Vés al contingut

Catarroja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Catarrogí)
Plantilla:Infotaula geografia políticaCatarroja
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 39° 24′ 12″ N, 0° 24′ 10″ O / 39.4034°N,0.4029°O / 39.4034; -0.4029
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalCatarroja Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població29.316 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.255,08 hab./km²)
Gentilicicatarrogina, catarrogí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície13 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud16 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCatarroja
Dades històriques
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts i divendres
Festa patronalSegona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús Monzó i Cubillos Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46470 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46094 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46094 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatarroja.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AjuntamentdeCatarroja X: ajuntcatarroja Modifica el valor a Wikidata

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Geografia

[modifica]

Situada a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km del cap i casal de València; i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El port de l'Albufera de Catarroja a hores d'ara és un referent, el qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada d'ençà del Miocè, que s'eleva de la mar Mediterrània estant fins als turons de l'oest. L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, en què l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de ser-hi. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que allotgen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

El seu terme municipal limita amb els d'Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Història

[modifica]
Catarroja el 1883

En les partides de l'Hort de Pepica i de l'Alter, s'hi han trobat deixalles arqueològiques de l'època romana; la fundació de la vila és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle xiv el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origin gironí, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va refusar, recolzat pels vilatans, de pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar títol de vila el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, a causa dels deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se amb el senyoriu durant els darrers quatre-cents.

En el segle xvi va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper a causa de la proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital del sud enfora. L'any 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i els vilatans, que aquell va guanyar. A partir de l'any 1670, a causa dels processos d'aterraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

D'ençà del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos de la qual va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus.[1] El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.[2]

Demografia

[modifica]

A data de 2022, Catarroja tenia 28.679 habitants (INE)[3]

El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Economia

[modifica]

Catarroja ha sigut una vila de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquest treball gairebé s'ha perdut. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal, el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, hi destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar-ne l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el polígon industrial.

L'ultim rajolar de Catarroja -Carámicas Cánovas- va tancar el 1993.[4]

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Catarroja (Compromís), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i de 1 Guanyar Catarroja-Esquerra Unida-Seguim Endavant (GC-EUPV).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catarroja

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Catarroja Jesús Monzó Cubillos 3.587 27,30% 7 (+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Lorena Silvent Ruiz 3.180 24,20% 6 (+2)
Partit Popular Rafa Sanchis Muñoz 2.100 15,98% 4 (-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania María Marcela Tomás Guillem 1.923 14,64% 3 (+1)
Guanyar Catarroja - Esquerra Unida Dani Portillo Ogalla 817 6,22% 1 (-4)
Altres candidatures[a] 1.418 10,79% 0
Vots en blanc 113 0,86%
Total vots vàlids i regidors 13.138 100 % 21
Vots nuls 85 0,65%
Participació (vots vàlids més nuls) 13.223 63,54%**
Abstenció 7.587* 36,46%**
Total cens electoral 20.810* 100 %**
Alcalde: Jesús Monzó i Cubillos (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (13 vots: 7 de Compromís i 6 de PSPV[5])
Fonts: JEC,[6] JEZ València,[7] M. Interior,[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2023 l'alcaldessa de Catarroja és Lorena Silvent i Ruiz, del PSOE.[10][11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Chirivella Peris PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Chirivella Peris PP 03/07/1999 --
2003–2007 Mª Ángeles López Sargues UV 14/06/2003 --
2007–2011 Francisco Chirivella Peris
Soledad Ramón Sánchez 		PP
PP 		16/06/2007
12/01/2010 		Defunció (30/12/2009)
--
2011–2015 Soledad Ramón Sánchez PP 11/06/2011 --
2015–2019 Jesús Monzó Cubillos Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Jesús Monzó i Cubillos Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 Lorena Silvent i Ruiz PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments

[modifica]
Església de Sant Miquel

Monuments religiosos

[modifica]

Monuments civils

[modifica]

Llocs d'interés

[modifica]

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

  • Port de Catarroja
    Port de Catarroja

Festes i celebracions

[modifica]
  • Festes patronals en honor de Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la sega de l'arròs. Hi destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Des de 2019, els Moros i Cristians de Catarroja ostenten el títol de Festa d'Interés Turístic Local. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera (BIC), la Festa de la Sega de l'Arròs o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
  • Concurs Internacional d'Allipebre: Es tracta d'un dels concursos gastronòmics més antics d'Espanya en el qual el allipebre és el plat protagonista que se celebra durant les Festes Majors de San Miguel, concretament el dissabte més pròxim al dia del patró. Es tracta del plat més singular de la localitat, el qual es menja en totes les localitats de l'Albufera i la ciutat de València, si bé és Catarroja la que ostenta el títol de Bressol del Allipebre. Aquest esdeveniment és un dels més multitudinaris de la comarca ja que atrau a gran part de la ciutadania local però també de visitants d'altres llocs de la Comunitat Valenciana. Destaca pel seu caràcter popular ja que 150 persones de la localitat competeixen amistosament per ser l'o la millor cuiner/a d'aquest plat utilitzant la recepta i utensilis tradicionals com el típic 'perol de ferro' i cuinat a llenya. Els visitants poden degustar també el allipebre allí a més de gaudir de l'entorn del Port de Catarroja, un dels llocs més emblemàtics i turístics del Parc Natural de l'Albufera de València.
  • Sant Antoni Abat. Se celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Aqueix mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'aqueixa setmana es planta una foguera al matí que es crema aqueixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Al capdavall, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que venen de tota la comarca per a la seua benedicció.
  • Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també esdevé a Catarroja per mitjà de la Junta Local Fallera formada per les 10 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
  • Mig any de Moros i Cristians. Se celebren l'últim cap de setmana d'abril quan resta menys de Mig Any per a les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Aqueix cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al nucli antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" en què els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
  • Creus de maig. La primera setmana de Maig quan coincideix amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
  • Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (nucli antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes en què destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port en què es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca d'El Port estant a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es fa "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
  • Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa" (en procés de ser declarada Bé d'Interés Cultural. Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills il·lustres

[modifica]

Vegeu Categoria:Catarrogins

Notes

[modifica]
  1. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Poble Democràtic (Poble) (603 vots, 4,59%), Podem (441 vots, 3,36%), Som Valencians en Moviment-Cuides (UIG-Som-CUIDES) (309 vots, 2,35%) i Avant-Los Verdes (65 vots, 0,49%).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Catarroja logra la ‘Escoba de Oro 2010’ en reconocimiento a la limpieza de sus calles». El Periòdic, 10-06-2010 [Consulta: 11 març 2016].
  2. ↑ Gómez, Sonia «Del premio a la Escoba de Oro a calles con montañas de basura». Las Provincias, 12-08-2015 [Consulta: 11 març 2016].
  3. ↑ «Instituto Nacional de Estadística». [Consulta: 9 març 2023].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Martínez, Francesc «Xemeneies sense fum». Papers de l'Horta, 7, Primer semestre 1997, pàg. 22.
  5. ↑ «Ple de constitució de l'Ajuntament de Catarroja de 15 de juny de 2019». catarroja.es, 15-06-2019. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2020 [Consulta: 28 març 2020].
  6. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.505 [Consulta: 29 abril 2020].
  7. ↑ Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 96-97 [Consulta: 27 març 2020].
  8. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 28 març 2020].
  9. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Catarroja», 26-05-2019. [Consulta: 27 març 2020].
  10. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  11. ↑ 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catarroja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  12. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  13. ↑ Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de Catarroja: Historia, Geografía y Arte, volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sencera).
  14. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  15. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  16. ↑ «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  17. ↑ CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 323. Volum I, ISBN 84-8048-706-2

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Catarroja
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catarroja&oldid=33999474»