Casc colonial
El casc colonial, o casc tropical, era un casc militar de bomba acampanada força alta, amb viseres frontal i posterior (aquesta més pronunciada) i, generalment, amb el cim ornat de cresta o punta. Era fet de teixit de canya o palma recobert de roba. Normalment era de color blanc o d'un to caqui clar. Mancat de valor balístic, la seva funció principal --ultra l'ornamental-- era protegir del sol.
El català casc colonial[1] equival a l'anglès pith helmet, esp. casco colonial, fr. casque colonial, it. casco coloniale, port. capacete colonial, al. Tropenhelm, etc.
L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la Revolta dels Sipais. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del xacó baix; la versió metropolitana, en blau marí, era denominada oficialment home service helmet ('casc de servei metropolità').
La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle xix i la primera meitat del segle xx.
Al Regne Unit, el 1902, arran l'adopció de l'uniforme caqui per a tot l'exèrcit, el casc colonial fou novament rellegat al servei colonial. Alhora, hom substituí el casc colonial clàssic pel nou model Wolseley (Wolseley helmet), de closca més baixa i arrodonida, mena de transició cap al disseny del salacot civil. També aquesta iniciativa fou imitada pels altres exèrcits colonials; de manera que els subsegüents cascos d'ús colonial emprats pels diversos exèrcits, el britànic inclòs, sobretot a partir d'entreguerres, es poden considerar més aviat com a adaptacions militars del salacot civil que no pas com a cascos colonials del tipus vuitcentista.
A partir de la Primera Guerra Mundial el casc militar d'ús colonial tingué la concurrència del casc d'acer i del barret (tou o xamberg). A mitjan segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la gorra, la boina i el barret (tou o xamberg), o bé amb valor balístic (el casc d'acer).
El casc colonial ha esdevingut una de les grans icones del colonialisme, de manera similar a la seva versió civil, el salacot. Per això mateix, i per fidelitat documental, apareix sovint en films d'aventures (pensem en Les quatre plomes o en Tres llancers bengalís), així com en historietes, etc.
El típic casc de policia britànic (bobby) és de disseny similar al del casc colonial.
Referències
[modifica]- ↑ Pel que fa en aquesta mena de lligadures, en català tendeix a anomenar-se casc colonial la variant alta i acampanada, bàsicament militar i del segle XIX; i salacot la variant baixa i arrodonida, bàsicament civil i del segle xx; col·loquialment predomina salacot en ambdós casos.
Bibliografia
[modifica]
- Barthorp, Michael. British infantry uniforms since 1660. Colour illustrations by Pierre Turner. Poole; Dorset: New Orchard, [1982 o post.] ISBN 1-85079-009-4
- Chappell, Mike. The British soldier in the 20th century. 2, Field service head dress: 1902 to the present day. Deal, Kent: Wessex Military, 1987. ISBN 1-870498-01-1
- Rankin, Robert H. Military headdress: a pictorial history of military headgear from 1660 to 1914. London: Arms & Armour; New York: Hippocrene, 1976. ISBN 0-85368-310-7
- Suciu, Peter; Bates, Stuart. Military sun helmets of the world. Uckfield: Naval & Military Press, cop. 2009. ISBN 978-1845749-12-5