Cases Marcel·lí Girona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i edifici residencial  | |||
| Part de | Via Laietana | |||
| Arquitecte | Antoni Rovira i Rabassa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Via Laietana, 38-42 i Pl. Beates, 1 | |||
| ||||
| Format per | Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 38) Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 40) Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 42) | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 38) | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1199 | |||
|
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 40) | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1202 | |||
|
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Marcel·lí Girona (Via Laietana, 42) | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1218 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Marcel·lí Girona i Guyé | |||
Les Cases Marcel·lí Girona són un conjunt arquitectònic situat a la Via Laietana, 38-42 i plaça de les Beates, 1 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2][3]
Història i descripció
[modifica]El 1884, l'empresari Marcel·lí Girona i Guyé, fill de Joan Girona i Agrafel i d'Enriqueta Guyé,[4] va promoure l'obertura d'un tram de la Via A del Pla Baixeras (futura Via Laietana) en el solar del convent de Sant Joan de Jerusalem, el Passatge del Pont de la Parra,[5] a banda i banda del qual es construïren sengles conjunts d'edificis d'habitatges de planta baixa, entresol i quatre pisos, projectats per l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa.[6][7][8][9]
Amb l'obertura definitiva de la Via Laietana, cap al 1912 els edificis de la banda del Llobregat, que donaven al carrer de la Riera de Sant Joan, van ser enderrocats per a donar pas a d'altres més grans i sumptuosos, i només es conservaren els de la banda del Besòs, si bé al central (núm. 40) se li va afegir una tribuna, i els dels extrems (núms. 38 i 42) han estat reformats amb remuntes.[8][9] Aquest darrer ha estat convertit en hotel després d'haver expulsat tots els residents excepte un, que hi viu en un pis de renda antiga i ha patit assetjament immobiliari,[10][8][11][12] tal com s'explica en el documental City for Sale (2019).
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Edifici d'oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'oficines». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Casa Miquel Ubach». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 71.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 401.
- ↑ «Marcelino Girona. Riera de San Juan (entre Copons i Misser Ferrer) Construir una casa de baixos, entresòls i quatre pisos en el solar de l'ex-convent de Sant Joan de Jerusalem». Q127 Foment 465 M. AMCB, 15-12-1883.
- ↑ «Marcelino Girona. Plaça de les Beates. Construir una casa de baixos, entresòl i quatre pisos en un solar». Q127 Foment 22 N. AMCB, 08-07-1884.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «PASSATGE DEL PONT DE LA PARRA (1887-1912)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 08-10-2014.
- ↑ 9,0 9,1 «Cases Marcel·lí Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Josepa Sànchez i Corbella (esquela)». La Vanguardia, 01-11-1972, pàg. 28.
- ↑ «'Islàndia': Han convertit tota la finca en un hotel, però jo resisteixo al meu pis». RAC 1, 28-03-2019.
- ↑ García, Fernando «Barcelona en venda». La Vanguardia, 20-03-2019, pàg. 36.
Bibliografia
[modifica]- Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle xix. Fundació Noguera, 2014. ISBN 978-84-9975-518-2.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cases Marcel·lí Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.