Catalanoïta
 Catalanoïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂H(PO₄)·8H₂O |
| Localitat tipus | Laguna Santa Maria (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.70 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | incolor |
| Fractura | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-008 |
| Símbol | Ct |
La catalanoïta és un mineral de la classe dels fosfats que fou descobert el 2002 a la Puna de la Província de Salta, a l'Argentina. Presenta la novetat d'ésser el primer fosfat de sodi catalogat d'origen evaporític. És present a les crostes superficials de carbonat de sodi de llacunes salades.
El nom de la catalanoïta prové de l'homenatge al geòleg i economista argentí Luciano R. Catalano (1890 - 1970) que fou pioner de l'estudi dels salars andins i de les seves roques evaporites.
El mineral fou aprovat per la IMA (International Mineralogical Association) amb el codi 2002-008.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la catalanoïta pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: stercorita, mundrabillaita, swaknoita, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rhabdofana-(Ce), rhabdofana-(La), rhabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, guerinita i ningyoïta.[1][2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «Catalanoite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Catalanoite». mineralienatlas.de. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Catalanoite». mindat.org. [Consulta: 30 juliol 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Informació a Webmineral (anglès)