Castell de Miralles (Anoia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Primera menció escrita | 960 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Enderrocat (1845) | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 640 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Maria de Miralles (Anoia) | |||
| Localització | Santa Maria de Miralles (Anoia) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1417-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005703 | |||
| Id. IPAC | 1596 | |||
_-_1.jpg)
El castell de Miralles és un castell del segle X que es troba al municipi de Santa Maria de Miralles, comarca de l'Anoia. Les seves restes es troben sobre un turó de les serres de Queralt i Miralles,[1] dominant la vall alta de la riera de Miralles.[2] És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.[3]
Història del conjunt
[modifica]La primera notícia d'aquest castell és de l'any 960, a través d'una donació feta pel comte Borrell II del castell de la Roqueta.[4] Aquesta data es correspon amb l'inici del repoblament de la vall de l'Anoia.[2] Va pertànyer a Enric Bofill de Cervelló, el símbol del qual apareix representat per un cérvol.[4] Hi ha documents del segle xii on consta una família cognomenada Miralles, vinculada a la castlania del castell.[2] El llinatge dels Cervelló va tenir el domini del castell durant diversos segles. Guerau de Cervelló l'any 1347 s'intitulà senyor de la baronia de la Llacuna, on hi va incloure Miralles.[2] Aquesta baronia va passar successivament als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. En el segle xix el marquès d'Aitona i el de Moja compartien la jurisdicció.[2] L'any 1845 ja consta que el castell es troba enderrocat.[1]
Arquitectura
[modifica]
El conjunt consta de dues zones diferenciades.[1] Al recinte superior del castell es conserven quatre parets tanquen un espai rectangular i que tenen un gruix d'aproximadament 1 m, excepte l'angle sud-est, d'1,5 m, i la paret sud, que fou reforçada amb posterioritat, d'1,9 m.[2] Les parets est i nord tenen un relleix que possiblement indicaria la presència d'un sostre i un nivell superior.[2] Sota el relleix de la paret nord hi ha diverses espitlleres. A la malmesa paret est probablement hi havia l'entrada principal.[2] Els paraments van ser construïts amb petits carreus, poc treballats i en molts punts col·locats de manera similar a l'opus spicatum. A l'interior de les parets les pedres estan lligades amb morter de calç.[2] Sota la paret sud del castell hi ha l'església romànica de Santa Maria, edificada entre els segles xii i xiii i en bon estat de conservació.
Uns 30 metres al sud del castell, més enllà de l'església, hi ha la zona més planera amb les restes de cinc antics habitatges reconstruïts en època moderna.[2] El mur sud d'aquests habitatges feia la funció primera línia de defensa amb torres als dos extrems.[1] La torre oest, de la mateixa època del castell, és rectangular i tancada per murs de 80 cm de gruix, fets amb petites pedres,[2] mentre que la torre est, més gran, és una torre albarrana de planta quadrangular edificada durant la baixa edat mitjana.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Consell Comarcal de l'Anoia, Castell de Miralles (Santa Maria de Miralles) Arxivat 2011-09-15 a Wayback Machine.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Castells Catalans, Castell de Miralles
- ↑ «Castell de Miralles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
- ↑ 4,0 4,1 salillas.net, CASTELL DE MIRALLES (L'Anoia) Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- La Catalunya Romànica,vol.3 L'Anoia. Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-541-7.
- Catalunya Romànica,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 513 a 514. ISBN 84-7739-402-4.
Enllaços externs
[modifica]