Casa pairal
.jpg)
Casa pairal és una masia o casa autosuficient pertanyent a una finca rústica, seu d'un llinatge organitzat com a unitat d'explotació rural amb un patrimoni significatiu acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l'hereu, que preveia que el patrimoni es succeís sencer del pare al fill gran.[1][2]
La casa pairal acostuma a ser de grans dimensions i de construcció sòlida. El nom de la casa coincideix normalment amb el del llinatge i hi convivien dues o tres generacions, sota l'autoritat del cap de casa[2] (el vell progenitor, pare o mare vídua), a més dels treballadors de la casa i del camp. El seu patrimoni ha anat augmentant a partir d'aliances matrimonials amb el pas de les generacions.
Des de la sentència de Guadalupe de 1486, ha sigut un dels principals nuclis de l'estructura social catalana, sobretot a la Catalunya Vella. La seva potència econòmica ha estat sovint un dels factors de modernització dels mètodes de conreu, i el motor, a través dels cabalers, de la industrialització des del s XVIII.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Casa pairal». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 2,0 2,1 El Bisaura: rutes a peu i en BTT. Cossetània Edicions, 2003, p. 110–. ISBN 978-84-96035-78-2.
- ↑ «Casa pairal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.