Casimir IV Jagelló
| |||
| Nom original | (pl) Kazimierz Jagiellończyk  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 30 novembre 1427 (Gregorià) Cracòvia (Polònia) | ||
| Mort | 7 juny 1492 (Gregorià) (64 anys) Hrodna (Belarús) | ||
| Sepultura | catedral de Wawel | ||
| Rei de Polònia | |||
| 25 juny 1447 (Gregorià) – 7 juny 1492 (Gregorià) | |||
.svg){kind=small} List of heads of state of Lithuania (en)  | |||
| 1440 – 7 juny 1492 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Altres | |||
| Títol | Gran duc de Lituània Rei de Polònia | ||
| Família | Dinastia Jagelló | ||
| Cònjuge | Elisabet d'Habsburg (1454, 1454 (Gregorià)–1492) | ||
| Fills | Vladislau II de Bohèmia i Hongria, Edwige Jagellon, Sant Casimir, Joan I de Polònia, Alexandre I de Polònia, Sofia Jagelló, Elisabet Jagelló, Segimon I Jagelló el Vell, Frederic Jagelló, Elisabet Jagelló, Anna Jagelló, Bàrbara Jagelló, Élisabeth Jagellon | ||
| Pares | Ladislau II Jagelló i Sofia de Halshany | ||
| Germans | Ladislau de Varna Eduvigis Jagelló Elisabet Bonifacia de Polònia | ||
| Premis | |||
.png) | |||
 | |||
.jpg)
.jpg)
Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk , en lituà: Kazim I Jogailaitis ) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Fill de Ladislau II Jagelló i de Sofia de Halshany, va accedir al tron lituà per la mort del seu oncle Segimon, cosí del seu pare, i quatre anys després, va succeir al tron polonès el seu germà Ladislau de Varna, mort en combat. Va intentar obtenir el tron hongarès però no ho va aconseguir, i en 1451 va haver de reconèixer la independència de Moldàvia després d'una fracassada expedició militar contra Bogdan II de Moldàvia.[1]
Va mantenir la Guerra dels Tretze anys (1454 - 1466) contra l'Orde Teutònic, a la qual va prendre la Prússia Reial (arribant a la desembocadura del Vistula) i va estendre la seva sobirania a la Prússia Oriental. Es va aliar amb la República_de_Nóvgorod provocant la reacció moscovita que va aconseguir una victòria decisiva a la batalla del Xelon en 1471 encara que Nóvgorod va poder mantenir una limitada independència formal fins que 1477 Ivan III conquerir la ciutat en 1477.[2]
Es va casar amb Elisabet d'Habsburg i Luxemburg, filla del Rei dels Romans i d'Hongria i duc d'Àustria Albert II d'Habsburg i d'Elisabet de Luxemburg, filla aquesta al seu torn de l'emperador Segimon i de Bàrbara de Celje. Els seus fills van ser:
- Vladislau II, rei de Bohèmia i Hongria (1456 - 1516)
- Eduvigis (1457 - 1502), casada amb el duc Jordi el Ric de Baviera-Landshut
- Casimir el Sant (1458 - 1484)
- Joan Albert (1459 - 1501)
- Alexandre (1461 - 1506), que seria rei de Polònia com Alexandre I.
- Sofia (1464 - 1512), casada amb el marcgravi Frederic IV de Brandenburg-Ansbach, mare del duc Albert Frederic de Prússia
- Isabel (1465 - 1466)
- Segimon (1467 - 1548)
- Frederic (1468 - 1503). Bisbe de Cracòvia, Arquebisbe de Gniezno i Cardenal
- Isabel (1472 - 1480)
- Anna (1476 - 1503), casada amb el duc Boleslau X de Pomerània
- Bàrbara (1478 - 1534), casada amb el duc Jordi de Saxònia (El barbut)
- Elisabet (1483 - 1517), casada amb el duc Frederic II de Liegnitz.
Referències
[modifica]- ↑ Shirogorov, Vladimir. War on the Eve of Nations: Conflicts and Militaries in Eastern Europe, 1450–1500 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021, p. 23. ISBN 9781793622419.
- ↑ Petrauskas, Rimvydas; Kiaupienė. Lietuvos istorija. Nauji horizontai: dinastija, visoumenė, valstybė (en lituà). IV. Baltos lankos, 2009, p. 460. ISBN 978-9955-23-239-1.
