La Casa de les Dominiques és un habitatge al nucli de Borredà (Berguedà) catalogat en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos superiors, cobert a dues aigües amb el carener principal, orientada a llevant. L'edifici fou projectat com a hospital de pobres però les obres no varen poder acabar-se a partir del projecte inicial i fou necessari comprar un habitatge i adequar-lo a funcions sanitàries i d'acolliment. Actualment funciona com a casa de repòs i convivència de la comunitat de monges dominiques de l'anunciata que l'han arranjat i restaurat. Al costat de ponent l'edifici compta amb un ampli pati i una zona enjardinada.[1]
El 1790 el rector Jaume Palmerola i els seus habitants de la vila varen demanar al rei Carles IV d'Espanya permís per a construir un edifici destinat a l'acolliment de malalts i pobres, en uns anys en què el nucli urbà de la vila era molt actiu i densament poblat. Tot i que el permís fou concedit, les obres no varen poder realitzar-se degut a un llarg plet que enfrontà la junta amb la família Vilardell que al·legava drets sobre el pati. S'habilità un edifici antic i l'hospital funcionà des de mitjan s. XIX. La casa era coneguda com a Cal Cristòfol. El 1890 s'hi instal·laren les germanes dominiques que fundaren l'escola de nenes.[1]
↑ 1,01,1«Casa de les Dominiques». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2015].
