Vés al contingut

Castell de Xestalgar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Xestalgar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaXestalgar (la Serrania) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 36′ 22″ N, 0° 50′ 02″ O / 39.606°N,0.834°O / 39.606; -0.834
Bé d'interès cultural
IdentificadorRI-51-0010686
Codi IGPCV46.10.133-004[1] Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Xestalgar està al municipi del mateix nom, a la comarca dels Serrans de la província de València. És conegut en la localitat com Los Murones i se situa a la part alta d'un cingle, al marge esquerre del riu Túria, des d'on es pot controlar tant la vall com els seus accessos.[2] Està declarat Bé d'Interès Cultural segons consta a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, amb el número d'anotació ministerial: RI-51- 0010686 i data d'anotació 12 de setembre de 2001.[2]

Descripció historicoartística

[modifica]

La seva construcció es pot datar al segle xii, possiblement d'origen musulmà, modificat i ampliat després de la conquesta cristiana, per adequar-lo a les necessitats d'aquesta època, en la qual s'utilitza el foc artiller. Es va haver d'abandonar aviat, en produir-se el trasllat dels senyors del castell a la població urbana, on es van construir la seva residència palatina. El material utilitzat majoritàriament en la seva construcció és la tàpia, presentant la particularitat que en l'interior del seu encofrat gairebé no s'ha utilitzat morter, que ha estat emprat pràcticament només a la part exterior de protecció, sent la terra el seu component fonamental.[2]

La muralla perimetral, que ha desaparegut gairebé per complet, es troba en molt mal estat, presenta traçat pentagonal, encara que irregular, i posseeix diverses torres circulars de defensa, de les quals es poden veure dues d'elles a la zona inferior més pròxima al poble. També s'ha conservat part de la torre de l'homenatge, que presentava planta rectangular, amb tres altures i terrassa amb merlets. Tampoc queden molts vestigis de les dependències interiors, destacant un aljub en el lloc que va haver de ser el pati d'armes.[3]

El castell disposava de tres túnels que facilitaven la fugida dels seus habitants i que comunicaven la fortalesa amb la vila i les hortes circumdants, actualment encegats.

Referències

[modifica]