Castell de Najac
(fr) Forteresse de Najac  | ||||
| ||||
| Tipus | castell | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Najac (França) | |||
| Localització | rue du Château | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Monument històric catalogat | ||||
| Data | 3 juliol 1925 | |||
| Identificador | PA00094081 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Alfons de Poitiers | |||
El castell de Najac és una fortalesa d'arquitectura gòtica enclavada als congosts de Najac, al departament d'Avairon (França).[1][2]
Un primer recinte va ser construït en territori dels comtes de Tolosa a la fi del segle xi, successivament expandit durant el regnat de Lluís IX de França. Intervingut el segle xiii, la torre de l'homenatge es va reedificar i es va adequar per a estades residencials; avui és la torre més alta de les existents.[3]
Està construït sobre un pujol de 200 metres d'altitud i fortament defensat, causa probable que no es tingui constància que el castell fos mai capturat, si més no assetjat.
Arquitectura
[modifica]El castell actual es va començar a construir al segle xiii, concretament a l'any 1253, a instàncies d'Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX, sobre un petit recinte fortificat anterior. En el nou projecte no es va mantenir la torre de l'homenatge com a últim bastió, sinó que es va integrar en el nou complex com a estades residencials, com a part del recinte interior i no com a torre exempta. La seva planimetria és circular. Està protegit per una muralla d'1 metre de grossor i entre 7 i 8 metres d'altura. El castell posseeix, a més de la torre descrita, altres dos semicirculars, una rectangular (més antiga) i tres més rectangulars. Les entrades van estar defensades per barbacanes. Al llarg dels murs hi havia un passeig de guàrdia equipat amb un elaborat sistema d'escales i passadissos, alguns visibles i altres ocults, que podien aïllar-se de la resta del castell mitjançant barreres.[4]
La torre de l'homenatge té 11 metres de diàmetre i 40 d'altura, dividits en tres plantes. Els seus murs tenen grossors propers a 2,20 metres, perforats només per sageteres. S'accedeix des del pati d'armes, encara que des d'aquest ha de superar-se el pont llevadís que creua un fossat.
Referències
[modifica]- ↑ SOMFLD. Diccionario geográfico universal. Tomo VI. Barcelona: Impremta de José Torner, 1832, p. 517.
- ↑ Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Tomo 2. Casa Provincial de Caridad, 1904, p. 422.
- ↑ Kaufmann, J. E.; Kaufmann, H. W.; i Jurga, Robert M. The medieval fortress: castles, forts and walled cities of the Middle Ages (en anglès). Da Capo Press, 2004, p. 139. ISBN 9780306813580.[Enllaç no actiu]
- ↑ DeVries, Kelly. [1] (en anglès). Universitat de Toronto. ISBN 0921149743.
