Castellnou de la Plana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica: finestra arquitectura del Renaixement arquitectura popular | |||
| Altitud | 651 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Moià | |||
| Localització | Camí que surt de la crtra. de Barcelona, km, 37,5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 1045-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005541 | |||
| Id. IPAC | 1147 | |||
El Castellnou de la Plana és un edifici de Moià declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Està situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, que en pren el nom, a llevant i a prop de la carretera C-59, aproximadament 1 km al sud-est del centre de la vila.
Descripció
[modifica]És un edifici de planta irregular articulat segons tres cossos: el primer format per l'antic molí del segle x; el segon pel mas pròpiament dit, dels segles xii-xiv en el qual destaquen les presons i aljub en el nivell inferior i les finestres situades a la façana sud, amb caps enfrontats esculpits a la pedra (exemplars que recorden molt els de la Serradora). El tercer cos, del segle xvi, és dedicat a dependències i annexes de la casa actual.[1]
Els tres cossos citats formen un corraló orientat a ponent i tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.[1] A l'estable, ran de terra i prop de la terra, hi ha una feixuga làmina de ferro que, destapant-la del sòl, dona a una sòrdida estança, que pogué servir de presó. L”aljub o cisterna que es troba sota l'edificació es considera el més gran de la Espanya cristiana medieval amb una capacitar de 450 m3.[2]
Història
[modifica].jpeg)
Si bé és documentat des del segle xii, el conjunt fou erigit en castell per decret del rei Pere el Cerimoniós el 6 de juny de 1381, i el 1382, arran de la compra de Moià i el castell de Clarà feta per Pere de Planella, l'antic castell de la vila va restar abandonat i, sens dubte per contraposició, sorgí el nom de «Castell Nou» aplicat a la domus o casal de Molins.[1]
Derogat pel rei Martí l'Humà l'any 1408, posteriorment passà als Barrera.[1] A la Guerra de Successió era propietat de Baltasar Barrera i Bofarull, ciutadà honrat de Barcelona.[3] El 10 de desembre del 1715, el mariscal Feliciano de Bracamonte, comandant de Vic, manà al tinent coronel José de Zuricaray y Pacheco, que es trobava a Moià, que fes «que el posseedor de castel nou demoliesse [la] torre lateral del molino asta la ventana que está sobre la puerta sin perjudicar el molino y [la] torre de la derecha dejando de la acequia de el molino al río sin perjucio de la cassa, y quitase los matacanes, tronera y muralla quesse allan en lo demás del castillo», i que, en cas de no complir-ho, hi enviaria enginyers per a fer-ho.[3] El 8 de març de 1716, el mestre de cases Josep Duran i Britjà certificà davant notari que Baltasar Barrera li havia pagat 59 lliures i 1 sou per «demolir la torra del molí fins a la fínestra que és sobre lo portal y la torra que és a mà dreta baxant de la bassa del molí; llevar los matacans, troneras y demés que trobavan en lo Castell, y tornar a cubrir ditas torras». Per aquest motiu es gastaren 350 teules.[3]
El 1741, la seva néta Maria Josepa Barrera i Prat de Sant Julià es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila,[3] segon marquès de Puerto Nuevo, títol que avui en dia sostenen els seus propietaris, els quals conserven al seu arxiu els documents referents a la casa.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Castellnou de la Plana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Conocer la Historia Oculta. «Castellnou de la Plana, el castillo del agua!!», 03-05-2024. [Consulta: 1r novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Clarà i Arisa, 2008, p. 212.
Bibliografia
[modifica]- Aymamí Domingo, Gener; Pallarès-Personat, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994.
- Català i Roca, Josep Maria; Planella i Riera. «Castells de Moià, Clarà, Rodors i Nou de Moià». A: Els Castells catalans, vol. V. Rafael Dalmau, 1997 (2a edició), p. 667-681. ISBN 84-232-0335-2.
- Clarà i Arisa, Jaume «Moià i el Moianès durant la Guerra de Successió». Modilianum, 38, 2008, pàg. 17-36.
- Rodríguez Lara, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Camí Ral, 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Enllaços externs
[modifica]
- «Castellnou de la Plana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
