Vés al contingut

Castell de l'Albà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de l'Albà
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construccióc. 977 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud692 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAiguamúrcia (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'esquerra del riu Gaià entre el Montmell i Santes Creus, Albà Vell Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ N, 1° 26′ E / 41.35°N,1.43°E / 41.35; 1.43
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN453-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006548 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC526 Modifica el valor a Wikidata

El castell de l'Albà és un castell enrunat del municipi d'Aiguamúrcia. És un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional.

Descripció

[modifica]

Notables ruïnes a l'Albà vell. Murs trossejats amb aparell del segle xi.

"Tot són pedres caigudes o amuntegades i parets diformes. Només l'església alça els quatre murs que la formaven. Els esbarzers ho envaeixen tot i les mates habiten allò que abans era cobert pels sostres. Un color de vellúria daura les pedres abandonades. "(Iglésies-Santasusagna).

Història

[modifica]

Un vell document (del 977 o 978), es refereix al conveni llavors establert entre el bisbe de Barcelona i Guitard "de Mureden", amb l'aprovació del comte Borrell, pel "castro de Albano", el qual Guitard tindrà pel bisbe barceloní.

Es pot apreciar a través de documentació vària, que aquest sector ha constituït al llarg dels anys, un límit del bisbat de Barcelona. En el segle xi, el perill de les incursions sarraïnes hi era expressat. La qüestió dels límits va produir sovint disputes amb el veïnatge.

Al segle xii, s'observa el llinatge Albà referit al castell, sense que es deixi de copsar la senyoria eclesiàstica.

Albà com a cognom, es torna Salbà (de s'Albà); així, al segle xiv la família Salbà estava vinculada amb la Bisbal del Penedès. Per parentiu, sembla que el castell "de Salba" que pertanyia als Albà o Salbà era "d'en Bertran de Gallifa" tal com apareix en el fogatjament de 1365-1370.

Quan es van extingir els senyorius, Albà pertanyia al marquès de la Manresana, pel tràmit familiar.

Referències

[modifica]
  • «Pat.mapa: arquitectura». Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2012].

Enllaços externs

[modifica]