Vés al contingut

Castell de Campdorà

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Campdorà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XIV-XV
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGirona Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 00′ 46″ N, 2° 50′ 37″ E / 42.01278°N,2.84361°E / 42.01278; 2.84361
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data22 abril 1949
Codi BCIN675-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005863 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC759 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC6187 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Campdorà o la Força de Campdorà és un edifici de Girona declarat bé cultural d'interès nacional.

Campdorà és un petit veïnat del municipi de Girona, que està situat al nord-est de la ciutat, a la part més enlairada de la vall que uneix les serres de Sant Miquel i Tramont, a la dreta del riu Ter. Fins a l'any 1975, any en què passà a formar part de Girona, Campdorà fou un agregat del municipi de Celrà.

Descripció

[modifica]
Castell de Campdorà (12 març 2013)

És un gran casal d'origen medieval amb un annex tardà emmerletat, prop de l'església de Sant Jaume de Campdorà.[1] L'edifici està compost d'un nucli de planta quadrada amb teulat a quatre vents i coronat de finestres, que podrien ser antics merlets de defensa, als que s'ha afegit un cos en forma d' L més baix. El cos principal és de planta baixa i dos pisos, amb diferents obertures de pedra polida, algunes d'elles amb arc conopial i d'altres de llinda plana. Posteriorment se li van afegir diversos cossos al sector nord, imitant una fortificació medieval, amb materials i elements defensiu anàlegs als originals. Es conserven diverses espitlleres en tot el perímetre de l'edifici. A l'angle sud-est del recinte primitiu hi ha una torre de planta circular.[1] És probable que en el subsòl es conservin restes de l'edifici original.[1]

Història

[modifica]

És un castell termenat, en el que la primera notícia data del 1148.[1] Al segle x exercia drets senyorials el bisbe de Girona i els senyors dels castells d'Hostoles i Puig-alder. Del 1148 al 1166 la família Sitjar de Girona rebé el terme en sub-feu. L'any 1266 adquireix el castell en Ramon Renal de Girona. L'any 1287 comprà a Pere de Palafolls els drets del delme sobre el terme. Al 1493, Maria Sitjar el ven a Joan Capmany de Girona.[1] Aquest aconseguí del rei Ferran el Catòlic un diploma acreditatiu que convertirà l'antiga casa forta en un veritable castell principal.

El domini dels Campmany s'acabarà l'any 1621 i passarà al gironí Miquel Colomer. Després de dues generacions, la manca de descendència determinà el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel. El 1742, Pere de Miquel, fill de Francesc, mor sense fills i la propietat passà a la seva esposa Ermerenciana qui es va casar en segones núpcies. Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, el 1757 Ermerenciana deixà el castell a l'Antic Hospital de Santa Caterina de Girona.

Posteriorment passà a Pere Miquel que el llegà a l'hospital de Santa Caterina de Girona. Joan Baptista Muntada i Macau el comprà el 1950 per restaurar-lo.[1] Joan Baptista Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofia i Lletres, poeta premiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacionalista Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, exjutge republicà, exiliat i lletrat influent, va comprar el castell pocs anys després de tornar de l'exili. Els sostres estaven ensorrats i la ruïna era total però va anar recuperant l'edifici tot respectant els seus orígens, alhora que completava la decoració amb una gran quantitat d'obres d'art i mobles restaurats.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Castell de Campdorà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Els Castells Catalans,vol. III Garrotxa, Gironès, la Selva, Alt Camp, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1992. ISBN 978-84-2320-458-8. 
  • Catalunya Romànica,vol. V El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 50. ISBN 84-7739-262-5. 

Enllaços externs

[modifica]