, vegeu «Casa de la Caritat de Barcelona». |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Trias Alexandre Soler i March: reforma | |||
| Construcció | S. XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manresa (Bages) | |||
| Localització | Plaça Cots - carrer Verge de l'Alba | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 23 gener 1985 | |||
| Id. IPAC | 16600 | |||
.jpg)
La Casa de la Caritat és un edifici aïllat, envoltat de jardí en la zona de l'eixample vuitcentista de la ciutat de Manresa (el Bages) protegit com a bé cultural d'interès local. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm de gruix.[1]
La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular.[1]
El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc després de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Caritat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Caritat», a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultural de la GenCat.
- «Casa Caritat. Patrimoni ciutadà», Lluís Virós, El Pou de la Gallina, Manresa, 26 d'abril del 2017.
- «El xalet mutilat de la Casa Caritat. Negre sobre gris, un xalet modernista», Històries manresanes, 13 d'abril del 2015.