Casa de les Altures
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | 1890 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Baix Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Ronda del Guinardó, 49-51 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30238 | |||
| Id. Barcelona | 2772 | |||
La Casa de les Altures és un edifici d'estil neomudèjar situat al costat del Parc de les Aigües de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment, és la seu del Districte d'Horta-Guinardó.
Descripció
[modifica]Es tracta d'un palauet on s'han situat alguns serveis del districte. Al soterrani del casal hi ha instal·lada la sala d'actes i a la part forana hi ha plantat alguna filera de palmeres.[1]
El portal d'accés està cobert per una galeria porxada, i, a la part alta hi corre una altra galeria. Ambdues peces són un clar exponent de l'estil arabesc molt ben treballat. La part posterior té sortida a un pati que s'ha volgut conservar.[1]
Història
[modifica]Va ser projectat el 1890 pel mestre d'obres Enric Figueres com a residència de l'enginyer director de la Societat General d'Aigües de Barcelona, Nicolau Recúlez Chevalier. El nom li ve dels motors que es trobaven al costat, que elevaven l'aigua fins al dipòsit situat més amunt. Tanmateix, es va utilitzar poc com a habitatge particular, i servia com a lloc de trobada per a actes de protocol de la societat.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels treballadors de l'empresa, i més endavant, la casa serví de seu de l'Institut d'Investigació Hidrològica, amb vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot fruiters.[2]
A principis dels anys 1970, l'estat de conservació del conjunt (casa i jardins) era deficient i l'Associació de Veïns Joan Maragall emprengué accions reivindicatives per tal d'aconseguir convertir-lo en parc públic. Gràcies a aquestes pressions, la propietat va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, i el 1978 el parc de les Aigües va obrir les portes després dels treballs d'adequació duts a terme per l'arquitecte J.M. Casamor.[2]
El 1984, l'Ajuntament adquirí també el palauet, que un cop rehabilitat per l'arquitecte Víctor Argentí, va obrir les portes com a seu del districte d'Horta-Guinardó a inicis de 1989. L'any 1990 va ser distingit amb el premi FAD a la millor rehabilitació.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa de les Altures». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 Marcià i Argentí, 1991, p. 27.
Bibliografia
[modifica]- Bou i Roura, Lluís. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-991-6.
- Macià, Teresa; Argentí, Victor. Rehabilitación. Casa d'Altures. Parc de les Aigües. Barcelona: Dragados y Construcciones, S.A., 1991. DL: M. 21.188-1991.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa de les Altures». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Casa de les Altures». Arquitectura Orientalista a Barcelona (blog), 02-10-2013.