Casa de la Vila d'Hostalric
 Convent de Sant Francesc de Paula | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa consistorial  | ||||||
| Construcció | XVII | ||||||
| Ús | casa consistorial i friary (en)  | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Hostalric (Selva) | ||||||
| Localització | C. Raval, 43. Hostalric (La Selva) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 26745 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Propietat de | Ajuntament d'Hostalric | ||||||
| Ocupant | Ajuntament d'Hostalric | ||||||
| |||||||
La Casa de la Vila és un edifici al raval d'Hostalric que avui allotja la seu de l'ajuntament d'Hostalric i que antigament fou el Convent de Sant Francesc de Paula de l'orde dels Mínims (1610-1835), i l'escola municipal (1841 - principi de segle xx).
El convent dels mínims fou fundat sota l'auspici del bisbe Arévalo de Zuazo i Roig i Jalpí, membre d'aquest orde, en recull, en un arravatament proselitista, un fet miraculós que s'hauria produït duran la construcció.[1] Hi ha però restes més antigues, una cripta del segle xii recentment recuperada. L'Estat va cedir el convent a l'Ajuntament per mitjà d'una escriptura pública del notari Climent de Rovira amb data del 8 d'octubre del 1841. Fou l'escola del poble fins principi del segle xx. L'any 1924 s'encarregà un projecte per a fer-ne la casa de la vila a l'arquitecte modernista Bonaventura Conill.[2]
,_antic_convent_de_Sant_Francesc_de_Paula.jpg)
,_claustre_de_l%27antic_convent.jpg)
A les dues entrades de l'edifici hi ha esculpit l'escut de l'orde. Hi figura la data de 1648, segurament data en la qual s'acabaren les obres del convent.[2] L'edifici actual, de tres plantes, s'articula al voltant del claustre.[3] La planta superior fou alçada a final dels anys 90 i s'hi han instal·lat algunes dependències municipals. El claustre quadrat, amb arcades de mig punt que es fan més petites a la galeria del primer pis. Al mateix edifici abans hi havia una petita església dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, en la qual s'hi planteja construir-hi un cinema. La coberta és en teula àrab. La façana principal que es pot observar actualment, és fruit de la reforma que realitzà Bonaventura Conill que va utilitzar rajols vermells com a ornament. El més destacable n'és la galeria. A la part esquerra de l'edifici, hi ha una petita tribuna (sustentada falsament per unes grans mènsules de rajol) amb una petita balustrada i una columna salomònica de rajol vermell que separa dos arcs de mig punt amb un motiu vegetal, just al mig de l'arc, aquests motius interrompen una cornisa. A sobre, el ràfec amb mènsules i motius vegetals. Tota la façana té com una mena d'encoixinat. Cal esmentar que a l'interior del claustre i recolzada sobre una paret hi ha una làpida inscrita: "HVMANDIS DEFUVNCTIS SACRVMAB ANTI..VOLOCUM TEMPORVMUETO VETVSTATE LABENTE DESVPERTERRAORVI PVRCAT MUNDAT EXORNAT MVRO UE DAEVO CLAVDIT OPERA HVIVS ECGLESIA ANNUSDOM. MDCCLXXXIV".[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Roig i Jalpí, Joan Gaspar. Resumen historial de las grandezas, y antiguedades de la ciudad de Gerona, y cosas memorables suyas eclesiasticas, y seculares, assi de nuestros tiempos, como de los passados (en castellà). Barcelona: Iacinto Andrev, 1678, p. 300-301.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa de la Vila». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juliol 2014].
- ↑ «Casa de la Vila». Patrimoni. Consell Comarcal de la Selva. [Consulta: 28 juliol 2014].