Castell de Norwich
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell de mota i pati, jaciment arqueològic i museu  | |||
| Part de | Norfolk Museums (en)  | |||
| Construcció | 1066 | |||
| Característiques | ||||
| Material | Pedra de Caen | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Norwich (Anglaterra) (en) | |||
| Localització | Castle Hill, Norwich, NR1 3JU | |||
| ||||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Data | 26 febrer 1954 | |||
| Identificador | 1372724 | |||
| Monument protegit al Regne Unit | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Guillem I d'Anglaterra | |||
| Lloc web | museums.norfolk.gov.uk… | |||
El castell de Norwich (en anglès: Norwich Castle) és una fortificació reial de l'època medieval construïda a la ciutat de Norwich, al comtat de Norfolk a Anglaterra.
Va ser fundada arran de la conquesta normanda d'Anglaterra quan Guillem el Conqueridor (1066–1087) en va ordenar la construcció perquè desitjava tenir un lloc fortificat en la llavors important ciutat de Norwich. S'ha provat que va ser el seu únic castell a East Anglia. És un dels llocs del patrimoni Norwich 12.
El castell ara alberga un museu i una galeria d'art (Norwich Castle Museum & Art Gallery), que té objectes significatius de la regió, especialment troballes arqueològiques.
Arquitectura
[modifica]
G. T. Clark, un antiquari i enginyer del segle xix, va descriure la gran torre de Norwich com «la torre d'homenatge més ornamentada d'Anglaterra».
Està feta amb pedra de Caen sobre un nucli de sílex. La torre d'homenatge té uns 29 m per 27 m i 21 m d'altura, i és del tipus de sala-torre (hall-keep)., S'hi entra a la primera planta amb una estructura externa anomenada la torre Bigod. L'exterior està decorat amb arcs cecs.[1]
El castell de Rising és l'únic castell que té una torrassa comparable. A nivell intern, la fortalesa ha estat buidada de manera que no en queda gens del traçat medieval i hi ha debats acadèmics sobre com hauria sigut. Sembla que tenia un interior complex, amb una cuina, capella, un gran saló de dos pisos, i setze latrines.[2]
Història
[modifica]
El castell de Norwich va ser fundat per Guillem el Conqueridor en algun moment entre 1066 i 1075. Al principi va prendre la forma d'un castell de mota i pati.[3] A principi de l'any 1067, Guillem es va embarcar en una campanya per subjugar a East Anglia, i d'acord amb l'historiador militar R. Allen Brown probablement va ser en aquesta època quan va fundar el castell de Norwich.[4] El castell és esmentat per primera vegada l'any 1075, quan Ralph de Gael, comte de Norfolk, es va rebel·lar contra Guillem i Norwich passà a les mans dels seus homes. Es va emprendre el setge, que va acabar quan es va assegurar a la guarnició amb promeses que no es veurien perjudicats.[5]
Norwich és un dels 48 castells esmentats a llibre Domesday Book de 1086. La construcció d'un castell en un assentament preexistent va poder haver requerit la demolició de mantes propietats anteriors, que a Norwich s'han estimat entre 17 i 113 cases.[6] Les excavacions en la dècada de 1970 van descobrir que el pati del castell era damunt un cementiri saxó.[7] L'historiador Robert Liddiard destaca que «fer un cop d'ull al paisatge urbà de Norwich, Durham o Lincoln és ser forçat a recordar l'impacte de la invasió normanda».[8] Fins a la construcció del castell d'Oxford a mitjan segle xii en el regnat d'Enric II, Norwich va ser l'únic castell reial important a East Anglia.[9]
La torre de pedra, que encara es conserva, probablement va ser construïda entre 1095 i 1110. Aproximadament l'any 1100, la mota es va fer més alta i el fossat que l'envolta es va aprofundir.[10] Durant la rebel·lió de 1173-1174, en la qual els fills d'Enric II es van rebel·lar contra ell i van començar una guerra civil, el castell de Norwich va ser posat en estat d'alerta. Hugh Bigod, primer comte de Norfolk, va ser un dels comtes més poderosos que es van unir a la revolta contra Enric.[11] Amb 318 soldats flamencs que van desembarcar a Anglaterra al maig de 1174, i 500 dels seus propis homes, Bigod va avançar cap al castell de Norwich i el va capturar, i va prendre catorze presoners per demanar un rescat. Quan es va restablir la pau més tard aquell any, Norwich va tornar sota control reial.[12]
Els normands van portar jueus a Norwich, que van viure prop del castell. Un culte va ser fundat a Norwich arran de l'assassinat d'un jove, Guillem de Norwich, pel qual van ser culpats els jueus de la ciutat.[13] A la Quaresma de 1190, la violència contra els jueus va esclatar a East Anglia i el 6 de febrer (dimarts de Carnestoltes) es va estendre a Norwich. Alguns van fugir a la seguretat del castell, però els que no ho van fer van ser assassinats.[14] El Pipe Rolls, que registra els expedients de despesa real, anota les reparacions que es van fer al castell en els períodes 1156-1158 i 1204-1205.[15]
El castell va servir com a presó des de 1220, i s'hi van construir edificis addicionals en la part superior de la mota al costat de la torre de l'homenatge. Aquests edificis van ser demolits i reconstruïts entre 1789 i 1793 per sir John Soane i en 1820 es van fer més alteracions. L'ús del castell com a presó va acabar l'any 1887, quan va ser comprat per la ciutat de Norwich que en va fer un museu. La conversió va ser realitzada per Edward Boardman i el museu va obrir les portes l'any 1895.
La construcció previa que hi havia unida a la torre de l'homenatge va ser derrocada l'any 1825.[16] Encara que la torre es conserva, la capa externa s'ha reparat en diverses ocasions, l'última durant els anys 1835-1839 per Anthony Salvin, amb James Watson com a paleta. Van fer servir pedra de Bath. Res dels edificis de la muralla interior o exterior sobreviuen, i el pont original normand sobre el fossat interior va ser reemplaçat al voltant de l'any 1825. Durant la renovació, la torre de l'homenatge va ser totalment recuperada i es va respectar fidelment l'ornamentació original.[17]
Actualitat
[modifica]
El castell roman ara com un museu i galeria d'art i encara té moltes de les seves primeres exposicions, així com moltes altres més recents. Dues galeries mostren les col·leccions d'arts decoratives del museu, incloent vestuari, tèxtils, joieria, vidre, ceràmica i argenteria, i una gran exposició amb teteres de ceràmica. Altres galeria mostren objectes anglosaxons (incloent el fermall daurat Harford Farm Brooch) i vikings, de la reina Boudica de la tribu els icens, l'antic Egipte i història natural.[18]
Les galeries d'art inclouen obres del segle xvii al segle xx, i inclouen aquarel·les angleses, paisatges holandesos i pintures britàniques modernes. El castell també compta amb una bona col·lecció d'obres de l'artista anversés Peter Tillemans (1684-1734.[19] Dues galeries són dedicades a exposicions temporals d'art modern, història i cultura.
El castell de Norwich és un «monument antic programat» (Scheduled Ancient Monument) i un edifici catalogat grau I. Els visitants poden recórrer el castell i s'informar amb pantalles interactives. També es poden fer excursions independents a la masmorra i els merlets. Encara que no de forma permanent en exposició, una de les col·leccions més grosses és la col·lecció de papallones de Margaret Fountaine. Un artefacte inusual és la costura realitzada per al començament del segle xx Lorina Bulwer, quan era confinada en una casa de treball..[20]
- Obres exposades en el museu
-
Babes in the Wood (ca. 1842), John Bell (1811-1895) -
Part del Snettisham Hoard (Tresor) -
The Artist's Studio (ca. 1716), Peter Tillemans (1684–1734) -
The Stag Hunt, (ca. 1675), Abraham Hondius (1631–1691) -
Portrait of Robert Walpole (1676-1745), Jean-Baptiste van Lloo (1684–1745)
Referències
[modifica]- ↑ "the most highly ornamented keep in England". Clark 1881, p. 268
- ↑ Goodall 2011, p. 112
- ↑ «Norwich Castle». Pastscape. [Consulta: 29 desembre 2010].
- ↑ Allen Brown 1976, p. 31
- ↑ Cathcart King 1983, pàg. 308, 312
- ↑ Harfield 1991, pàg. 373, 384
- ↑ Webster & Cherry 1980, pàg. 228–229
- ↑ "to glance at the urban landscape of Norwich, Durham or Lincoln is to be forcibly reminded of the impact of the Norman invasion". Liddiard 2005, p. 36
- ↑ Campbell 2004, p. 164
- ↑ Pevsner 1997, pàg. 256–260
- ↑ Warren 1973, p. 135
- ↑ Wareham 1994, p. 241
- ↑ Rawcliffe & Wilson 2006, p. 42
- ↑ Skinner 2006, p. 30
- ↑ Renn 1968, p. 262
- ↑ Renn 1968, p. 259
- ↑ Renn 1968, p. 259, plate XXXII
- ↑ «Anglo Saxon's and Vikings at Norwich Castle Gallery» (en anglès). A Sense Of Place. BBC Home, 21-05-2004. [Consulta: 11 febrer 2025].
- ↑ «Norfolk Museums Archaeology Service (Norwich Castle Museum Art Gallery): Peter Tillemans», 2011. [Consulta: 6 setembre 2011].
- ↑ «Lorina Bulwer» (en anglès). Antiques Roadshow Detectives. BBC Two -. [Consulta: 11 febrer 2025].
Bibliografia
[modifica]- Allen Brown, Reginald. Allen Brown's English Castles. Woodbridge: The Boydell Press, 1976. ISBN 1-84383-069-8.
- Campbell, J. «The Building of Orford Castle: A Translation from the Pipe Rolls, 1163–78» (PDF). English Historical Review, 119, 2004.:*Cathcart King, David James. Castellarium Anglicanum: An Index and Bibliography of the Castles in England, Wales and the Islands. Volume II: Norfolk–Yorkshire and the Islands. Londres: Kraus International Publications, 1983. ISBN 0-527-50110-7.
- Clark, George Thomas «The castles of England and Wales at the Latter part of the Twelfth Century». The Archaeological Journal, 38, 1881, p. 258–276, 335–351. DOI: 10.1080/00665983.1881.10851987.
- Goodall, John. The English Castle 1066–1650. Londres: Yale University Press, 2011. ISBN 978-0-300-11058-6.
- Harfield, C. G. «A Hand-list of Castles Recorded in the Domesday Book». English Historical Review, 106, 1991, p. 371–392. DOI: 10.1093/ehr/CVI.CCCCXIX.371.
- Heslop, T. A.. Norwich Castle Keep: Romanesque Architecture and Social Context. Norwich: Centre for East Anglian Studies, 1994. ISBN 978-0-906219-38-6.
- Liddiard, Robert. Castles in Context: Power, Symbolism and Landscape, 1066 to 1500. Macclesfield: Windgather Press Ltd, 2005. ISBN 0-9545575-2-2.
- Pevsner, Nikolaus. Norfolk 1: Norwich and North-East (en anglès). edició 1997 revisió per Bill Wilson, 1962, p. 256–260 (Pevsner Architectural Guides). ISBN 0-300-09607-0.
- Rawcliffe, Carole; Wilson, Richard. Medieval Norwich. Continuum, 2006. ISBN 978-1-85285-546-8.
- Renn, Derek F. Norman Castles in Britain. John Baker Publishers, 1968.
- Shepherd Popescu, Elizabeth «Recent Excavations at Norwich Castle». Military Studies in Medieval Europe – Papers of the 'Medieval Europe Brugge 1997' Conference, 11, 1997, pàg. 187–191.
- Shepherd, Elizabeth «Norwich Castle» (en anglès). Current Archaeology, 170, 2000, pàg. 52–59.
- Skinner, Patricia. The Jews in Medieval Britain: Historical, Literary, and Archaeological Perspectives. Boydell Press, 2003. ISBN 978-0-85115-931-7.
- Wareham, Andrew «The Motives and Politics of the Bigod Family, c.1066–1177» (en anglès). Anglo-Norman Studies. The Boydell Press, XVII, 1994.
- Warren, W. L.. Henry II. Eyre Methuen, 1973. ISBN 978-0-520-02282-9.
- Webster, Leslie; Cherry, John «Medieval Britain in 1979» (PDF). Medieval Archaeology, 24, 1980, pàg. 218–264. DOI: 10.1080/00766097.1980.11735426'''Text en negreta'''.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]