Castell de Peracense
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Castell, monument històric i destí turístic  | ||||
| Construcció | s.XII-XIV | ||||
| Característiques | |||||
| Material | pedra sorrera roja | ||||
| Altitud | 1.365 m | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Peracense (província de Terol) | ||||
| Localització | en una muntanya que domina el poble | ||||
| |||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Codi SIPCA | 1-INM-TER-025-180-002 | ||||
El Castell de Peracense és un castell medieval situat a la població de Peracense a l'Aragó, concretament a la comarca del Jiloca, situat a la Serra Menera, a 1365 m sobre el nivell del mar.
Història
[modifica]El lloc on avui hi ha el castell ja fou ocupat a l'edat del bronze i també ho fou en època islàmica. Però fou a partir del segle xii quan va prendre un valor estratègic per ser un punt de frontera entre els regnes d'Aragó i Castella, concretament era el punt de divisió entre el Senyoria de Molina, el d'Albarrasí i la Comunitat de Daroca. Formava part del sistema defensiu de la frontera castellanoaragonesa del qual també formen part els castells d'Albarrasí, Daroca, Tornos i Santed per la banda aragonesa i d'Embid i Molina de Aragón per part castellana. D'aquesta manera, doncs, el castell fou enfortit i al segle xiv se li va donar la forma que té actualment. Ara bé, al segle xv, amb la unió dinàstica dels dos regnes i la incorporació de noves armes de setge, el castell va caure progressivament en desús.
El 1987 va començar la restauració del castell per part del Govern d'Aragó.
Estructura
[modifica]El castell està format per tres recintes emmurallats concèntrics que s'assenten sobre afloraments de roques vermelles. La muralla exterior protegeix el sector més vulnerable i planer; compta amb uns murs d'un gruix considerable i tres torres, així com amb un pati extens que també va servir com a pedrera per extreure pedres de molí.
En el segon recinte hi ha les dependències de la tropa i hi destaca, la porta d'entrada, protegida per una torre que alhora també protegia la torre d'entrada; l'anomenada torre de l'Hospital, que servia de vigia i coordinava els dos recintes, i finalment una gran cisterna.
El tercer recinte és el més singular, està construït sobre la roca viva i s'hi accedia per una escala mòbil, que estava protegida per una falsa torre de l'homenatge perquè en realitat es tracta d'un poderós mur pantalla que guarda tota aquesta estructura. A dins d'aquest recinte hi htrobem les estances més nobles, amb volta apuntada i unes altres cisternes.