Casta lodhi
Els lodhi (o lodha, lodh) son una comunitat d'agricultors, que es troben a l'Índia. N'hi ha molts a Madhya Pradesh, on varen emigrar des d'Uttar Pradesh.[1] Els lodhi es classifiquen com una altra classe endarrerida, però reclamen llaços rajputs i prefereixen ser coneguts com a "Lodhi-Rajput",[2] tot i que no hi ha proves del seu origen rajput o tradicions que els relacionin amb ells.[3]
Etimologia
[modifica]Robert Vane Russell, administrador del Raj britànic, va descriure diverses etimologies possibles per a lodhi, incloent la derivació de lod ("terró"), o lodh, un arbre que fan servir els lodhi del nord de l'Índia per fer tint. Russell també va afirmar que lodha era el terme original, que derivà a lodhi a les províncies centrals.[4] Una altra teoria defensa que el nom deriva del districte de Ludhiana, la suposada pàtria original dels lodhi.[5]
Història
[modifica]Fonts britàniques descriuen els lodhi com a "immigrants de les Províncies Unides", que es van estendre des d'aquesta zona i, en fer-ho, van poder elevar la seva condició social, convertint-se en propietaris i governants locals situats només per sota dels brahmin, rajput i bania. Alguns d'aquests grans propietaris van guanyar el títol de thakur, i algunes famílies lodhi de Damoh i Sagar van ser etiquetades com a rajas, diwans i lambardars pel Raja musulmà de Panna.[5] Aquests ara poderosos lodhi van tenir un paper important en l'ascens de Bundela de 1842.[6]
Política de castes del segle XX
[modifica]Els membres de la comunitat van desenvolupar un mite d'origen, afirmant que eren originaris del Kazakhstan i que eren els únics kshatriya supervivents després de la neteja de la terra per part de Parashurama, cosa que els va permetre convertir-se en reis.[7]
Després del cens de l'Índia de 1911, els lodhi van començar a organitzar-se encara més políticament i, abans del cens de 1921, va reclamar el nom de Lodhi-Rajput en un congrés a Fatehgarh.[8] Al congrés de 1929, es va redactar l'Akhil Bharatiya Lodhi-Kshatriya (Rajput) Mahasabha.[9] La primera part del segle també va veure la publicació de diversos llibres que descrivien les reivindicacions de lodhi sobre l'estatus dels rajput i els kshatriya, incloent el Maha Lodhi Vivechana de 1912 i el Lodhi Rajput Itihas de 1936.[10]
Membres coneguts
[modifica]Avantibai, una reina lodhi de Ramgarh, ara a Madhya Pradesh, que es va oposar als britànics el 1857 i ara és una icona política dalita[11]
Referències
[modifica]- ↑ Sharma, Jagdish Saran. Encyclopaedia Indica. 2, 1981, p. 737.
- ↑ Burger, Angela Sutherland. Opposition in a Dominant-Party System. University of California Press, 1969, p. 27.
- ↑ Syed Siraj ul Hassan. The Castes and Tribes of H.E.H. the Nizam's Dominions, Volume 1. Asian Educational Services, 1920, p. 400. ISBN 978-8-12060-488-9.
- ↑ Russell, Robert Vane; Lal, Rai Bahadur Hira. The tribes and castes of the central provinces of India. 1. Asian Educational Services, 1993, p. 114. ISBN 978-8-12060-833-7.
- ↑ 5,0 5,1 Mishra, J. P.. «A Demographic Study of Jabalpur». A: Dimensions of Human Cultures in Central India. Sarup & Sons, 2001, p. 71. ISBN 978-817625-186-0.
- ↑ Mishra, Jai Prakash. The Bundela Rebellion. Sundeep, 1982, p. 8.
- ↑ Jaffrelot, Christophe. India's Silent Revolution: The Rise of the Lower Castes in North India. C. Hurst & Co., 2003, p. 486. ISBN 978-1-85065-670-8.
- ↑ Chauhan, Brij Raj. Extending frontiers of sociological learning. Dept. of Sociology, Institute of Advanced Studies, Meerut University, 1980, p. 63. «The claim of a new caste name 'Lodhi-Rajput' was made at an All India conference, held at Fathegarh before 1921. The history of Lodhi organization is about 57 years old.»
- ↑ Chauhan, Brij Raj. Extending frontiers of sociological learning. Dept. of Sociology, Institute of Advanced Studies, Meerut University, 1980, p. 55.
- ↑ Narayan, Badri. Fascinating Hindutva: Saffron Politics and Dalit Mobilisation. SAGE Publications, 2009, p. 25. ISBN 978-8-17829-906-8.
- ↑ Gupta, Charu «Dalit 'Viranganas' and Reinvention of 1857». Economic and Political Weekly, 42, 19, 18-05-2007, pàg. 1742. JSTOR: 4419579.