Castell de Mura
 | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||
| Tipus | Castell  | ||||||||||||||||||||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | ||||||||||||||||||||
| Construcció | S. XII-XIII | ||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Mura (Bages) | ||||||||||||||||||||
| Localització | Zona Sant Lleïr. Mura (Bages) | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 1109-MH BIC: RI-51-0005559 IPAC: 1226 | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
.jpg)
El castell de Mura és una obra del municipi de Mura (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica].jpg)
Les restes del castell les componen un fragment de muralla situat a l'oest junt a un espadat, i els basaments d'una torre trapezial, situats a l'angle nord-est del pujol.[1]
El tros de muralla conservat té una llargària de 7,30 m., encara que pel cantó de tramuntana va perdent alçada fins a quedar colgat a terra. La seva alçada màxima a l'exterior arriba a uns tres metres. L'obra està feta de grossos carreus tallats toscament, però col·locats en fileres i units amb morter.[1]
Els basaments de la torre assoleixen 1,95 m. al punt més alt. Els murs tenen 95 cm de gruix i presenten unes espitlleres quadrades. La construcció està realitzada amb blocs de pedra mitjans i petits, toscament escairats i amb tendència a formar fileres. El morter que els uneix és de color gris, format per sorra de gra fi i calç.[1]
Etimologia
[modifica]El nom etimològic de Mura sembla que ve del llatí Murus, i no fóra estrany que aquesta denominació provingués del fet que hi havia un castrum o lloc emmurallat ibèric o romà.[1]
Història
[modifica]Aquest castell formava part d'un conjunt de castells adjudicats a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Es tracta d'un castell comtal, però que al 978 va acabar aquest domini; el comte Borrell i la seva dona Ledgarda se'l vengueren, juntament amb altres possessions, a Riculf. Aquest, va fer una donació poc després a Sant Benet de Bages. El 1023, quan semblava que els comtes havien perdut el domini sobre el castell, tornem a trobar que la comtessa Ermessenda empenyora al seu fill, Berenguer Ramon I, diversos castells entre ells el de Mura, fet que demostra que continuaven sent els senyors eminents del castell.[1][2]
Al s. XII la castellania radicà en la família Santa Coloma. Al s. XIII el castell entra en el joc de venda per part de rei i de redempció per part de la ciutat de Manresa. Passà a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponç i Armengou de Banyeres, i a mitjan s. XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei en Jaume en feu donació, primer, el 1223 a en Guillem de Santa Fe i després, el 1228 a Pere Ponç de Banyeres.[3] El 1293, la corona, havent recobrat el castell, l'encomanà al veguer de Manresa. El 1316, el rei Jaume II, el va vendre a la comtessa de Pallars. Més tard, en ple s. XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d'aquest el rei Pere III el Cerimoniós revoca l'antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial.[1][3]
Al començament del s. XV, Martí I l'Humà adquireix de nou el castell per vendre'l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.[1][3]
L'arxiduc Carles III d'Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de Marquès de Mura (1707).[1][3]
En aquest segle el castell queda abandonat i es va anar enderrocant. Vendes i recaudacions successives fins al 1400, any en què el rei Martí I el vengué a Martí de Comes, de qui va passar per matrimoni a la família Peguera i a la família Cortadelles, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Castell de Mura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2015].
- ↑ «CASTELL DE MURA (Bages)». salillas.net. [Consulta: 10 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Castell de Mura». Ajuntament de Mura, maig 2014. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2020. [Consulta: 10 novembre 2015].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Castell de Mura al mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- «Mura, Bages» (PDF). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de gener 2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
Publicacions
[modifica]- Antoni Ferrando Roig. El parc natural de Sant Llorenç del Munt. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. 1983.[Enllaç no actiu]
- Antoni Ferrando Roig. Els castells del rodal del Montcau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1992.[Enllaç no actiu]