Casa del Fascio

La casa del Fascio, casa Littoria o casa del Littorio va ser un edifici que allotjava primer la branca local del Partit Nacional Feixista (1921-1943) i, després, del Partit Feixista Republicà (1943-1945) sota el règim feixista a Itàlia, les colònies i Malta.^[1] En els principals nuclis urbans, s'anomenava palau del Littorio o palau Littorio. Littorio significa lictor, el portador del feix romà, símbol del poder a l'antiga Roma adoptat pel partit feixista.

Història

Hi va arribar a haver un total d'11.000 cases del Fascio i uns 5.000 edificis es van construir expressament com a tals.^[2] Molts d'ells van ser dissenyades per arquitectes racionalistes^[3] com Adalberto Libera, Saverio Muratori, Ludovico Quaroni, Giuseppe Samonà i Giuseppe Terragni, però també hi havia arquitectes historicistes i moderns.

La casa del Fascio esdevingué un dels elements centrals de les noves ciutats i pobles fundats sota el règim feixista, juntament amb l'església i l'ajuntament. A les ciutats més petites, els edificis existents es compraven o es llogaven, de vegades sense modificar, de vegades especialment adaptats.^[4]

Després de la Segona Guerra Mundial, les cases del Fascio van ser lliurades a l'Estat italià en virtut de les disposicions de la Llei 159 del 27 de juliol de 1944, Sanzioni contro il fascismo. Encara avui sovint conserven signes o emblemes del règim feixista. En l'actualitat, només s'ha recontextualitzat l'antiga Casa Littoria de Bolzano, mostrant a partir del 2017 una cita de Hannah Arendt col·locada sobre un baix relleu monumental prenent com a centre el mateix Benito Mussolini i que el qüestiona públicament.^[5]

Referències

↑ Stivala, Adrian M. (2001). Cultura italiana e teatro a Malta nell'Ottocento e nel Novecento (Tesi) (en italià). University of Malta, 2001.
↑ «L'architettura delle Case del Fascio», 26-09-2009. Arxivat de l'original el 2008-08-29.
↑ Thake, Conrad Melita Historica, XV, 4, 2011, pàg. 436–437. ISSN: 1021-6952. OCLC: 472457132.
↑ Mangione, Flavio. Le case del Fascio - In Italia e nelle Terre d'Oltremare (en italian). Rome: Ministero per i beni e le attività culturali - Pubblicazioni degli Archivi di Stato, 2003, p. XVII, 153–491. ISBN 8871252209.
↑ Obermair, Hannes (2017), "Monuments and the City—an almost inextricable entanglement", in Matthias Fink, 'Multiple Identitäten in einer "glokalen Welt"—Identità multiple in un "mondo glocale"—Multiple identities in a "glocal world", Bozen-Bolzano: Eurac Research, pàg. 88–99, ISBN 978-88-98857-35-7

Bibliografia

L'architettura delle Case del Fascio nella Regione Lazio, a cura de Flavio Mangone i Andrea Soffitta, Alinea, Florència, 2006,

Vegeu també

[1] Stivala, Adrian M. (2001). Cultura italiana e teatro a Malta nell'Ottocento e nel Novecento (Tesi) (en italià). University of Malta, 2001.

[archimagazine-2] «L'architettura delle Case del Fascio», 26-09-2009. Arxivat de l'original el 2008-08-29.

[thake-3] Thake, Conrad Melita Historica, XV, 4, 2011, pàg. 436–437. ISSN: 1021-6952. OCLC: 472457132.

[4] Mangione, Flavio. Le case del Fascio - In Italia e nelle Terre d'Oltremare (en italian). Rome: Ministero per i beni e le attività culturali - Pubblicazioni degli Archivi di Stato, 2003, p. XVII, 153–491. ISBN 8871252209.

[5] Obermair, Hannes (2017), "Monuments and the City—an almost inextricable entanglement", in Matthias Fink, 'Multiple Identitäten in einer "glokalen Welt"—Identità multiple in un "mondo glocale"—Multiple identities in a "glocal world", Bozen-Bolzano: Eurac Research, pàg. 88–99, ISBN 978-88-98857-35-7

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]