Castell de Piñeres
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Peñarrubia (Cantàbria) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
Bolera de los Moros va ser una fortalesa construïda entre els segles viii i XI, les ruïnes de la qual són conegudes com a castell de Piñeres. Les excavacions coordinades per Pedro Sarabia van confirmar la presència d'una torre de planta trapezoïdal, una talaia de planta ovoide amb diàmetre de 10 i 6 metres, separada de la primera estructura per un pati, muralles i una primitiva ermita advocada a Santa Catalina de la que només queden els fonaments.[1] Està situat sobre el Picu Jozarcu,[2] en el terme municipal de Peñarrubia (Cantàbria, Espanya). Va ser declarat bé d'interès cultural com a zona arqueològica per llei 16/1985, havent estat protegit ja el 22 d'abril de 1949.[3] Com d'altres castells coetanis de Cantàbria, Bolera de los Moros sembla haver estat relacionat amb l'alfoz de Peñarrubia.[4] La seva proximitat a l'església mossàrab de Santa Maria de Lebeña i l'existència del topònim «cova de La Mora» a la rodalia, pot indicar que aquesta zona va acollir a exiliats cristians procedents de les terres islamitzades del sud.[5] A Liébana es diu que se l'anomena Bolera de los Moros perquè en aquest lloc els moros jugaven amb bitlles i boles fabricades en or.[6]
És el vestigi no prehistòric més antic de Peñarrubia,[1] i probablement va jugar un important paper com a talaia estratègica de vigilància dels accessos a la costa.[7] A més de les diferents estructures s'han trobat ossos, metalls i diverses ceràmiques, algunes decorades i, especialment, del tipus a peine, comú a Astúries.[1][7] La decoració trobada, pintada i estriada, és característica de l'art de repoblació.[4]
El 1999 es van excavar entorn de 300 m² del jaciment, descobrint els llits dels murs i els fonaments de les estructures que el formen, assentant les restes i condicionant la zona per a la seva visita, incloent-hi la creació d'un aparcament i la seva deguda senyalització.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 El Diario Montañés - Canales - Reportajes; Un castillo con vistas Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (accés: 15 de abril de 2011).
- ↑ González Rodríguez, Alberto. Fundación Botín. La Toponimia del Valle del Nansa y Peñarrubia (Cantabria) (en español). Santander, Cantabria: Gráficas Calima, 2010, p. 206. ISBN 978-84-96655-74-4 [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ www.castillosnet.org; Castillo de Piñeres Arxivat 2013-08-09 a Wayback Machine. (accés: 15 de abril de 2011).
- ↑ 4,0 4,1 Bohigas Roldán, Ramón. La organización del espacio a través de la arqueología medieval. I Encuentro de Historia de Cantabria. Actas del encuentro celebrado en Santander los días 16 a 19 de diciembre de 1996. Volumen 1. Universidad de Cantabria, 1999, p. 419-420. ISBN 8481022179.
- ↑ García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, Ángel. La memoria histórica de Cantabria. Universidad de Cantabria, 1996, p. 69. ISBN 8481021458.
- ↑ Lama, José María. Leyendas y tradiciones lebaniegas. Cantabria Tradicional, 2000, p. 68. ISBN 8493157503.
- ↑ 7,0 7,1 Sarabia Rogina, Pedro Miguel. II Encuentro de Historia de Cantabria. Actas del II encuentro celebrado en Santander los días 25 a 29 de noviembre del año 2002. Volumen 1. Universidad de Cantabria, 2005, p. 177-178. ISBN 9788481029543.
Bibliografia complementària
[modifica]- Sarabia, Pedro. Excavaciones en la fortaleza medieval de la Bolera de los Moros (Piñeres, Peñarrubia). Campaña de 1999, 2003.