Cases Pere Molins i Francesc Malsach
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pi, 8 i 10 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52315 | |||
| Id. Barcelona | 698 | |||
Les cases Pere Molins i Francesc Malsach són un conjunt arquitectònic situat al carrer del Pi, 8-10 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1846, Josep Borrell, propietari del núm. 12, va instar l'enderrocament de la casa del núm. 10, propietat de Joaquín Francisco Cavero i Maria Teresa Àlvarez de Toledo, comtes de Sobradiel.[3] El 1851, el seu administrador de finques Josep Antoni Buxeres i Abat va establir-la en emfiteusi al promotor Pere Molins i Huguet,[4] que va demanar permís per a reconstruir-la, segons el projecte de l'arquitecte Joan Nolla i Cortès.[5] Tanmateix, les obres van malmetre l'edifici adjacent del núm. 8, i el 1852, el propietari Francesc Malzac (o Malsach) va demanar permís per a enderrocar-lo i reconstruir-lo de nova planta, segons el projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias.[6][7][1]
El 1853, Pere Molins va vendre l'edifici del núm. 10 a Josep Ramon Pallàs i Serra,[8] casat amb Joana Muntadas i Vilardell. El 1859, aquest el va vendre a carta de gràcia a la seva sogra Francesca Vilardell (a qui li devia 14.000 duros),[9] que el va aportar com a dot al seu matrimoni en segones noces amb l'advocat Fèlix Maria Milans.[10] A la seva mort, fou heretat pel seu fill Joan Frederic Muntadas i Vilardell,[11] administrador de finques amb despatx al mateix edifici.[12]
Descripció
[modifica]Són dos edificis contigus de planta baixa, entresol i quatre pisos. Ambdós comparteixen el tipus de balcó i obertura a l'entresol, que recorren als mateixos dissenys a les baranes de ferro fos. Excepte per alguns detalls, la casa del núm. 8 es podria considerar una versió reduïda de la casa veïna. A la planta baixa hi ha una obertura amb arc de mig punt adovellat que ocupa l'entresol. A l'interior d'aquesta obertura s'accedeix tant a l'escala de veïns com al comerç que ocupa els baixos. A la resta de l'estreta façana s'ha prescindit de qualsevol ornament més enllà del ferro forjat de les baranes i els subtils marcs de les obertures.[13]
L'immoble del núm. 10 s'aixeca sobre una parcel·la considerablement major i gairebé regular, centrada per una escala i un pati. A la planta baixa hi ha cinc portals amb arcs de mig punt motllurats que ocupen també l'entresol i que compten amb una clau de volta convertida en mènsula que sosté la balconada correguda del pis principal. Entre les obertures i a les sobrellindes dels finestrals dels pisos se situen plafons rebaixats de color vermellós, centrats, a l'altura del segon pis, per medallons de terracota que contenen, dins de corones de llorer, rostres voltats de pètals radials. La construcció es finalitza amb una cornisa amb denticles.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Dos edificis d'habitatges al carrer Pi 8 i 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dos edificis d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Enderroc de la casa dels Comtes de Sobradiel al carrer del Pi, a instància de José Borrell». Q136 Obres públiques 3/1 866. AMCB, 1846.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.237/2, f. 368-380, 16-04-1851.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 575 C.
- ↑ «Francisco Malsach. Pi 8. Reconstruir casa». Q127 Foment 626 C. AMCB, 30-04-1852.
- ↑ Babiano i Sànchez, 2007, p. 199-201, 254.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga i Pallós, 05-02-1853.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobrequés, manual 1.325/10, f. 267-273v, 20-8-1859.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobrequés, manual 1.325/10, f. 373v-376v, 07-12-1859. Capítols matrimonials entre Fèlix Maria Milans i Francesca Vilardell.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 429.
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 180.
- ↑ «Dos edificis d'habitatges al carrer Pi 8 i 10». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia
[modifica]- Babiano i Sànchez, Eloi. Antoni Rovira i Trias, Arquitecte de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, 2007. ISBN 9788483304358.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cases Pere Molins i Francesc Malsach». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.