Vés al contingut

Cases de Torrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2017)
Plantilla:Infotaula geografia políticaCases de Torrat
Imatge
Vista aèrea de les Cases de Torrat a mitjans del segle XX
Tipuscaseria Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 40′ N, 0° 04′ E / 38.67°N,0.06°E / 38.67; 0.06
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcala Marina Alta
MunicipiCalp Modifica el valor a Wikidata

Cases de Torrat és una petit grup de cases adossades a una edificació original més antiga, localitzades a la partida La Cometa a Calp. Constitueix el centre neuràlgic del seu dispers, encara que, per extensió, la denominació Cases de Torrat ha donat nom al conjunt de cases disseminades que han anat conformant el llogaret en la seva evolució urbana de més de tres segles. L'habitatge originari data de finals del segle xvii i podria haver estat edificada sobre les restes d'una antiga alqueria, segons testimonien alguns dels seus elements constructius. En l'actualitat, el grup d'unitats existent en aquest bloc ascendeix a cinc habitatges rehabilitats, una vegada ampliats o reconvertits en espais habitables alguns dels seus porxos i corrals.[1]

La designació «Torrat» procedeix d'un malnom documentat a mitjan segle xviii i que ha estat portat històricament pels membres de la família Tur, instal·lada en el paratge originàriament i de procedència eivissenca. «Torrat» significa sotmès a l'acció del foc, rostit. Francesc Figueras i Pacheco recull la denominació Cases de Torrat a principis del segle XX a la seva Geografia General del Regne de València, i assenyala que aquest nucli rural es troba a 3,5 km de Calp i compta amb 14 cases disseminades el 1910.[2] El conjunt respon a la tipologia d'habitatges edificats en fila a partir de la construcció d'una primera unitat original. Els colons, després d'ocupar les terres deixades per l'expulsió morisca, aprofitaren aquests vells assentaments adaptant-los a les seues noves necessitats. En els registres del RFFU de l'any 1893 indica que són tres els habitatges existents. La principal, propietat d'Antonio Tur Crespo amb dues altures i valorada en 1200 pessetes.[3]

-Notícies històric-genealògiques: l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, 1791 (Ivars Cervera, 2007: 187)[4] recull en la seua relació d'habitatges rurals de Calp: “11. La casa de camp amb cultiu d'Antonio Tur, habitada”. Amb aquesta aportació concreta queda documentada l'existència de l'habitatge a la fi del xviii. En 1731 una nota sacramental, datada a Benissa, certifica el matrimoni entre Antoni Tur Pérez, natural de Calp i la benissera Theresa Femenía Vives.[5] El primer cap de família dels Tur hauria pres possessió de terres en la partida de la Cometa algunes dècades abans d’acord amb la notícia documental que trobem en una escriptura d'assentament de terres celebrada en 1696. En aquesta escriptura emfitèutica compareix com a testimoni del contracte Antonio Tur, llaurador de Calp, acompanyat de qui poguera ser un familiar d'igual cognom.[6] En 1671 havien casat a Benissa Antoni Tur, natural d'Eivissa, i Magdalena Femenía,[7] enllaç que és anterior i sense vincle familiar amb el de Josep Tur Oliver, natural de Xaló i Ursola Anna Crespo, de Benissa, celebrat en 1704, matrimoni del qual parteixen totes les línies familiars dels actuals Tur benissers i bona part dels de Calp}.[8] En 1672 naix Antoni Vicent Gregori Tur Femenía, d'Antoni i Magdalena, a qui atribuïm l'enllaç matrimonial amb Ángela Pérez. L'antiguitat del pseudònim “Torrat” queda acreditada en ser recollit, potser per desconeixement del cognom del confrontant en confeccionar-se el títol, en la descripció de fites d'una escriptura de contracte emfitèutic subscrit a l’any 1746. En aquest acte es fa transmissió d’“un tros de terra inculta, situat en el terme de d[ic]ha vila de Calp, partida dels fanadíchs a la cayda del Tosalt de Sagaíx, que serà vint-i-cinc jornals si fa no fa, que bufona amb Antonio Torrat”.[9] Els llistats d'apilaments de sal de 1737 assenyalen a Joseph Tur com a comprador al novembre d'aquell any. Creiem que podria tractar-se de Joseph Tur Pérez, qui havia contret matrimoni amb la calpina Teresa Ivars quatre anys abans.[10]

Els antecedents que manegem permeten calcular que el nombre de veïns -caps de família Tur - que podria habitar en el paratge a mitjan segle no excediria de quatre, instal·lats els seus membres en un únic habitatge,[11] que a més comptaria amb els additaments defensius necessaris per a repel·lir qualsevol agressió externa. Una branca familiar important, pel seu desenvolupament al llarg dels segles. XIX-XX, els Tur “Salvadora”, part de l'enllaç celebrat en 1769 entre Pedro Tur Femenía, d'Antonio i Theresa, i Vicenta Bertomeu Signes, ella natural de Teulada.[12]

A partir del primer terç del XIX i durant tot aquest segle, els Tur de la Cometa experimentaran un període sostingut d'expansió demogràfica que es traduirà en la colonització de l'entorn, la prosperitat econòmica sobre la base de les explotacions agrícoles millorades i la creació de nous grups domèstics mitjançant la seua unió amb altres famílies llauradores: els Bañuls, Bertomeu, Crespo, Giner, Pineda, Ribes, entre altres. Els efectes econòmics, socials i culturals derivats d'aquest procés deixaran una profunda empremta, física en el mitjà i humana en la comunitat, que persisteix fins als nostres dies. Del matrimoni entre Francisco Tur de José i Teresa Pastor, enllaç que va vindre a enfortir els llaços entre els Tur de la Cometa i els Pastor del Corralet a la fi del XVIII -famílies llauradores d'acomodada posició- naixeran Francisco Tur Pastor, qui casa en 1821 amb Josefa Crespo,[13] José Tur Pastor, qui ho fa en 1833 amb María Crespo ivars[14] i Antonio Tur Pastor, per part seua, amb Mariana Tomàs de Calp.[15] Els germans Tur Pastor apareixen al costat del seu pare com a electors amb dret de sufragi en 1839. Un any després, en el padró de contribuents de Calp, trobem a cinc caps de família entre els principals pagadors de la població: es tracta de Francisco Tur Pastor d'Antonio, amb una renda anual de 2.124 reals; Fernando Tur Pastor de José, 1.762 reals; Francisco Tur Pastor de José, 922; José Pastor de Francisco, 768 i José Tur Pastor de José “Bacuri”, amb 726 reals de renda. Francisco Tur és nomenat alcalde de Calp durant el període absolutista, 1825, i un any després Pedro Tur, regidor degà (Pastor Fluixá, 1987: 329-335). Pedro Tur Pastor formarà part de la corporació moderada que encapçala l'alcalde Miguel Pastor Peris en 1846. Del matrimoni referit entre José Tur Pastor (n. 1812) i María Crespo Ivars, celebrat en 1833, naixeran nou fills de la descendència dels quals provenen els Tur “Torrat” actuals.[16]

Desbordada la capacitat d'habitació de les Cases de Torrat en l'últim terç del segle xix,[17] l'emancipació dels plançons s'anirà materialitzant en l'edificació progressiva de cases disseminades de nova planta per a albergar-los, circumscrites al llogaret i constituïdes en llars independents. Així, la vida quotidiana de la comunitat transcorrerà subjecta a la raó patriarcal de la família llauradora, els seus béns i usos comuns, els costums religiosos i les tradicions.

-Ubicació cadastral: 1916/1947: polígon 7, parcel·la 22 i unes altres; 1961: polígon 4, parcel·la 46 i altres.

-Referència cadastral actual: 6749101BC6864N0001FA, 6749102BC6864N0001MA, 6749103BC6864N0001OA, 6749104BC6864N0001KA, 6749105BC6864N000IRA. PD. TOSAL DE LA COMETA 9(B), 8(B). 7/B), 6(B) i 5(B) respectivament.

-Coordenades geogràfiques: 38°40'15.48"N 0° 3'51.93"E

Autor del text: José Luis Luri Prieto. (resum del seu treball publicat al llibre "Masías, casas fuertes y otras cosas memorables. ocupación y poblamiento del territorio de Calp entre los siglos XVIII y XIX)..

El topònim, conegut popularment a Calp, és d'ús recent.[1] El 2017 el barri i l'ermita de la Cometa van celebrar el tricentenari.[18]


Cases

[modifica]
  • Casa de Joan del Tossal, Casa de Pere Malena, Casa de Quico Torrat, Casa de Toni Águeda, Masia d'Águeda, Casa de Pepe Torrat, Casa de Pere Torrat, Casa de Jaume Torrat, Casa de la Viuda, Casa d'Encarnació i Nofre
  • Caseria de la Cometa (5 habitatges): Josefa Tur Crespo, Pedro Tur Blanquer, Teresa Tur Crespo, Águeda Crespo Martí, Antonio Tur Crespo (Toni Torrat)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Luri, José Luis; Sala, José Antonio. «300 años: Cases de Torrat. La Cometa. Calp». A: Calpe Tierra i Almas (en castellà). vol. I. 
  2. ↑ Figueras i Pacheco, Francesc. Geografia General del Regne de Valencia. Barcelona: Albert Martí, 1919, p. 719. 
  3. ↑ Luri Prieto, José Luis. Masías, casas fuertes y otras osas memorables. Calp: Riurau editors, 2017, p. 202. ISBN 978-84-946213-1-4. 
  4. ↑ Ivars Cervera, Joan. La Marina Alta segons l'informe Fabián y Fuero (1791). Ajuntament de Dénia, 2007, p. 198. ISBN 978-84-935314-2-3. 
  5. ↑ 1731, 10 d'octubre. AHP Benissa. Registre del matrimoni d'«Antonio Tur, llaurador natural i abitador de dita vila de Calp fill de Antoni i Àngela Perez conyugues de una y a Theresa Femenía, doncella natual i abitadora de la present Vila de Benissa...» (QL-04 (1676-1747) f. 142)
  6. ↑ Els detalls de l'acte apareixen inclosos com a antecedent notarial en un expedient de plets entre la Justícia i l'Ajuntament de la vila de Benissa contra el Marqués d'Ariza per la suposada apropiació d'aquest de terres incultes sobre les quals no se'l reconeixia senyoriu directe. El títol resa: “Die 22 Januari 1696. Antoni Feliu Governador i procurador general de l'Il·lustre Senyor Marques establix a Sebastia Marti Llaurador de Venissa present i als seus un tros de terra en terme de Benissa partida del Barranch del Pachell que sàrria dues jornals inculta que afronta en terra de Nofre Sivera també establida pel dit Barranch en muntanya i en la Cometa dels Llops el qual establiment li fa absens un sou y sis, Lluïsme y fadiga. Benissa testes [testimonis] Antoni Tur. Llaurador de Calp, Visent Tur dones menor Senixa habitador". (ARV. Escrivanies de Cambra, 1746, n° 33). Tots dos, Antoni i Vicent Tur, podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros, celebrat en aquella població en 1668 (AHPPE. Matrimonis. QL-01 (1655-1697) foli 26).
  7. ↑ 1671, 1 de setembre. AHP Benissa. Matrimoni. “Desposi per paraules de present a Antoni Tur llaurador, fill d'Antoni Tur i de Fransisca Serra cònjuges i Madalena Femenía donsella filia de Pere y de Vicenta Cardona cònjuges natural i abitadora de Benisa ab llicencia de l'oficial de Xativa despatxada a 23 d'Agost del dit any foren testimonis Antoni Femenia y Vicent Ivars naturals i abitador de Benisa el contrajyjent Antoni Tur és natural de ivica y abitador de Benissa". Signatura Fr. Pròsper Castelló, vicari” (QL-03 (1623-1675) foli 292v). Molt probablement, l'eivissenc Antoni Tur ja comptava amb familiars emigrats en les nostres terres que facilitaren el seu assentament. Als pocs anys de contret el matrimoni mor Madalena Femenía i Antoni Tur torna a casar, ara a Xaló, el quatre d'agost de 1681, amb Cathalina Alos Gimeno, filla de Gabriel Alos Ordines i Cathalina Gimeno Vicens, naturals de Santa Margarida (AHPX. Matrimonis. libro2, foli 48v). En estat de viduïtat novament, contraurà un tercer matrimoni amb la benisera Elisabeth Juana Ivars en 1686, ella també vídua de Miguel Cardona (AHPB. Matrimonis. QL-04 (1676-1747 foli 18). Podrien tindre vincles familiars amb els Tur de Pedreguer que parteixen del matrimoni entre Antoni Tur Dalmau i Margarita Ros celebrat en aquella població l'any 1668.
  8. ↑ Els antecedents més antics d'aquest llinatge els trobem en la persona d'Antoni Tur, llaurador originari d'Eivissa i abitador de Pedreguer, vidu per mort de Beatriu Bolufer, qui posteriorment casa en 1635 amb Caterina Palones de Teulada. Els seus descendents s'instal·laran en la Vall del Pop i de l'enllaç referit part la branca benisera amb descendència a partir del primer terç del XVIII (Luri i Sala, 2001: 125-127).
  9. ↑ AHMD. Protocol de Juan Pérez Clemente, 1746. Fol. 35-37.
  10. ↑ 733, 2 de març. AHP Benissa. Matrimoni “Joseph Tur llaurador naty hab or de dita Vila de Calp fill de Antoni y Angela Perez conyugues de una y a Teresa Yvars donsella nat de dita Vila de Calp, y desde la infancia habita en esta de Benisafilia de Andreu, y Melchora Crespo conjuges de altra, [...] testimonis Joan Femenia de Joseph natural y habitador de Benissa y Antoni Tur natl y hab. or de Calp llauradors, y altres". Signa Dr. Joseph *Morell, rector” (*QL-04 (1676-1747) foli 145)
  11. ↑ L'informe Fabián y Fuero de 1791 assenyala “la casa de camp amb cultiu d'Antonio *Tur, habitada”. No fa referència a habitatges units, agrupades ni especifica nombre de veïns ocupants com en altres casos.
  12. ↑ AHPT. Matrimonis (QL-04 (1767-1780) foli 6.
  13. ↑ 1821, 14 d'abril. AHP Benissa. Matrimoni. “Francisco Tur, fill de Franco i de Teresa Pastor naturals casats i veïns de Calp d'una i d'una altra, a Josefa Crespo donzella filla de José i de Rosa Pineda consorts naturals casats i veïns de Benissa. Van ser testimonis: José Tur i Pedro Pastor naturals casats i veïns de Calp”. Signa Sr. José Cendra, vicari” (M-03 (1799-1837) foli 211). D'aquest enllaç atribuïm el naixement de dues filles: Micaela Tur Pastor (1842-1921), esposa de Mateo Zaragoza Tous, i María Tur Pastor (1841-1921), casada amb Antonio Fornet (AHPC. Difunts. 1921, n°8, foli 52, i n° 46, foli 70, respectivament).
  14. ↑ 1833, 27 d'octubre. AHP Benissa. Matrimoni. “José Tur, natural i veí de Calp, fill de Francisco i Teresa Pastor d'una, i d'una altra a María Crespo soltera natural i veïna d'aquesta filla de Bernardo i de María Ivars”. Van atorgar escriptura de noces davant l'escrivà de Benissa José Manuel Yvars. Signa Sr. Vicente Jorro” (M-03 (1799-1837) foli 332).
  15. ↑ D'aquest enllaç naixerà Antonio Tur Tomás (n. 1828), espòs de Águeda Crespo Martí. Aquest matrimoni habitarà a la “Casa d'Águeda” durant la resta de segle.
  16. ↑ En 1884 són quatre els caps de família establits en el caseriu: José, Pedro, Antonio i Juan Tur Crespo, llauradors que compten amb unes rendes anuals en pessetes de 84,88; 82; 43,79 i 19,84 respectivament, segons reflecteix el padró municipal. En 1894 són sis les cases ocupades permanentment i vint-i-huit les seues habitadores Per testimoniatges orals i documents puntuals, tenim constància del casament de sis fills i dues filles de José Tur Pastor i María Crespo Ivars amb membres d'altres famílies establides majoritàriament en la partida. Les seues dates de naixement han sigut recollides de censos o veïnats de l'època que a vegades ofereixen dades contradictòries quant a edat. D'aquests huit matrimonis hi haurà una descendència total de trenta fills i filles els qui es constituiran cap a principis del segle XX en la nova generació de famílies originàries de “Cases de Torrat”.
  17. ↑ Quedaran com a propietaris de les tres cases unides de Torrat els germans (a) Antonio, (b) Francisco i (c) Teresa Tur Crespo. De les notícies recaptades per testimoniatge oral -llevat d'error o omissió- o documentades fefaentment, assenyalem els següents enllaços: del matrimoni entre (a) Antonio Tur Crespo (1846-1905) i María Josefa Ribes Roselló naixeran cinc fills: I - José Tur Ribes (1875-1940), casat el 4/2/1899 amb Josefa Ferrer Perles “Xocolate” (AHPC. Matrimonis. 1899, n° 1, foli 27v); 2.- María Josefa Tur Ribes, casada el 13/10/1900 amb Miguel Ferrer Perles “Xocolate” (AHPC. Matrimonis. 1900, n° 99, foli 33v); 3.- Antonio Tur Ribes, casat en primeres núpcies amb Francisca Zaragocí Segura, de Gorga, el 23/12/1908 (Al-IPC. Matrimonis. 1908, n° 22, foli 76v), i vidu, tornarà a contraure matrimoni en segones núpcies amb la seua cunyada Carmen Zaragocí Segura el 18/8/1909 (AHPC. Matrimonis. 1909, n° 10, foli 79v); 4.- Pedro Tur Ribes (1888-1974), casat amb Encamación Zaragocí Segura, i 5.- Jaime Tur Ribes (1885-1971), casat amb Teresa Tomás Querol “del cura”. De l'enllaç entre (b) Francisco Tur Crespo (n. 1337) i María Josefa Romá Bruny, de Joaquín i Carmela, natural de Beniardà, casats el 26/11/1870, hi haurà 1.- María Josefa Tur Romá (1878-1955), casada amb Juan Bañuls Tur el 9/12/1903 (AHPC. Matrimonis. 1903, n° 20, foli 51v). Del matrimoni entre (c) Teresa Tur Crespo i Juan Bañuls Bertomeu naixeran quatre fills.
  18. ↑ «L'ermita de Sant Joan i Les Cases de Torrat celebren el seu tercer centenari amb una jornada divulgativa». Calp Noticies. Ajuntament de Calp, 13-06-2017. Arxivat de l'original el 2018-07-13. [Consulta: 13 juliol 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cases_de_Torrat&oldid=33214881»