Castell de Viacamp
|
Aquest article tracta sobre l'espai rural de la Ribagorça. Si cerqueu les persones ribagorçans, vegeu «ribagorçans». |
| ||||
| Tipus | castell  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viacamp i Lliterà (Ribagorça) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Codi SIPCA | 1-INM-HUE-004-247-003 | |||
_-_1.jpg)
Castell de Viacamp (es troba a la provínci d'Osca, al municipi de Viacamp i Lliterà a la localitat de Viacamp a una altitud sobre el nivell de la mar és de 860 metres a la vall de la Noguera-Ribagorçana.
Història
[modifica]Data de segle xi. Des d'aquí dalt es veuen les torres defensives de les localitats veïnes de: Fals, Alsamora, Benavarri, Luzás, etc.[1]
Descripció
[modifica]El conjunt fortificat està situat a la part alta d'un altiplà sobre la població de Viacamp i es compon de les restes del recinte emmurallat, una esvelta torre cilíndrica i una ermita d'origen romànic, possiblement la capella del castell.[2]
La torre és de planta circular. Va ser manada edificar per Ramiro I rei d'Aragó cap 1061 dins de la seva campanya d'edificació de defenses en terra conquerida. Per a la seva construcció es va deure de prendre model a la torre de castell de Fantova, amb la qual guarda algunes similituds si bé aquella és obra de mestres llombards i aquesta la van edificar picapedrers locals que van aprendre d'aquells,[2] i mesura al voltant de 11 metres de diàmetre i 20 metres d'altura, tenint els seus murs gairebé 3 metres de gruix. Tal com està construïda, sembla que es va construir al mateix temps des de l'interior i des de l'exterior, usant una bastida doble, a causa de el gran gruix d'aquests murs.
Com la majoria de les construccions defensives de l'època, la planta baixa estava encegada, tenint l'accés en alçada i orientada a sud-est amb un arc de mig punt. La planta baixa feia funcions de magatzem i es troba cegada a l'exterior.
Després de la restauració realitzada en els anys 2005 i 2006, s'ha pogut intuir que la torre comptava amb 5 plantes tot i que actualment només es conserven 4. La rematada, avui desaparegut potser fossin uns petits vans defensius a manera de merlets o una teulada cònica. Molt a prop de la torre i dins del recinte emmurallat es troba l'església de Sant Esteve de Viacamp d'origen romànic, clàssic de les fortaleses alt-aragoneses. Inicialment estava dedicada a Sant Miquel arcàngel encara que després es va dedicar a Sant Esteve. Al costat de l'església es troba l'antic cementiri, que no està abandonat.
Les restes del recinte exterior es troben a les zones que voregen el cim del turó i està compost amb sillarejo i maçoneria, amb algun tram de qualitat. Es conserven restes de murs i basaments o arrencades de torres encara que d'escassa alçada.