Vés al contingut

Castell de La Fontaine

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de La Fontaine
Château La Fontaine
EpònimPierre-Ernest Ier de Mansfeld Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell i edifici desaparegut Modifica el valor a Wikidata
Construcció1563 - 1604
Característiques
Estat d'úsRuïnes permanentment tancat Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectòniccastell
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCiutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióClausen Modifica el valor a Wikidata
Map
 49° 36′ 51″ N, 6° 08′ 36″ E / 49.6142°N,6.1433°E / 49.6142; 6.1433

El Castell de La Fontaine (en francès: Château La Fontaine; en luxemburguès: Schlass La Fontaine) és el nom d'un antic castell que es troba al barri Clausen, de Ciutat de Luxemburg. El sumptuós edifici va ser la residència de Pere Ernest de Mansfeld, governador de Luxemburg, que va començar la seva construcció el 1563 i va continuar ampliant-ho} fins a la seva mort el 1604. Per aquesta raó també se'l coneix com el Palau Mansfeld. Avui dia gairebé no queda res de l'antic castell.

Història[modifica]

Mansfeld va ser nomenat governador de Luxemburg el 1545 quan tenia només 28 anys. La seva carrera militar combina amb el seu interès per l'antiguitat el que explica que s'animés en un projecte arquitectònic tan ambiciós.

La construcció es va iniciar quan Mansfeld i la seva segona esposa, Maria de Montmorency, van comprar l'ermita i la capella, així com 20 cases i terreny addicional de l'abadia de Neumünster. Per construir el castell, la carretera de Neudorf a Clausen va ser interrompuda i un nou camí es va construir al voltant de la terra, que Mansfeld també va llogar tancant l'antic parc dels comtes de Luxemburg, i va intercanviar parcel·les de terra pertanyents a l'abadia de Neumünster. El 1590 va començar a envoltar tota la zona amb una muralla.

L'indret en si oferia no solament magnífiques vistes de la ciutat des de la part davantera sinó als boscos de la part posterior, però sobretot a l'aigua del riu Alzette que estava disponible per als jardins, banys i fonts. De fet, amb una façana d'uns 200 metres de longitud, el castell estava situat per la part posterior contra les roques dels voltants per tal de proporcionar una quantitat màxima d'espai per als jardins. Els jardins van ser decorats amb estàtues antigues, moltes de les quals van ser obres romanes d'art que es trobaven a les proximitats d'Arlon. La finca, que també inclou un parc de caça, tenia uns 5 quilòmetres de perímetre tancat per parets sòlides. Encara que el nom de l'arquitecte és desconegut, sembla haver estat un holandès, potser un col·laborador de Hans Vredeman de Vries la influència del qual es pot veure clarament. Algunes referències sostenen que el castell es va inspirar al Château Fontaine proper a Vorst a Brussel·les.[1][2]

A la seva mort el 1604, Mansfeld va llegar el mobiliari del castell a Felip III d'Espanya, que va transportar totes les obres d'art i antiguitats a Madrid. La infanta Isabel no va acceptar el llegat del palau que estava carregat de deutes. Com a resultat, va començar a decaure i va ser destruït durant el setge de 1684.[2]

Poc queda del castell. A partir de les descripcions de Jean Guillaume Wiltheim se sap sobre la decoració del seu interior. El castell apareix a diversos mapes de la ciutat vella. El coneixement de la mida i l'aparença del castell es deu sobretot al període de pintures de Georg Braun i per Joachim Laukens. Ells mostren l'estil gòtic amb influències renaixentistes.

Als jardins, una gran font de Venus va ser construïda. Era una piscina rectangular amb absis semicirculars, amb una estàtua de Venus en el centre pujada sobre una balena. Estava envoltada d'estàtues d'animals amb una polvorització d'aigua. Més tard, una pèrgola va ser construïda al voltant de la piscina. Aquesta font, o les seves restes, estan sent excavades des del 2003.

Referències[modifica]

  1. Eischen, Linda; Langini, Alex. «L'art au Luxembourg: de la Renaissance au début du XXIe siècle». A: L'Architecture civile: Renaissance et Baroque a. Brussels: Fonds Mercartor, 2006. ISBN 9789061536437. 
  2. 2,0 2,1 Mersch, Jacques. Luxembourg: vues anciennes 1598–1825. Luxemburg: Editions Paul Bruck, 1977. 

Vegeu també[modifica]