Catalunya romànica
| Tipus | sèrie de llibres  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Publicació | Barcelona , 1985 |
| Editorial | Grup Enciclopèdia |
| Format per | 27 |
| Dades i xifres | |
| Tema | art romànic a Catalunya |
| Gènere | enciclopèdia |
| Representa l'entitat | art romànic a Catalunya |
| Altres | |
| Lloc web | enciclopedia.cat… |
Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.[1] Està formada per 27 volums, publicats des de l'any 1984 sota la direcció de Jordi Vigué (1985-1990) i d'Antoni Pladevall (1990-1998).[1] L'obra va comptar amb el finançament i l'impuls de la Fundació Enciclopèdia Catalana, la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l'alt patrocini de la Unesco.[1] Els 27 volums de Catalunya romànica pretenen establir un exhaustiu inventari sobre les expressions artístiques del l'art romànic en els comtats catalans. El volum Del romà al romànic (1999), sense número i dirigit per Pere de Palol i Antoni Pladevall, estudia l'art anterior al romànic i complementa Catalunya romànica.[1]
L'obra integra tant il·lustracions de fotografies com plantes i alçats, croquis, documents, genealogies, biografies i tot el que es va creure necessari per ambientar bé la vida des dels inicis del segle xi fins a finals del segle xiii.[1] En total, l'obra té un conjunt de 13.800 pàgines.
El 8 de setembre de 2020 se'n va presentar la versió digitalitzada.[2]
Obra
[modifica]- Volum I. Introducció general. Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Volum II i III. Osona I, i Osona II.
- Volum IV. Garrotxa.
- Volum V. Gironès, Selva, Pla de l'Estany.
- Volum VI. Alt Urgell-Andorra.
- Volum VII. Cerdanya. Conflent.
- Volum VIII i IX. Empordà I i Empordà II.
- Volum X. Ripollès.
- Volum XI. Bages.
- Volum XII. Berguedà.
- Volum XIII. Solsonès. Vall d'Aran.
- Volum XIV. Rosselló.
- Volum XV. Pallars Sobirà, Pallars Jussà.
- Volum XVI. Ribagorça.
- Volum XVII. Noguera.
- Volum XVIII. Vallès Occidental. Vallès Oriental.
- Volum XIX. Penedès, Anoia.
- Volum XX. Barcelona.
- Volum XXI. Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Priorat i Conca de Barberà.
- Volum XXII. Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
- Volum XXIII. Museu d'art de Girona. Tresor de la catedral. Museu diocesà d'Urgell. Museu Frederic Marés.
- Volum XXIV. Segrià. Garrigues. Pla d'Urgell, Segarra. Urgell.
- Volum XXV. Vallespir, Capcir. Donasà. Fenolleda i Perapertusés.
- Volum XXVI Tortosa i les Terres de l'Ebre. Llitera i Baix Cinca. Obra no arquitectonica dispersa i restaurada.
- Volum XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pladevall i Font, Antoni «Un monument a la Catalunya romànica». Arxiu de Textos Catalans Antics. Institut d'Estudis Catalans, 19, 2000, pp. 651-660. ISSN: 2013-9535.
- ↑ «Catalunya romànica». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 setembre 2020].