Enric III de França
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Orígens familiars
[modifica]Nasqué al palau reial de Saint Germain-en-Laye sent fill del rei Enric II de França i la seva esposa Caterina de Mèdici. Era net per línia paterna del rei Francesc I de França i la princesa Clàudia de França, i per línia materna del duc Llorenç II de Mèdici i la comtessa Magdalena de La Tour. Era germà dels també reis Francesc II de França i Carles IX de França, els últims reis de la branca Valois-Angulema, de la dinastia Valois.
Joventut
[modifica]Fou batejat amb el nom d'Alexandre Eduard de Valois. El 1560 en morir el seu germà Francesc II de França, el seu altre germà Carles és nomenat rei i ell esdevé duc d'Angulema i duc d'Orleans. El 17 de març del 1564, després de la seva confirmació, adopta el nom d'Enric. El 1566 es converteix en duc d'Anjou.
Als setze anys la seva mare el nomenà lloctinent general del regne. Participà activament en les victòries catòliques de Jarnac i Moncontour sobre els hugonots durant les guerres de religió a França.
Rei de Polònia
[modifica]
L'11 de maig del 1573 Enric de Valois és escollit rei de Polònia. Regnarà nominalment des del dia 24 de gener, dia en què arribà al país, fins al 18 de juny del 1574.
En aquesta època (1572-1575) tenia com a amant la cortesana Renata de Rieux, afer que li durà fins que el duc d'Anjou es casà.
Enric de Valois fou escollit rei de Polònia-Lituània en una època en la qual aquest regne passà una crisi successòria a la mort de Segimon II August de Polònia sense successió. Així entre el 1572 i el 1791 s'escolliren reis individuals per davant de dinasties regnants.
Rei de França
[modifica]El 30 de maig del 1574, a la mort del seu germà Carles IX, deixa Polònia i renuncia a la seva corona per accedir al tron de França. És coronat rei a Reims el 13 de febrer del 1575 amb el nom d'Enric III.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà el 15 de febrer del 1575 amb la duquessa Lluïsa de Lorena, filla del duc Nicolau de Mercoer i de Margarida d'Egmont. D'aquesta unió no tingué fills.
Regnat
[modifica]
El seu regnat es caracteritza per les contínues guerres de religió a França, d'envergadura política i econòmica.
El 1560 signà l'edicte de Beaulieu pel qual feia concessions als hugonots. Això comportà que Enric I de Guisa, partidari del rei catòlic, extremés el seu ideari religiós i formés la Lliga Catòlica per tal de defensar els interessos catòlics. Aquesta unió aconseguí rescindir gran part de les concessions permeses a l'edicte anterior.
El 1584 la mort del germà més jove del rei, Francesc de França, duc d'Anjou, comportà que l'hereu de la corona esdevingués, a falta d'un fill d'Enric III, el rei Enric III de Navarra. Aquest era descendent de Lluís IX de França i cunyat d'Enric III pel seu casament amb Margarida de Valois. Aquesta, segons la llei sàlica vigent a França, no podia regnar. Però Enric de Navarra era protestant per la qual cosa, sota pressió del duc de Guisa, Enric III anul·là el dret d'Enric de Navarra al tron francès.
El duc de Guisa arribà a aconseguir molt de poder, per la qual cosa Enric III de França ordenà la seva mort el 23 de desembre de 1588, quan aquest conspirava contra el rei.
L'1 d'agost del 1589 Enric III de França morí assassinat pel dominic Jacques Clement, pertanyent a la Lliga, acabant amb ell la dinastia Valois. El seu cosí i cunyat Enric de Navarra regnarà amb el nom d'Enric IV de França, el qual fou el primer rei de la nova dinastia Borbó.
| Precedit per: Carles III |
Duc d'Orleans 1566-1576 |
Succeït per: Corona francesa |
| Precedit per: Corona francesa |
Duc d'Anjou 1566-1576 |
Succeït per: Francesc de França |
| Precedit per: Segimon II August |
Rei de Polònia 1573-1574 |
Succeït per: Esteve Bathory I |
| Precedit per: Carles IX |
Rei de França 1574-1589 |
Succeït per: Enric IV |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Piast Llegendaris | |
|---|---|
Piast  | Miecislau I · Boleslau I el Valent · Miecislau II Lambert · Bezprym · Miecislau II Lambert · Casimir I el Restaurador · Boleslau II l'Atrevit · Ladislau Herman · Zbigniew de Polònia · Boleslau III el Bocatorta · Ladislau II l'Exiliat · Boleslau IV l'Arrissat · Miecislau el Vell · Casimir el Just · Leszek I el Blanc · Ladislau el Camaprim · Miecislau el Camatort · Conrad I de Masòvia · Enric el Barbut · Enric II el Pietós · Conrad I de Masòvia · Boleslau el Cast · Leszek II el Negre · Enric IV el Just · Premislau II |
Premíslida  | |
| Piast | |
Angevins  | |
Jagelló  | |
| Reis electes | |
