Vés al contingut

Castanyer de Can Cuc

Plantilla:Infotaula indretCastanyer de Can Cuc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarbre singular Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Natural del Montseny Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaCànoves i Samalús (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCan Cuc de la Muntanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 44′ 11″ N, 2° 20′ 51″ E / 41.7365°N,2.34762°E / 41.7365; 2.34762
Característiques
Altitud786 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió24,17 (alçària) m
capçada: 25,32 (diàmetre) m
Perímetre11,76 m (tronc), 1,3 m ↑
20,66 m (peu d'arbre) Modifica el valor a Wikidata

El Castanyer de Can Cuch o Castanyer Gros de la Casa del Bosc (Castanea sativa) és un arbre monumental situat a l'indret de la Baga d'en Cuc (a 780 msnm) en el terme municipal de Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental), el qual és l'arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència.[1]

Dades descriptives

[modifica]
  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 11,76 m.
  • Perímetre de la base del tronc: 20,66 m.
  • Alçada: 24,17 m.
  • Amplada de la capçada: 25,32 m.
  • Altitud sobre el nivell del mar: 786 m.[1]

Entorn

[modifica]

Es localitza a la vall de la riera de Vallfornès, tributària del riu Mogent, la capçalera del qual s'inicia al sector meridional de la Calma (un dels llocs més feréstecs del Montseny), dins la finca de Can Cuc. El paisatge dominant és un alzinar muntanyenc, amb predomini d'alzina acompanyada per algun cirerer de bosc, castanyers afeblits i algun freixe. Destaca la presència d'algun rebrot de gatell i poll negre. A l'estrat herbaci, hi ha ortiga, trèvol pudent, corniol, maduixer de bosc, colitx, esbarzer, rogeta, falguera, vidalba i galzeran.[1]

Aspecte general

[modifica]

L'estat general del brancatge i el fullatge és regular. Presenta una gran cavorca, que amb el pas dels anys s'ha anat buidant (amb l'ajuda d'alguna llampada, d'un incendi accidental esdevingut el 1936 -que va cremar-ne el tronc principal durant tres dies i tres nits-[2] i d'un altre provocat els anys vuitanta). A més, sembla que el castanyer no gaudeix de les aportacions hídriques que necessita. L'entorn, tot i estar ben mantingut per la família propietària, pateix el trepig continuat de corrues de curiosos que al llarg de l'any hi desfilen. Algun any la producció de castanyes ha fracassat, cosa que preocupa per si es tracta de la manifestació d'alguna fitopatologia no identificada.[1]

Curiositats

[modifica]

L'any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal·lar-s'hi durant un any i mig,[3] la qual cosa dona una idea de la magnitud de l'interior de l'arbre. Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes.[1] És considerat per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental.[4]

Referències literàries

[modifica]

Hi ha un poema de Francesc Bardera i Massó que comença així:

«
El Castanyer Gros
És un arbre de ma terra
per poca gent conegut,
clavat enmig de la serra
en un racó espès i brut,
té al davant, a la carena,
Palestrins, dret i sorrut,
l'Aliga sobre l'esquena,
per llit, la Baga d'en Cuc
on el torrent li fa ofrena
de l'aigua que allí recull,
a dalt, la Calma serena
i la majestat d'El Sui. (...)[3]
»

Accés

[modifica]

És dins dels límits del Parc Natural del Montseny. Un cop som al poble de Cànoves (carretera BP-5107), agafem la pista forestal que duu al pantà de Vallfornès, el passem tot pel seu lateral fins a trobar, poc després d'arribar al naixement del pantà, una pista a mà dreta que indica la propietat de Can Cuch. Seguim aquesta pista un parell de quilòmetres i quan trobem la font de Can Cuch (que queda a la dreta del camí) a uns 300 metres més amunt hi ha un camí que tomba a l'esquerra i que, després de seguir-lo un parell de minuts, ens deixa just a sobre del descomunal castanyer, el qual queda a la nostra esquerra. GPS 31T 0445827 4620685.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Boada, Martí; Boada, Arnau, 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Edicions Brau, Figueres. ISBN 9788496905535. Pàgs. 236-237.
  2. Diversos autors, Els arbres singulars del PNAP
  3. 3,0 3,1 Parcs de Catalunya - Arbres Monumentals Arxivat 2015-10-05 a Wayback Machine. (català)
  4. Decret 214/1987 de 30 d'agost de 1988, publicat al DOGC núm. 1042, de 12 de setembre de 1988, i atorgant-li el núm. d'identificació 05.06.01.

Enllaços externs

[modifica]