Castellbarri
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de sentinella  | |||
| Construcció | segle VII aC-218 edat mitjana | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 273 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | |||
| Localització | Muntanya de Can Mont | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 587-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005828 | |||
| Id. IPAC | 667 | |||
| Id. IPAPC | 1635 | |||
Castellbarri és un emplaçament arqueològic al cim del puig del mateix nom a la Muntanya de Mas Mont al municipi de Calonge al Baix Empordà. Es compon de dues entitats diferents: d'un costat les restes d'un poble ibèric que va ser habitat des del segle vii aC fins al 218 i d'altre costat les restes d'una torre de guaita medieval.[1] El 22 d'abril de 1949 el lloc va ser protegit com a bé cultural d'interès nacional.[2] El primer esment escrit data del 1058 quan pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols.[3]
L'assentament ibèric va ser descobert per Lluís Barceló i Bou el 1930.[4]
Descripció
[modifica]Les restes de la torre es troben a 273,48 m sobre el nivell mitjà del mar.[5]
En comunicació amb la torre de la Creu del Castellar veïna, servia per vigilar la vall del Ruàs i la vall dels Molins, Romanyà fins i tot, en dies clars, el Montseny. Era un edifici rectangular de 10 sobre 7,15 metres amb parets d'un gruix d'1,70 a 1,90 metres, fetes de carreus i pedres unides amb argamassa de calç i sorra granada. Dins de les parets es troben munts de pedres, molts remenades «pels buscadors d'hipotètics tresors». És possible que la torre medieval va construir-se sobre un bassament ibero-romà.[1] Hi ha hagut diverses sessions d'excavacions al poble ibèric vorer. Embrostades per la vegetació abundant, han esdevingut difícils per a entreveure.
La llegenda de les anelles del Castellbarri
[modifica]A una de les parets de la torre, hauria hagut grosses anelles de ferro, a les quals s'haurien fixat els vaixells, en temps immemorables, quan el nivell del mar hauria sigut molt superior, o sigui quasi 300 metres, al nivell d'avui. Els anells han desaparegut, i si n'hi hagueren estat un dia, és molt més probable que van servir per a estacar-hi els cavalls dels caçadors o dels vigilants.[6]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Pere Caner i Estrany, «Torres de vigilància a Calonge», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 22 Any 1974, pàgina 391-392
- ↑ «Torre de la Creu del Castellar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2013].
- ↑ «Castellbarri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ La Creu, la muntanya de Can Mont, Castellbarri i Ruàs, edició de l'Ajuntament de Calonge, s.d., pàgina 24
- ↑ segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya Vissir3, a 298 m segons Pere Caner, op.cit.
- ↑ Pere Caner i Estrany, op.cit., pàgina 392