Castell de Königsberg
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (de) Königsberger Schloß  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell, edifici desaparegut, jaciment arqueològic i Ordensburg (en)  | |||
| Primera menció escrita | 1255 | |||
| Construcció | 1255 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1968 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït
permanentment tancat | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kaliningrad (Rússia) i Königsberg (Prússia) | |||
| ||||
| Patrimoni cultural provisional de Rússia | ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Ottokar II de Bohèmia | |||
El castell de Königsberg (en alemany: Königsberger Schloss , a rus: Кёнигсбергский замок ) va ser fins a 1945, al costat de la catedral, un dels símbols de Königsberg, antiga capital de la Prússia Oriental i actual Kaliningrad, Rússia.
Història
[modifica]Els cavallers de l'Orde teutònic van conquistar la zona en 1255 i va ser reanomenada la fortalesa de Kneiphof com a Königsberg, alhora que es construïa un nou castell Ordensburg, que seria ampliat i modificat als segles xvi i xviii. El castell va esdevenir residència del Gran Mestre de l'Orde Teutònic i posteriorment dels dirigents prussians.
A l'església del castell, va tenir lloc la coronació de Frederic I com a rei de Prússia el 1701, així com la de Guillem I el 1861, qui passaria deu anys més tard a ser el primer kàiser de l'Imperi alemany.
Durant l'època de l'Imperi alemany i la República de Weimar, el castell va albergar el museu provincial i una col·lecció de pintura. Va allotjar, entre altres béns, unes 240.000 restes arqueològiques de la Prússia-Sammlung (Col·lecció Prusia), un recull estatal i de la Biblioteca Universitària amb la famosa Biblioteca de Plata (Silberbibliothek) del segle xvi, així com diversos quadres del pintor Lovis Corinth. Durant la guerra també va albergar obres d'art que havien estat capturades als russos, incloses parts de la Cambra d'Ambre. Van ser també coneguts el seu Saló Moscovita (Moskowitersaal), el major saló d'Alemanya durant segles, amb els seus 83 metres d'ample per 18 de llarg, així com el seu Saló de Sang (Blutgericht), amb vi.
Durant la Segona Guerra Mundial, el palau va cremar per complet a causa del bombardeig de Königsberg, efectuat per la Royal Air Force britànica a l'agost de 1944. Els posteriors bombardejos soviètics i els combats lliurats a la ciutat van provocar que per a abril de 1945 el castell fos ja una ruïna.
Després de la fi de la guerra, Königsberg va ser reanomenada com a Kaliningrad i va començar la reconstrucció de la ciutat pels dirigents soviètics. El castell no va ser reconstruït, i Leonid Bréjnev, va ordenar destruir les últimes restes del palau, considerats una resta del militarisme prussià i el feixisme. Malgrat les protestes estudiantils i dels intel·lectuals de la ciutat, les ruïnes van ser finalment dinamitades en 1968.
En l'actualitat, en el lloc que ocupava el castell s'erigeix la Plaça Central de la ciutat i la Casa dels Sóviets, conclosa el 2005.
Bibliografia
[modifica]- Robert Albinus: Königsberg-Lexikon. Würzburg 2002, ISBN 3-88189-441-1
- Richard Armstedt: Geschichte der königl. Haupt- und Residenzstadt Königsberg in Preußen. Reprint der Originalausgabe, Stuttgart 1899.
- Fritz Gause: Die Geschichte der Stadt Königsberg in Preußen. 3 Bände, Köln 1996, ISBN 3-412-08896-X
- Jürgen Manthey: Königsberg – Geschichte einer Weltbürgerrepublik. Hanser, 2005, ISBN 3-446-20619-1
- Gunnar Strunz: Königsberg entdecken. Berlín 2006, ISBN 3-89794-071-X
- Baldur Köster: Königsberg: Architektur aus deutscher Zeit. Husum Druck, 2000, ISBN 3-88042-923-5.
- Wulf D. Wagner: Das Königsberger Schloss - Eine Bau- und Kulturgeschichte, Band I. (Von der Gründung bis zur Regierung Friedrich Wilhelms I. (1255 - 1740)), 2008 Regensburg, ISBN 978-3-7954-1936-3
