Casal Català de Brussel·les
(fr) Casal Català de Bruxelles  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Casal Català | ||||
| Forma jurídica | associació sense ànim de lucre | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 desembre 1930 | ||||
| Fundador | Francesc Macià i Llussà i Bonaventura Gassol i Rovira | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Llorenç Navarro (2019 – actualitat) | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +32-2-779-46-32 | ||||
| Lloc web | https://www.casal-catala.be/ | ||||
   
| |||||
El Casal Català de Brussel·les és una organització social de Bèlgica que, adscrita a la xarxa de Casals Catalans, actua en els àmbits d'unió dels ciutadans catalans i dels catalanoparlants residents en aquest estat europeu i també promou la realitat sociocultural de Catalunya. Fundat el 1930 i atesa la seva situació a Brussel·les, capital política europea, té també l'objectiu de defensar la identitat catalana i de projectar a l'exterior la cultura catalana.[1]
El Casal Català de Brussel·les fou fundat el 6 de desembre de 1930[2] per un nucli d'exiliats a Brussel·les encapçalats pel que posteriorment esdevendria president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà i l'escriptor i polític Bonaventura Gassol i Rovira, arran dels Fets de Prats de Molló del 1926.[3] Des d'aquesta ciutat, Macià i Llussà continuà la seva tasca política d'oposició a la dictadura espanyola de Miguel Primo de Rivera, fins que, el febrer del 1931, el govern autoritzà el seu retorn a Catalunya.
Juntament amb el butlletí Catalunya a Bèlgica, la revista del Casal Català publicada durant la dècada del 1930 fou una de les primeres publicacions de la premsa catalana a Bèlgica.[3] Durant els seus inicis també desenvolupà tasques de cultura popular com ballades de sardanes i actuacions de cobla.[4] Els anys següents, actuà com a motor de cohesió entre diversos catalans, tant de l'esfera política, com cultural i civil, que van haver d'exiliar-se per la repressió exercida per la dictadura franquista espanyola i, més tard, en la cerca d'oportunitats laborals arran de l’adhesió de l’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.[5] Pel que fa a la dinamització lingüística, a l'inici del curs 1987-1988 començà a impartir cursos de català a quitxalla d'educació primària i secundària.[6]
D'ençà del xxi, històricament s'ha convertit també en l'entitat que s'encarrega de vestir de pastoret i amb barretina l'estatueta del Manneken Pis amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.[7] A finals de la dècada del 2010, l'activitat de l'entitat es distribuïa en prop d'una quinzena d'activitats anuals i hostatjava una Penya Blaugrana de suport al FC Barcelona, un esplai per a infants, trobades informals entre setmana després de treballar, una coral i cursos d'aprenentatge de català i d'occità aranès.[5]
D'ençà de la constitució de l'Espai Valencià a Bèlgica, ambdues entitats han col·laborat en activitats i accions de promoció cultural i lingüística per estrènyer vincles i promoure l'agermanament catalanovalencià.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Bohigas, 2020.
- ↑ Feliu, Mercè. «90 anys del Casal Català de Brussel·les, Jordi Bohigas n’ha recollit la història». L'Unilateral, 06-12-2020. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Surroca, 2004, p. 37.
- ↑ Orfeó Català «Butlletí de l'Orfeó Català». Revista musical catalana, 1933, pàg. 179.
- ↑ 5,0 5,1 Miró, Quim «El Casal Català de Brussel·les viurà un 2020 marcat pel seu 90è aniversari». Exterior. Grup Comunicació 21, 20-12-2019.
- ↑ Escola d'Administració Pública de Catalunya «-». Revista de llengua i dret, vol. 17-18, 1992, pàg. 81.
- ↑ EFE. «El Manneken Pis de Brussel·les es disfressa de Timbaler del Bruc». diari Ara, 11-09-2014. [Consulta: 7 octubre 2022].
- ↑ «Tots els territoris de parla catalana s'uneixen per celebrar la Diada de Sant Jordi a Brussel·les». Sala de premsa. Govern de Catalunya, 28-03-2022 [Consulta: 4 juny 2023].
Bibliografia
[modifica]- Bohigas, Jordi. Catalunya a Bèlgica: història del Casal Català de Brusel·les (1930-2020). Catarroja: Editorial Afers, 2020. ISBN 978-84-16260-88-1.
- Surroca, Robert. Premsa catalana de l'exili i l'emigració, 1861-1976. 1a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2004. ISBN 84-393-6575-6.