El Castell o Torre de La Torre d'en Besora, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un conjunt de ruïnes catalogades com Bé d'interés cultural, amb la categoria de Monument per declaració genèrica, amb codiː 12.02.119.001.[2]
Les restes de l'antic castell i de les muralles es troben en el nucli poblacional de la Torre d'en Besora.[3]
El començament del nucli poblacional que coneixem avui dia com a la Torre d'en Besora va ser una alqueria àrab (malgrat que recerques arqueològiques posteriors ve a considerar que pogués haver-hi hagut a la zona un assentament iber anterior), que disposava d'una torre defensiva, com era usual en aquella època.[3] Aquest assentament era conegut en aquell moment com “Vinrabino”. Quan es produeix la reconquesta d'aquestes terres per les tropes de Jaume I d'Aragó, l'assentament va començar a cridar-se “Torre de Vinrabí”, entrant a formar pari de la Tinença de Culla i sent senyoriu de Balasc d'Alagó, de Guillem d'Anglesola i de Raimon de Besora. Mentre va estar en mans de Raimon de Besora se li va atorgar la carta de poblament (5 de gener de 1274).[4][3]
En quedar-se a viure en el lloc, Raimon de Besora va decidir reedificar, en part, la torre de l'antiga alqueria musulmana, així com construir-se una casa senyorial fortificada sobre aquesta torre. És a partir d'aquest moment quan al nucli poblacional se li comença a conèixer com a “la Torre d'en Besora”, que es va castellanitzar com a “Torre de Embesora”, i que venia a significar “Torre del senyor Besora”.[4]
Amb el temps la importància estratègica del castell va decaure, la qual cosa va provocar el seu abandó i ruïna, utilitzant-se part dels seus materials per a l'edificació de l'actual església parroquial de Sant Bertomeu, del segle xviii, que es va construir sobre un primitiu temple, del segle xv.[3][4]
Castillo, Torres i Fortaleses de la Comunitat Valenciana. VV.AA. Editorial Premsa Valenciana S. a. 1995. València. Pàg.133. Dipòsit legal:V. 4373-1995.
