Casa del Marquès de Castellbell (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | carrer de la Princesa | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Princesa. 23, Montcada, 4-6 i Boquer, 14 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 900 | |||
.jpg)
La casa del Marquès de Castellbell és un conjunt arquitectònic situat als carrers de Montcada, d'en Boquer i de la Princesa de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica].jpg)
Es tracta d'una finca formada per dos edificis: el primer, amb façanes al carrer de la Princesa i de Montcada, té planta baixa, planta noble i dos pisos, mentre que el segon, amb façanes a aquest darrer i d'en Boquer, té planta baixa, entresol i tres pisos. Una part dels baixos tenen un encoixinat, i els balcons tenen baranes de ferro forjat amb motius decoratius (excepte les del del carrer d'en Boquer).
Història
[modifica]El 1683, el notari Francesc Lentisclar (o Lentisclà) i Noguers va adquirir als marmessors de Diego Girón de Rebolledo una casa al carrer de Montcada al costat de la seva.[2] El 1695, la seva filla Marianna de Lentisclar i de Pinyana va contreure matrimoni amb Francesc d'Amat i de Planella, comte de Castellar, i el 1704 van demanar permís per a reformar aquesta casa, anomenada «petita», i igualar-ne els sostres amb la gran.[3] La propietat va ser heretada pel seu fill Fèlix d'Amat i de Lentisclar (†1749), casat amb Francesca de Rocabertí i Descatllar. El 1729 s'hi va establir l'Acadèmia Literària de Barcelona.[4]
El matrimoni va morir sense fills i la propietat passà a mans de la seva germana Maria Teresa d'Amat i de Lentiscar (†1769), i successivament a Josep (1729-1775), Antoni i Gaietà d'Amat i de Rocabertí (†1794), tercer marquès de Castellbell.
El 1805, Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera (1777-1846), quart marquès de Castellbell, va demanar permís per a reedificar la seva casa del carrer d'en Boquer,[5] i també el cos d'edifici contigu del carrer de Montcada,[6] segons els plànols de l'arquitecte Tomàs Soler i Ferrer.
El 1852, arran de l'obertura del carrer de la Princesa, l'Ajuntament de Barcelona en va expropiar 5.921 pams quadrats de superfície, i el marquès Gaietà Maria d'Amat i d'Amat (1803-1868) es va comprometre a construir-hi una nova façana, tot rebent una indemnització de 124.583 rals.[7][1] L'any 1858, el marquès va presentar-ne el projecte, obra del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera, que també va harmonitzar la façana del carrer de Montcada amb la part nova.[8]
Vegeu també
[modifica]- Sepulcres per a Diego Girón de Rebolledo i els seus germans
- Casa Peguera
- Casa Montaner (Barcelona)
- Casa Ramon de Càrcer
- Palau Falguera
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa del Marquès de Castellbell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 349, 367.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 369.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 372-374.
- ↑ «(Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera). Marquès de Castellbell. Boquer i Montcada. Casa. Enderrocar i reedificar enretirant la façana del carrer Montcada cedint terreny a la via pública». C.XIV Obreria C-98/1805-122. AHCB, 14-08-1805.
- ↑ «(Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera). Marquès de Castellbell. Montcada i Boquer. Casa. Enretirar la façana per alinear-la amb la cantonada del carrer Boquer i reparar les volades de les obertures». C.XIV Obreria C-98/1805-142. AHCB, 03-10-1805.
- ↑ «Apertura del carrer Princesa. Expropiació de part de la casa que posseeix el Marquès de Castellbell». Q136 Obres públiques 3/1 1237, peça 8. AHCB, 1852.
- ↑ «Cayetano M. de Amat marqués de Castellbell. Montcada cantonada Princesa. Reedificació d'una casa». Q127 Foment 22/1858. AMCB, 21-01-1858.
Bibliografia
[modifica]- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020, p. 347-374. ISBN 978-84-9156-257-3.