Castell de Cabrera (Anoia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle xiv, XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 341 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cabrera d'Anoia | |||
| Localització | Av. de Cabrera, urb. Castell de Cabrera. Cabrera d'Anoia (Anoia) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 565-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005214 | |||
| Id. IPAC | 645 | |||
El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia). És un castell termenat documentat el 1051, construït a fi de vigilar el camí ral d'Aragó, a l'indret del congost de Capellades.[1] És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]Se'n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador.[2][1] De l'antic castell de Cabrera, posteriorment palau residencial, només se'n conserven uns panys de paret de muralla emmertelada formada de grossos carreus, perforats amb sageteres del clos que protegia la fortalesa. L'aparell és fet amb blocs de pedra amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals estretes, lligades amb un morter de sorra i calç.
Casa dels Mora
[modifica]És de planta rectangular. S'aprofita el mur de l'antic castell de Cabrera. Són dos cases adossades a les quals s'hi entra a través d'un pati que les comunica mitjançant una antiga arcada que conserva l'escut dels Cardona.[1] A la part dreta se li adossa el pati que està situat davant l'església de Sant Salvador.[1]
Història
[modifica]
El 13 de les calendes d'Octubre de l'any 20 del rei Enric (1051) ven per 300 unses d'or a Udalart vescomte, son nebot, el castell de Fontanet. A les nones de novembre de l'any 25 del mateix rei (1056), ven també a son nebot i a sa muller el castell de Cabrera.[1] El primer senyor va ser el bisbe de Barcelona i vescomte Guislabert I de Barcelona, i en arribar l'any 1063 el seu successor, Miró Guilabert, va vendre el castrum Capraria a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva dona Almodis de la Marca. En aquesta venda també s'hi va incloure l'església de Sancti Salvatoris. A partir de 1147 el comte barceloní encomana la castlania dels castells de Piera i Cabrera al vescomte Guillem de la Guàrdia.[2][3]
El 1273 Asbert de Mediona va donar al rei Jaume el Conqueridor el castell d'Altea a canvi del castell de Cabrera, que li cedí en feu. Més tard acabaria recuperant el d'Altea. Quatre anys més tard, Asbert donà de nou el castell d'Altea i el de Vilamajor al rei, aleshores Pere el Gran, el qual a canvi li confirmà el feu del de Cabrera. L'any 1348 Pere de Tous rebé els feus del castell de Cabrera i lloc de Vallbona i dos anys més tard Pere el Cerimoniós li confirmava la potestat d'aquest castell. Tot i que hi hagué algunes vendes momentànies dels termes del castell, Bernat de Tous recuperà la titularitat i el 1396 aquest noble vengué el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona als Cardona.
A partir de 1483 el lloc pertanyia als Camporrells i finalment va passar a mans de la família dels Foixà vers l'any 1550, època en què el castell ja estava en estat força malmès. Finalment, a finals del segle xviii hi ha constància que la família Móra era la propietària i va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se al portal l'escut dels Cardona.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell de Cabrera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Aymamí i Domingo, Gener. Per la comarca d'Anoia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 118, 119 (Cavall Bernat).
- ↑ 3,0 3,1 Català Roca, Pere [et al.].. Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Dalmau, 1967-1979. ISBN 978-84-232-0335-2.
Enllaços externs
[modifica]