Casa del Gremi de Pellaires
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||||
| Part de | Porxada de la plaça Sant Agustí Vell | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Portal Nou, 2, Petons, 23-25 (enderrocat) i Comerç, 26 | ||||
| |||||
La casa del Gremi de Pellaires era un conjunt d'edificis situats al carrer del Portal Nou i del Comerç de Barcelona, del qual només es conserva el darrer.
Descripció
[modifica],_restes_del_porxo.jpg)
.jpg)
L'antiga seu del Gremi de Pellaires era una construcció de planta baixa i dos pisos recolzada en la porxada de la plaça de Sant Agustí Vell, amb una façana austera on destacava el balcó amb baranes de ferro forjat i tornapuntes del primer pis i l'escut del gremi, un lleó en baix relleu.[1]
Història
[modifica]El 1777, els cònsols Josep Baladia i Nicolau Montserrat van demanar permís per a remuntar un segon pis.[2]
El 10 d'abril del 1840, la comissió anomenada pel Gremi va aprovar per unanimitat el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera per a edificar una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos al passeig de l'Esplanada (actualment carrer del Comerç).[3][4] Aquest fou completat pel mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera en quant a la façana principal, presentada a l'Ajuntament pels prohoms Ramon Font i Ignasi Trull.[5]
Al llarg del temps, l'adoberia del Gremi va ser llogada a diferents industrials, com per exemple Josep Blanch[6][7] i Rafael Pibernat.[8][9]
Cap al 1990, l'antiga seu va ser enderrocada per la empresa mixta Promoció de Ciutat Vella SA (PROCIVESA) per a construir-hi un nou edifici d'habitatges, projectat pels arquitectes Ramon Garcia i Pere Giol,[10] que conserva a la façana l'escut amb el lleó. Tanmateix, el tram corresponent de l'antiga porxada ha quedat al descobert.
Referències
[modifica]- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 63.
- ↑ Gremi de Curtidors. «Portal Nou. Afegir un pis, planta baixa i dos pisos». C.XIV Obreria C-14/1777-140. AHCB, 29-07-1777.
- ↑ «Plan terreno de la casa fábrica del gremio de Curtidores y Zurradores. Planta del primer piso». Gràfics 18325. AHCB, 1840.
- ↑ «Fachada posterior (de la casa fábrica del gremio de Curtidores y Zurradores)». Gràfics 18326. AHCB, 1840.
- ↑ AMCB, C.XIV Obreria C-135, 11-08-1840.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 127, 332.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 155.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 719.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1235.
- ↑ AMCB, Obres majors 89L0971 i 92L0179.
Bibliografia
[modifica]
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 78.