Vés al contingut

Castell de Cornet

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Cornet
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 51′ 58″ N, 1° 55′ 01″ E / 41.866011°N,1.917018°E / 41.866011; 1.917018
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1389-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005627 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1564 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Cornet és una construcció del municipi de Sallent (Bages), declarada bé cultural d'interès local.[1]

Història

[modifica]

Documentat el 1033, fou independent de Sallent fins a l'any 1840.[1] Estigué d'inici sota el domini dels senyors de Balsareny. El 1063, Guillem de Balsareny, bisbe de Vic, l'infeudà als germans Bernat Riculf i Miró,[1] junt als castells de Balsareny, Oristà i Gaià sota pacte de vassallatge.[2]

El 1238 actuava amb relació al castell, o castellet, Gueraula de Castelet de Cornet. Al segle següent, el senyor ers Ferrer de Castellet. Entre 1360 i 1383, Violant de Castellet i de Pinós es casà amb Gilabert de Vilanova i de Pineda. El 1546, Dionísia de Vilanova es casà amb Martí Joan de Foixà. El 1663, Ignasi de Foixà vengué el castell a Miquel Onofre Montfar,[1][3] fill de Dídac Montfar-Sorts i Cellers[4] i arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Descripció

[modifica]

De l'antic castell termenat romanem abundants ruïnes, mig ocultes per la vegetació. Per l'escassa importància com a centre d'un terme reduït, hom l'anomenava el Castellet de Cornet. Es conserven restes de llenços de paret pertanyents a les muralles i alguns murs corresponents a les estances interiors. L'aparell de les muralles és fet amb predomini de blocs escantonats ajaçats i mides mitjanes, units amb morter de calç i sorra. En alguns punts es conserven alçades properes als 3 m i alguna espitllera.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell de Cornet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Flórez, Enrique; Risco, Manuel. «Obispos de Ausona. Guillermo». A: España Sagrada, tomo XXVIII. Contiene el estado antiguo de la Iglesia Ausonense, hoy Vique. Madrid: imprenta de D. Antonio de Sancha, 1774, p. 149. 
  3. «Miquel Onofre de MONTFAR-SORTS y POBLE». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «Didac de MONTFAR-SORTS y CELLERS». geneanet. Martín Rodríguez.

Enllaços externs

[modifica]