Castell de Berat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 241 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Berat (Albània) i Berat Municipality (Albània) (en)  | |||
| ||||
| Monument Cultural d'Albània | ||||
El castell de Berat (en albanès: Kalaja e Beratit), també conegut com la Ciutadella de Berat o el barri del castell, és una fortalesa que domina la ciutat de Berat, Albània. Es remunta principalment al segle XIII i conté moltes esglésies bizantines a la zona, així com mesquites otomanes.[1] Està construït sobre un turó rocós a la riba dreta del riu Osum i només és accessible des del sud. Està situat a 214 metres d'altitud.[2]
Història
[modifica]Després de ser incendiat pels romans l'any 200 aC, les muralles es van reforçar al segle V sota el govern de l'emperador romà Teodosi II per protegir la regió de les incursions bàrbares als Balcans. Posteriorment, van ser reconstruïdes durant el segle VI sota l'emperador Justinià I i novament al segle XIII sota el govern del despotat de l'Epir, Miquel I Comnè Ducas, cosí de l'emperador bizantí. Aquesta última fase es pot observar en un monograma format per maons vermells incrustats en un mur del castell. El castell estava sota el domini de Joan Comnè Asen a mitjans del segle XIV. L'entrada principal, situada al costat nord, està defensada per un pati fortificat, i hi ha tres entrades més petites.
La fortalesa de Berat, en el seu estat actual, encara que considerablement danyada, continua sent un espectacle magnífic. La superfície que abasta va permetre allotjar una part considerable dels habitants de la ciutat. Els edificis dins de la fortalesa van ser construïts durant el segle XIII i, per la seva arquitectura característica, estan preservats com a monuments culturals.
El castell de Berat està representat al revers de la moneda albanesa de 10 lekë, emesa els anys 1996, 2000 i 2013.[3]
Esglésies
[modifica]Originalment aquesta fortalesa comtava amb unes 20 esglésies ortodoxes i només una mesquita, destinada a l'ús de la guarnició turca (de la qual només en queden algunes ruïnes i la base del minaret). Les esglésies sobreviscudes contenen frescos i iconòstasis pintats durant l'Edat Mitjana per famosos pintors d'icones albanesos com Onufri (molt reconegut a Albània i té el seu museu d'iconografia situat a la ciutat de Berat), Kostandin Shpataraku i els germans Zografi, entre d'altres[4].
La població del castell de Berat era majoritàriament cristiana, fet que va propiciar la construcció d'aquestes esglésies (la majoria d'elles construïdes durant el segle XIII). Al llarg dels anys, moltes de les esglésies de la fortalesa van ser danyades o destruïdes, i només algunes han perdurat. Són un símbol de la història del castell.
Les esglésies sobreviscudes fins avui són:
- Església de la Santíssima Trinitat (Berat)
- Església de Sant Miquel (Berat)
- Església de Santa Maria de Blaquernes (Berat)
- Església de Sant Nicolau
- Església de Sant Constantí i Santa Helena
- Església de Sant Jordi
- Església de l'Evangelistria
- Església de Sant Teodor (Berat)
Aquestes esglésies formen part del ric patrimoni històric i cultural del castell de Berat.
Galeria
[modifica]
.jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «Historic Centres of Berat and Gjirokastra» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ «Berat Castle Altitude and Positioning». Arxivat de l'original el 2018-11-13. [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ Bank of Albania. Currency: Albanian coins in circulation, issue of 1995, 1996 and 2000 Arxivat 2009-03-06 a Wayback Machine.. – Retrieved on 23 March 2009.
- ↑ «Historic Centres of Berat and Gjirokastra» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 23 novembre 2024].