Vés al contingut

Cases Miquel Elias

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Miquel Elias
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMercè, 10-12, Boltres, 2 i Passeig Colom, 15-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 45″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.379117°N,2.179645°E / 41.379117; 2.179645
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52310 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona3031 Modifica el valor a Wikidata

Les cases Miquel Elias són un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Mercè i el passeig de Colom de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja les dependències del rectorat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un conjunt de dos edificis «siamesos», tot i que obra de diferents arquitectes.[2]

L'edifici corresponent al número 10 del carrer de la Mercè s'estructura al voltant d'un pati central, d'on neix l'escala noble, separada de l'escala de veïns. La façana s'estructura en una planta baixa, un entresol d'alçada reduïda i tres plantes de pisos. Les obertures de la planta baixa són d'arc escarser adovellat, mentre que les obertures dels pisos són rectangulars i amb marcs de pedra i s'obren a un balcó de llosana de pedra de volada decreixent en funció de l'alçada de la planta, recolzat sobre dues mènsules de decoració senzilla. A les sobrellindes de les obertures del primer pis se situen uns relleus amb escenes vinculades al comerç marítim protagonitzades per nens. L'edifici es finalitza amb una cornisa motllurada i amb denticles.[2]

El número 12 es desenvolupa segons un esquema molt semblant al del seu veí, tot i la seva major dimensió. Es desenvolupa entorn un pati interior molt decorat. La seva diferència principal rau en la façana del carrer de la Mercè, on trobem una entrada principal clarament destacada per la seva major altura, que ocupa també l'entresol amb el seu arc de mig punt, amb pilastres, motllura i clau decorades amb motius geomètrics. A més, a les cantonades de l'edifici, el primer pis compta amb un balcó corregut.[2]

Història

[modifica]

El 1821, el comerciant i fabricant de paper Miquel Elias i Vilarrúbia (Sant Pau de la Guàrdia, 1766 - Barcelona, 1841)[3] va adquirir a Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau, òlim de Sentmenat i de Vera, marquès de Castelldosrius, un terreny entre els carrers de la Mercè i de les Pulleres (actualment Louis Braille) i la Muralla de Mar (actualment Passeig de Colom) que contenia un magatzem de planta baixa,[4][5] que el 1824 va fer enderrocar i reconstruir de nova planta i amb més altura, segons el projecte de l'arquitecte Antonio Ginesi.[6][7] El 1826, va adquirir al prior del Convent de la Mercè una casa al costat de la seva,[8][5] que tot seguit va fer reformar.[9]

El 1834, va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i construir-hi l'actual edifici núm. 8 del carrer de la Mercè segons el projecte de l'arquitecte Francesc Vila,[10] i el 1836, va adquirir una altra casa procedent de la desamortització dels bens del Convent de la Mercè a tocar del carrer de Voltres.[11][5][12] El 1838, va presentar el projecte de l'edifici del número 10 del carrer de la Mercè, obra de l'arquitecte Josep Vilar,[13][2] i el 1840, el del número 12, obra del mestre d'obres Josep Nolla,[14] que seguia el mateix estil que la primera construcció,[2] però va morir l'any següent sense veure l'obra acabada.[3][5]

Miquel Elias havia constituït la societat Elías y Sobrino amb el seu nebot Joaquim Serra i Franch (Capellades, 1780 - Barcelona, 1864),[3] casat amb Rosa Fontanelles i Llucià.[3] A la seva mort, Serra va constituir la societat de comerç i naviliera Serra i Parladé[15] amb Josep Parladé i Llucià, que l'abandonaria el 1858.[16] La succeí Serra y Sobrino,[17] amb la participació del seu nebot Joan Jover i Serra (Igualada, 1823 - Barcelona, 1879).[3] En el seu testament,[18][5][3] Elias va deixar el núm. 8 a Josep Parladé, el núm. 10 a Joaquim Serra i el 12 a Rosa Fontanellas, però a la mort d'aquesta el 1843[19][3] la propietat passà a mans del seu marit,[5] que morí el 1864.[20][3] El succeïren Joan Jover i la seva esposa Maria Rosa Costas i Llucià,[3] que el 1884 hi va fer reformar la porta principal i el pati central.[21][2]

Entre les dècades del 1910 i 1980, al número 10 hi havia la seu administrativa de l'empresa Bosch i Cia, productora de l'Anís del Mono.[22][2] Després d'un abandonament prolongat, la Universitat Pompeu Fabra adquirí el conjunt i el sotmeté a una profunda rehabilitació entre els anys 1992 i 1993,[2] obra dels arquitectes Josep Benedito i Jaume Llobet,[23] que serví per a recuperar algunes de les sales de la planta noble amb la seva decoració.[2] No obstant això, en la unificació dels nuclis de comunicació vertical només s'ha mantingut l'escala principal del número 12.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dependències i Rectorat Universitat Pompeu Fabra». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Dependències i Rectorat Universitat Pompeu Fabra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Rovira i Tobella, 2008.
  4. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 29-06-1821.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/2, f. 268-282v, 08-04-1851. Conveni entre Joaquim Serra i Franch i Josep Parladé i Llucià.
  6. ↑ «Miquel Elias. Comerciant. Mercè 3. Terreny. Ocupar l'espai immediat entre el mur del convent de Sant Francesc i la muralla amb pedres per llaurar per edificar posteriorment una casa». C-XIV Obreria C-122/1824-002. AHCB, 05-01-1824.
  7. ↑ «Miquel Elias. Comerciant. Mercè i Sota Muralla (Passeig de Colom). Casa. Enderrocar uns magatzems i edificar una casa amb entresòl i tres pisos». C-XIV Obreria C-122/1824-018. AHCB, 11-02-1824.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Ignasi Lluch, 24-8-1826.
  9. ↑ «Miquel Elias. Mercè, 2. Elevar la porta principal, tapiar una finestra i obrir-ne una altra, i arrebossar i emblanquinar la façana». C-XIV Obreria C-97. AHCB, 27-11-1826.
  10. ↑ AHCB, C-XIV Obreria C-118, 29-5-1834.
  11. ↑ AHPB, notari Manuel Clavillart, 12-7-1844.
  12. ↑ Barraquer i Roviralta, 1915, p. 468.
  13. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-129, 3-7-1838.
  14. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 2-6-1840.
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 226, 288, 289. 
  16. ↑ Blasco Martel, 2001, p. 299.
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 118, 120, 278. 
  18. ↑ «Testament que Miquel Elias va lliurar tancat a Joan Prats notari de Barcelona l'11 de gener de 1841 i després de la seva mort va ser obert i publicat entre els dies 17 i 20 de gener de 1841». ACM70-403-T2-29. ANC, 17 i 20-01-1841.
  19. ↑ AHPB, notari Joan Prats, 20-04-1843. Obertura del testament de Rosa Fontanellas i Llucià.
  20. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 23-01-1864.
  21. ↑ «Inventino Catalan en representació de Maria Rosa Corta. Mercè 12. Obres de reforma». Q127 Foment 461 M. AMCB, 14-12-1883.
  22. ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 12. 
  23. ↑ «Cases Miquel Elías (Rectorat UPF)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Miquel Elias
  • «Cases Miquel Elías (Rectorat UPF)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_Miquel_Elias&oldid=34279969»