Vés al contingut

Castello Maniace

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castello Maniace
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimJordi Maniaces Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Hohenstaufen al Mezzogiorno, military museum building (en) Tradueix, historical park museum (en) Tradueix i museu d'una entitat pública Modifica el valor a Wikidata
Construcció1038 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfícieexposició: 1.027 m²
exposició: 2.647 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSiracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazza Federico di Svevia 33, 96100 Siracusa Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 03′ 12″ N, 15° 17′ 43″ E / 37.053345°N,15.295394°E / 37.053345; 15.295394
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Treballadors15 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals55.425 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Castello Maniace vist des del costat marítim de la Marina Grande.

El Castello Maniace és una ciutadella i castell del sud d'Itàlia, a Siracusa, Sicília. Es troba a l'extrem del promontori de l'illa Ortigia, on va ser construït entre 1232 i 1240 per l'emperador Frederic II. Porta el nom de Jordi Maniaces, el general romà d'Orient que va assetjar i va conquerir la ciutat el 1038. Originalment, només es podia entrar al castell per un pont que abastava un fossat (ara ple). Una característica del castell és el portal decorat. Avui el castell és obert al públic i és una atracció turística local a Siracusa.[1]

Història

[modifica]

La primera fortificació va ser construïda el 1038 per Jordi Maniaces, un general grec i més tard el Catepan d'Itàlia, després de capturar Siracusa dels àrabs en nom de l'emperador Miquel IV. Frederic II, com a rei de Sicília, va fer que el seu arquitecte Riccardo da Lentini la reconstruís el 1232-1240. El rei Pere el Gran hi va residir amb la seva família el 1288. Del 1305 al 1536 el castell va ser utilitzat com a residència per nombroses reines de Sicília.[2]

Al el castell fou utilitzat com a presó. Al segle següent fou inclòs a la fortificació que defensava el port i la ciutat. Una enorme explosió el va danyar el 1704, després d'aquest desastre es va renovar i es va adaptar a l'ús d'armes.

Referències

[modifica]
  1. Great Britain. Foreign Office. Diplomatic and Consular Reports. Miscellaneous Series, 1888, p. 50–. 
  2. John Murray (Firm). Sicily, 1890, p. 377–. 

Bibliografia

[modifica]