Castell de Sant Guim de la Plana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 556 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Guim de la Plana (Segarra) | |||
| Localització | Placeta del Castell | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 35611 | |||
El castell de Sant Guim de la Plana és un edifici de Sant Guim de la Plana (Segarra) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Aquest antic castell, avui utilitzat com a habitatges, dona la benvinguda al poble de Sant Guim de la Plana. Els tres contraforts de la façana principal i la petita elevació en què es troba, li confereixen una imatge molt sòbria i estàtica. És un edifici que consta d'una planta baixa, a través de la qual podem accedir als tres habitatges moderns en què està dividit, i una primera planta.[1]
Accedim en cadascun d'aquest habitatges a través d'una petita rampa, en el cas del central d'un tram d'escales, per salvaguardar el desnivell existent entre l'edifici i el nivell de carrer. Totes les obertures que trobem en el mur són modernes, no obstant la porta central d'aquest edifici conserva encara l'arc de mig punt i en el cas de la resta es manté l'arc rebaixat.[1]
A la primera planta podem observar-hi set obertures rectangulars modernes, quatre de les quals tenen balcó amb barana de forja i la resta són finestres de diferets dimensions. Pren especial rellevància una d'aquestes portes balconeres que s'obra al bell mig del contrafort central.[1]
Aquesta façana principal ha estat molt intervinguda al llarg dels anys, fins i tot a l'extrem nord-est hi trobem adossat un edifici de construcció actual, que complementa un dels habitatges.[1]
La façana est presenta una porta central d'arc rebaixat flanquejada per dues finestres rectangulars i una primera planta amb dues finestres rectangulars modernes.[1]
Aquesta construcció presenta filades de petits carreus irregulars de pedra, que testimonien les diverses intervencions que ha sofert l'edifici.[1]
Història[modifica]
Apareix documentat el 1161 quan la població formava part del terme del castell del Llor. Anys més tard, va pertànyer al llinatge de Sacirera i finalment als marquesos de Santa Maria de Barberà.[1]
Referències[modifica]
