Caserna de bombers de l'Eixample
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Parc de bombers  | |||
| Construcció | 1932 | |||
| Data de dissolució o abolició | 2010 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Casanova, 135-139 i Provença, 164-182 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
| Gestor/operador | Bombers de Barcelona | |||
La caserna de bombers de l'Eixample, anteriorment anomenada quarter Central,[1] estava situada al xamfrà dels carrers de Casanova i de Provença de Barcelona, entre l'hospital Clínic i el mercat del Ninot.[2] Va ser el parc principal de Bombers de Barcelona entre el 1932 i el 2010.
Història
[modifica]Construïda en uns solars propietat del municipi i projectada per l'enginyer industrial Emilio Gutiérrez, que havia estat el cap de bombers fins a l'any anterior, quan es va proclamar la II República, aquesta caserna substituïa la del parc de la Ciutadella i es va entregar als bombers el 8 d'octubre de 1932. La nova ubicació va fer necessari canviar el número de telèfon d'avís als bombers, que havia estat el 12345, per al 79000.[3]
Dins de la caserna hi havia els habitatges del cap i sots-cap de bombers. Així, hi van viure en Josep Maria Jordan i Poyatos i Josep Sabadell i Mercadé, i a les seves jubilacions, Josep Maria Jordan i Casaseca, i Jordi Teixidó. A principis dels anys 1970 es va construir un edifici d'habitatges de 9 plantes a la banda del carrer de Villarroel, del que Bombers aprofità només les plantes baixes com a magatzems i oficines.[3] El 1975 es va construir un pavelló poliesportiu al terrat de l'edifici, on els bombers, que fins aleshores havien utilitzat el pati, a més de fer gimnàstica, podien jugar a voleibol.[4]
Als jardins del xamfrà dels carrers de Provença i de Villarroel s'hi va col·locar el monument al bomber, obra de l'escultor Sebastià Badia i Cerdà.[5]
El gener de 2010, un acord entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona per a construir-hi la nova seu d'urgències de l'Hospital Clínic va motivar-ne el trasllat al nou parc provisional de l'Eixample, al parc de Joan Miró.[6] Tanmateix, aquest projecte encara no s'ha dut a terme.[7]
El dissabte 16 de gener s'hi va fer una festa de comiat, amb un partit de voleibol, geganters, cantada d’havaneres i un espectacle pirotècnic.[8] El 13 de maig de 2010 es va iniciar l'enderroc de l'edifici, en un acte presidit per la consellera de Salut Marina Geli.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «L'obra constructiva de l'Ajuntament. Servei d'Extinció d'Incendis i Salvament». Gaseta Municipal de Barcelona, 01-05-1933, pàg. 444.
- ↑ «Parcel·la cadastral 9323501DF2892C». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 Mestre i Campi, Jesús. Bombers de Barcelona. Segona edició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Desembre 2005, p. 90, 130. ISBN 84-7609-525-2.
- ↑ «Los Bomberos Municipales inauguraron un pavellón deportivo». La Vanguardia, 26-09-1975, pàg. 30.
- ↑ «Monument al bomber». Àltima, 01-08-2013.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Acord per decidir abans de l'estiu on s'ampliarà l'Hospital Clínic de Barcelona». Ara, 16-02-2021.
- ↑ Farré, Natàlia «Els bombers critiquen que el seu antic solar de l'Eixample porti 10 anys buit». El Periódico de Catalunya, 11-11-2020.
- ↑ Llaviana, Núria. «Tota una vida al parc de bombers de Provença». betevé, 16-01-2010.
- ↑ «El Clínic comença les obres de deconstrucció de l’antic Parc de Bombers de Provença». Clínic Barcelona, 13-05-2010.