Vés al contingut

València Club de Futbol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: València CF)
No s'ha de confondre amb Valencia Fútbol Club o Valencia Football Club.
Infotaula d'organitzacióValència Club de Futbol
(es) Valencia Club de Fútbol Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomXe (popularitzat des dels anys 70),[1] xotos,[2] merengots,[1]
els taronges,[3] blanquinegres[4]
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima esportiva Modifica el valor a Wikidata
Creació18 de març de 1919 (1919-03-18) (105 anys)
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaLaLiga
Instal·lació esportivaEstadi de Mestalla: València (1923–). 50.000  Modifica el valor a Wikidata
Penyes700 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLay Hoon (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Modifica el valor a WikidataLay Hoon Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principal Rubén Baraja Vegas
Propietat de Peter Lim
(Meriton Holdings Ltd.)
Propietari de
Estadi Nou Mestalla
Ciutat Esportiva de Paterna
Estadi de Mestalla Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blanc, negre
Equipament esportiu
Lloc webhttps://www.valenciacf.com
Facebook: ValenciaCF X: valenciacf Instagram: valenciacf Youtube: UCgvyo5x49J8ht5H9imKfxMQ TikTok: valenciacf Twitch: valenciacf Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià. Fou fundat el 1919 a València i juga a la Primera Divisió. El seu estadi és Mestalla, amb una capacitat de 55.000 espectadors.[5]

Té 65.000 socis,[6] i més de 700 penyes,[7] la qual cosa el fa esdevenir el tercer club de l'Estat espanyol en nombre de socis i penyes. Tanmateix, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a l'Estat espanyol (5,3%), únicament darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[8] En la classificació històrica de la LFP, el València CF ocupa el 4t lloc.[9] Així mateix, compta amb 6 títols de Lliga, 8 Copes, 1 Supercopa espanyola; i en l'àmbit europeu amb 6 títols, 1 Copa de la UEFA, 2 Copes de Fires, 1 Recopa d'Europa i 2 Supercopes d'Europa, així és el tercer club de la lliga espanyola amb major nombre de victòries[10] i partits disputats en totes les competicions europees organitzades per la UEFA per darrere de Reial Madrid i FC Barcelona.

L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.[11] El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.[12] El 2014, després d'una crisi econòmica i social a dins del club, era el 23 club més ric d'Europa, el quart de la lliga espanyola per darrere del Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid.[13]

Història

[modifica]
Article principal: Història del València Club de Futbol

El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.

Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.

Plantilla del València CF l'any 1927.

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.

El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.

Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.

Plantilla del València CF inaugurant el Camp de la Forana (Alginet, 1980)

La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),[14] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).[15] Durant aquesta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En aquesta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941,[15] 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal FC i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.

A finals del segle XX i principis del XXI, el València (entre els anys 1998 i 2004) és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei el 1999, la Supercopa d'Espanya també el 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.[16]

Després de l'època daurada del conjunt xé, l'equip va passar per una regeneració del planter, amb l'aparició de noves estrelles com David Villa, David Silva o Juan Mata, entre altres. Amb aquesta nova gran generació el València va aconseguir guanyar la Copa del Rei del 2008, tot i ser una temporada inestable i polèmica per la voluntat de l'entrenador, Ronald Koeman, d'apartar del primer equip a grans jugadors històrics valencianistes, com Albelda, Cañizares o Angulo.[17] Paral·lelament, el club es va veure inclòs en una crisi econòmica, en part provocada per la desastrosa presidència de Juan Bautista Soler, el qual va endeutar l'entitat valencianista amb la seua decisió de construir el Nou Mestalla, les obres del qual van ser frenades l'any 2009.[18]

El canvi a la dècada del 2010 no va solucionar els problemes econòmics del club, el qual va encaminar-se, inevitablement, amb l'endeutament amb Bankia i una forçosa venda l'any 2014 a l'empresari singapurès Peter Lim, president de Meriton Holdings Ltd.[19] Des d'aleshores el club ha patit una situació d'inestabilitat constant, alternant bones temporades lligueres amb altres en què ha arribat a lluitar, fins i tot, per la permanència. L'any 2019 va ser el centenari del club i va venir acompanyat d'una temporada reeixida on l'equip, dirigit per Marcelino García Toral, va aconseguir la seua vuitena Copa del Rei. Tot i aquest triomf valencianista, el màxim mandatari, Peter Lim, va decidir destituir l'entrenador i el director esportiu, Mateu Alemany, a més de desfer-se d'algunes de les principals figures del planter, com Dani Parejo, Rodrigo Moreno, Ferran Torres, Geoffrey Kondogbia o Francis Coquelin, entre altres. Les últimes temporades han estat marcades per l'eixida de jugadors importants, com Carlos Soler o Gonçalo Guedes, i la pèrdua d'importància de l'equip a la lliga. Açò ha provocat que el club s'haja allunyat dels seus objectius històrics, com eren competir per títols i per accedir a competicions europees, per passar a lluitar per no baixar a segona divisió. No obstant, l'equip ha pogut mantenir alguns jugadors de renom, entre els quals destaca José Luís Gayà, actual capità del València CF.

Símbols

[modifica]

Uniforme

[modifica]

Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues.
  • Tercer Uniforme: Samarreta taronja, pantaló taronja i calces taronja.
1933–34
(primera)
2022-23
(actual)

Patrocinadors i proveïdors d'equipació

[modifica]
Exposició de diferents equipatges del València. En primer pla, samarreta Ressy de la Senyera (segon equipatge).
Samarreta de la segona volta de la temporada 2013-14, inspirada en la de la temporada 2003-04. Està estampada amb la signatura dels jugadors de l'equip.
Període Proveïdor Patrocinador
1980–1982 -
1982–1985
1985–1990
1990–1992
1992–1993
1993–1994
1994–1995 Cip
1995–1998
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008
2008–2009 Valencia Experience / Unibet
2009–2011 Unibet / Compac Encimeras
2011–2014 Jinko Solar / MSC
2014–2015
2015–2017
2017–2019
2019–2021 -
2021-2022 Socios.com
2022-2023
2023- TM Grup Immobiliari

Escut

[modifica]

L'escut oficial del club està format per un ratpenat negre a la part superior posat sobre un escut acabat en punta arrodonida on es plasmen els colors de la senyera: una franja blava en horitzontal a la part superior amb el nom del club escrit en lletres blanques majúscules, i a baix nou franges verticals: cinc grogues i quatre vermelles, que representen la bandera de València i el País Valencià, amb una pilota marró clàssica de futbol al centre.

Escut Ciutat de València
Escut València FC

Cal assenyalar que oficialment l'escut ha presentat sempre la franja blava, tal com s'observa en la bandera del club de 1924. No obstant això, en no tenir aquesta significació que obté a partir de la transició es troben nombrosos exemples de l'escut amb franja blanca. Ho revelen així fotografies com la del jugador Arturo Montesinos, que il·lustra aquest mateix article, o les il·lustracions que il·lustren aquest mateix apartat.

L'elecció de la ratapinyada com a símbol es deu a la importància simbòlica d'aquest animal en la història de l'escut de la ciutat de València, que l'ha convertit en un dels principals símbols de la ciutat fruit de diverses llegendes, com el seu ajut o bon presagi en la conquesta de València el 1238 pel rei Jaume I, o com una variant del drac de la cimera del rei d'Aragó que va fer servir el rei Pere IV al segle XIV. El 2018 es va presentar un nou logotip que consta d'un ratpenat taronja sobre un fons negre. Per a la temporada de l'any del centenari (2018-19) es va fer servir una variació de l'escut antic en daurat i negre i amb les lletres CENTENARI a la part de dalt i 1919-2019 a la de baix. DC Comics ha presentat diverses demandes contra el club per la suposada confusió a què induirien els seus logotips amb el de Batman (personatge creat vint anys més tard que el València FC), les quals no han prosperat fins ara.[20]

Himne

[modifica]

L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.

És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirós
ja començàrem a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defén la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

Amunt València, Visca el València, el campió!

Estadis

[modifica]

Camp d'Algirós

[modifica]
Article principal: Camp d'Algirós
Placa ubicada al lloc on es trobava el Camp d'Algirós, col·locada el 2019 en motiu del centenari del club.

Els primers anys després de la seua fundació el 1919, el València FC va entrenar i va disputar els seus partits com a local en el desaparegut Camp d'Algirós. El camp es trobava en el camí d'Algirós, entre els actuals carrers de Finlàndia i del General Gil Dolz. Tenia una capacitat per a 5.000 espectadors i unes dimensions de 91 x 47 metres (orientació est-oest). Les condicions del terreny de joc eren molt modestes i no era de gespa sinó de terra. El propietari del recinte era Eugenio Miquel, el qual va llogar el camp als dirigents valencianistes per 100 pessetes al mes.[21] El camp va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 amb un partit amistós entre el conjunt valencianista i el Castàlia de Castelló, amb un resultat d'empat sense gols. L'endemà, es van tornar a vore les cares els dos equips i aquesta vegada el València es va imposar per 1-0.[22]

El camp es va quedar xicotet pel gran augment del nombre de socis. Per aquesta raó, el llavors president del club Ramon Leonarte i la junta directiva van buscar parcel·les en venda per a construir un nou camp per a l'equip. El gener de 1923, van decidir comprar 10.000 m² de terreny, situats 500 metres més al nord del Camp d'Algirós, per 316.439,20 pessetes (una quantitat considerable per a l'època) que es va finançar a força de crèdits.[23][24] El projecte per al nou estadi va ser encarregat a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá (qui anys més tard seria president de l'entitat) i les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.[25]

Mestalla

[modifica]
Article principal: Estadi de Mestalla
L'Estadi de Mestalla amb un tifo la temporada 2008-2009

Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. El seu nom es deu al fet que la séquia de Mestalla passava junt al camp. En aquells dies, el camp tenia unes dimensions de 100 x 59 metres i una capacitat de 17.000 espectadors.[26] El dia de la inauguració es va celebrar un partit amistosa que va enfrontar al València amb el FC Levante. El resultat final va ser d'1-0 per al conjunt local amb gol marcat per "Montes" (Arturo Montesinos Cebrián).[24]

Entre 1969 i 1994 es va denominar oficialment Estadi Luis Casanova, en honor de Luis Casanova Giner, un dels millors presidents de la història del club durant dues dècades (els 40 i els 50) en les quals es van conquistar tres títols de Lliga i tres Copes, a més de diversos subcampionats i promotor de la gran ampliació de l'estadi.

Des de 1994 l'estadi va recuperar el seu nom de Mestalla, i posseeix actualment una capacitat per a 49,500 espectadors des de la seua última ampliació el 1998,[27] i unes dimensions de 105 x 70 metres.[28] L'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.[29]

A l'octubre de 2013 es va inaugurar una nova imatge de l'estadi dirigida a augmentar els ingressos del club per màrqueting.[30] Aquesta nova imatge incloïa pintar els seients en una combinació de colors taronja i blanc, mostrant en negre la silueta d'un gran rat penat. A més a l'estiu de 2014 es va pintar i va decorar tot l'exterior de l'estadi, alternant negre i taronja, així com fotografies de gran grandària d'antics jugadors del club i d'èxits esportius.

Ha acollit des dels seus primers anys un total de 31 partits internacionals de la Selecció espanyola de futbol (entre ells els de la fase final del Copa del Món de 1982), més 5 partits de la selecció Olímpica d'Espanya durant els Jocs Olímpics de 1992, i ha sigut seu de 10 finals de la Copa del Rei, l'última en 2014.

El 2019 l'estadi va presenciar el centenari del club i va ser seu del partit de llegendes valencianistes que es va realitzar en la celebració de l'aniversari del València CF. A més, el 2023 va celebrar el seu 100 aniversari, siguent així l'únic estadi centenari de la primera divisió i el més antic de tota la lliga.

Nou Mestalla

[modifica]
Article principal: Nou Mestalla
Obres del Nou Mestalla, futur estadi del club.

El club està en procés de construcció del nou estadi, el Nou Mestalla. El seu disseny avantguardista va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà a l'avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de València. Per aquests nous terrenys adquirits discorre també la séquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar.

La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors. La construcció de l'estadi porta parada des del 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat al no haver-se pogut vendre el sòl de l'actual Mestalla per la crisi immobiliària que va baixar enormement el valor del sòl i pel gran endeutament del club després de la mala gestió de Juan Soler.

Al desembre de 2011 el club va anunciar un protocol d'intencions amb l'entitat Bankia, creditora de la major part del deute del club, a través del qual podrien reprendre's les obres,[31] però al setembre de 2012 es va saber que Bankia trencava l'acord aconseguit a través del pla Newcoval, per la qual cosa el club es va quedar sense acord per al finançament de l'estadi. Després del procés de venda del club, l'empresa de Peter Lim i l'arquitecte Mark Fenwick, s'encarreguen del nou projecte d'estadi. S'espera que l'estadi estiga acabat abans del centenari del València CF en el 2019, tal com estava escrit en el contracte amb el qual Meriton, l'empresa de Peter Lim, es va fer propietària d'una gran part de les accions del club.[32]

Ciutat Esportiva de Paterna

[modifica]
Article principal: Ciutat Esportiva de Paterna

La Ciutat Esportiva de Paterna és un dels complexos esportius destinat al futbol més importants d'Espanya. El club va adquirir els terrenys en el terme municipal de Paterna sota la presidència de Francisco Ros Casares, el 1974, amb un cost de 85 milions de pessetes. Es troba al costat del Parc Tecnològic i ben comunicat, ja que està al costat del tram del by-pass de València de l'autovia A-7 i al costat de l'autovia CV-35.

Amb una extensió de 180.000 metres quadrats i tretze camps de futbol, és el lloc habitJugadors internacionalsent del primer equip, sinó també de totes les categories inferiors del club. A més, disposa d'una residència per als xics de l'acadèmia que venen de qualsevol part del món a formar-se com a futbolistes i un modern Centre de Rehabilitació dotat de diverses sales per a la recuperació dels futbolistes lesionats o que es troben en període de rehabilitació.

Jugadors

[modifica]

Plantilla 2024-2025

[modifica]
A 9 setembre 2024[33]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR País Valencià Jaume Doménech (2n capità)
2 DEF Bèlgica Maximiliano Caufriez (cedit pel Clermont)
3 DEF País Valencià Cristhian Mosquera
4 DEF Guinea Mouctar Diakhaby (4t capità)
5 MIG Argentina Enzo Barrenechea (cedit per l'Aston Villa)
6 MIG Espanya Hugo Guillamón
7 MIG País Valencià Sergi Canós
8 MIG País Valencià Javi Guerra
9 DAV Espanya Hugo Duro
10 MIG Portugal André Almeida
11 DAV Espanya Rafa Mir (cedit pel Sevilla FC)
12 DEF Portugal Thierry Correia
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Macedònia del Nord Stole Dimitrievski
14 DEF País Valencià José Gayà (capità)
15 DEF País Valencià César Tárrega
16 DAV Espanya Diego López
17 DAV Espanya Dani Gómez (cedit pel Llevant UE)
18 MIG País Valencià Pepelu (3r capità)
20 DEF Guadalupe (França) Dimitri Foulquier
21 DEF Espanya Jesús Vázquez
22 DAV Espanya Luis Rioja
23 MIG País Valencià Fran Pérez
24 DEF País Valencià Yarek Gasiorowski
25 POR Geòrgia Giorgi Mamardashvili

Equip filial

[modifica]
Article principal: València CF Mestalla
N. Pos. Nac. Jugador
24 DAV Costa Rica Warren Madrigal (cedit pel Deportivo Saprissa)
27 DAV País Valencià David Otorbi
28 MIG Ghana Ali Fadal
N. Pos. Nac. Jugador
32 MIG País Valencià Martín Tejón
34 POR Espanya Raúl Jiménez
39 DEF Espanya Ro Abajas (cedit pel CD Leganés)

Jugadors internacionals

[modifica]
Selecció Categoria # Jugadors
Espanya
Absoluta 3 José Luis Gayà, Pepelu i Hugo Guillamón
Sub-21 4 Cristhian Mosquera, Fran Pérez, Diego López i Javi Guerra
Geòrgia Absoluta 1 Giorgi Mamardashvili
Macedònia del Nord Absoluta 1 Stole Dimitrievski
Guinea Absoluta 1 Mouctar Diakhaby
Argentina Absoluta 1 Enzo Barrenechea
Costa Rica Absoluta 1 Warren Madrigal
Portugal Sub-21 2 André Almeida i Thierry Correia

Jugadors històrics

[modifica]

Jugadors històrics del València CF per any de debut:

Anys 40 Anys 50 Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Anys 2000 Anys 2010
País Basc Epi País Basc Quincoces II Brasiler Waldo País Valencià Arias Uruguaià Morena Búlgar Pènev Argentí Roberto Ayala País Valencià Roberto Soldado
País Valencià Amadeo Holandès Wilkes País Valencià Guillot Argentí Kempes País Valencià Fernando País Basc Mendieta Rubén Baraja Dani Parejo
País Valencià Asensi País Valencià Mestre País Valencià Claramunt Alemany Bonhof País Valencià Camarasa Argentí Claudio "Piojo" López Carlos Marchena País Valencià José Luís Gayà
País Basc Gorostiza País Valencià Badenes País Basc Sol País Valencià Saura Argentí "Kily" González David Villa Brasiler Rodrigo Moreno
País Basc Eizaguirre País Valencià Pesudo Solsona Cañizares País Valencià Vicente País Valencià Carlos Soler
País Basc Mundo Castellanos Italià Amedeo Carboni David Silva Gonçalo Guedes
País Valencià Seguí Serbi Đukić Juan Mata
País Basc Pasieguito Montenegro Mijatovic
País Valencià Puchades País Valencià Albelda
França Angloma

Entrenadors

[modifica]

El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.

Nom Període Títols
63è Espanya Rubén Baraja 2023-actualitat
62è Itàlia Gennaro Gattuso 2022-2023
61è País Valencià José Bordalás 2021-2022
60è Navarra Javi Gracia 2020-2021
59è País Valencià Salvador González Marco "Voro" 2020
58è Catalunya Albert Celades 2019-2020
57è Espanya Marcelino García Toral 2017-2019 1 Copa del rei 2018/2019
56è País Valencià Salvador González Marco "Voro" 2017
55è Itàlia Cesare Prandelli 2016
54è Espanya Pako Ayestarán 2016
53è Anglaterra Gary Neville 2015-2016
52è Portugal Nuno Espírito Santo 2014-2015
51è Argentí Juan Antonio Pizzi 2014
50è Sèrbia Miroslav Đukić 2013
49è Espanya Ernesto Valverde 2012-2013
48è Argentí Mauricio Pellegrino 2012
47è País Basc Unai Emery 2008-2012
46è País Valencià Salvador González Marco "Voro" 2008
45è Holandès Ronald Koeman 2007-2008 1 Copa del rei 2007/2008
44è País Valencià Óscar Fernández 2007
43è Quique Sánchez Flores 2005- 2007
42è Antonio López Habas 2005
41è Rafael Benítez 2001-2004 2 Lligues 2001/2002 i 2003/2004; 1 Copa de la UEFA 2003/2004
40è Argentí Héctor Cúper 1999-2001 1 Supercopa d'Espanya 1999
39è Italià Claudio Ranieri 1997-1999,2004-2005 1 Copa del rei 1998/1999; 1 Supercopa d'Europa 2004
38è Argentí Jorge Valdano 1997
37è Luis Aragonés 1995-1997
36è Brasiler Carlos Alberto Parreira 1994-1995
35è País Valencià José Manuel Rielo 1994,1995,1997
34è Uruguaià Héctor Núñez 1993-1994
33è País Valencià Francisco Real 1993
32è Holandès Guus Hiddink 1991-1993,1994
31è Uruguaià Víctor Espárrago 1988-1991
30è Argentí Óscar Rubén Valdez 1985-1986
29è País Valencià Robert Gil 1984-1985,1988
28è Paquito García Gómez 1983-1984
27è País Basc Koldo Aguirre 1983
26è Miljan Miljanić 1982-1983
25è Marcel Domingo 1977-1979
24è Heriberto Herrera 1976-1977
23è País Valencià Manolo Mestre 1975-1976,1982
22è Dragoljub Milošević 1975
21è Milovan Ćirić 1974-1975
20è Argentí Alfredo Di Stéfano 1970-1974,1979-1980,1986-1988 1 Lliga 1970/1971; 1 Recopa d'Europa 1979/1980
19è Enrique Buqué & Salvador Artigas 1969-1970
18è País Basc Sabino Barinaga 1968-1969
17è País Basc Edmundo Suárez Trabanco "Mundo" 1964-1965,1966-1968 1 Copa del rei 1966/1967
16è País Basc Bernardino Pérez "Pasieguito" 1963-1964,1979,1980-1982 1 Copa del rei 1978/1979; 1 Supercopa d'Europa 1980
15è Argentí Alejandro Scopelli 1962-1963 2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963
14è Domènec Balmanya 1960-1962
13è Brasiler Pedro Otto Bumbel 1959-1960
12è Lluís Miró 1956-1958
11è País Basc Carlos Iturraspe 1954-1956
10è País Basc Jacinto Quincoces 1948-1954,1958-1959 2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954; 1 Copa Eva Duarte 1948
9è Luis Casas Pasarín 1946-1948 1 Lliga 1946/1947
8è País Valencià Eduard Cubells 1943-1946 1 Lliga 1943/1944
7è País Valencià Leopoldo Costa "Rino" 1942-1943
6è Ramón Encinas Dios 1939-1942 1 Copa del rei 1940/1941; 1 Lliga 1941/1942
5è Andrés Balsa 1935-1936
4t Jack Greenwell 1933-1934
3r Rodolfo Galloway 1931-1933
2n James Herriot 1927-1929
1r Antón Fivébr 1923-1927,1929-1931,1934-1935

Un dels utillers més destacats del club en la seua història va ser Bernardo España Edo, més conegut com a Espanyeta, qui fou cap d'utillers de l'equip i idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.[34][35] Després de 55 anys treballant per al club, l'estiu de 2016 es va retirar.[36]

Presidents

[modifica]
Article principal: Presidents del València Club de Futbol

Palmarès

[modifica]
Exposició de trofeus guanyats pel València CF
Exposició de trofeus guanyats pel València CF

Tornejos internacionals

[modifica]

És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).[37]

Tornejos estatals

[modifica]

Tornejos regionals

[modifica]
Partit de la Champions League de 2007-08 entre el Chelsea FC i el València CF, en Stamford Bridge

Tornejos amistosos

[modifica]

Trajectòria a les competicions internacionals

[modifica]
  • ¹ Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, o equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació
Supercopa d'Europa
Edició Partit únic
79/80 Nottingham Forest
03/04 FC Porto
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició Fase prèvia Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
71/72 Union Luxemburg Hajduk Split Újpest Dózsa
Edició Fase prèvia 1ª Fase de grups ¹ 2ª fase de grups ¹ Quarts de final Semifinals Final
99/00 Hapoel Haifa Glasgow Rangers AC Fiorentina SS Lazio FC Barcelona Reial Madrid
00/01 Tirol Innsbruck Olympiakos CFP Sturm Graz Arsenal FC Leeds United FC Bayern Múnic
02/03 Liverpool FC Arsenal FC Internazionale Milà
Edició Fase prèvia Fase de grups¹ Vuitens Quarts Semifinals Final
04/05 Werder Bremen
06/07 Red Bull Salzburg FC Xakhtar Donetsk Internazionale Milà Chelsea FC
07/08 IF Elfsborg Schalke 04
10/11 Glasgow Rangers Schalke 04
11/12 Bayer Leverkusen
12/13 BATE Borisov PSG
15/16 AS Mònaco KAA Gent
18/19 Manchester United FC
19/20 AFC Ajax Atalanta
Recopa d'Europa
Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
67/68 Belfast Crusaders Steaua Bucarest Bayern Múnic
79/80 B1903 Copenhaguen Glasgow Rangers FC Barcelona FC Nantes Arsenal FC
80/81 AS Mònaco Carl Zeiss Jena
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició 1ª Ronda Trenta-dosens de final Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
61/62 Nottingham Forest Lausanne Sports Internazionale Milà MTK Budapest FC Barcelona
62/63 Celtic Glasgow Dunfermline Athletic Edinburgh Hibernians AS Roma Dinamo de Zagreb
63/64 Shamrock Rovers Rapid Viena Újpest 1.FC Colònia Reial Saragossa
64/65 RFC Lieja
65/66 Edinburgh Hibernians FC Basilea Leeds United FC
66/67 1.FC Nuremberg Estel Vermell Leeds United FC
68/69 Sporting Portugal
69/70 Slavia Sofia
70/71 Cork Hibernians KSK Beveren
72/73 Manchester City FC Estel Vermell
78/79 CSKA Sofia Argeș Pitești West Bromwich Albion
81/82 Bohemians Praga Boavista FC Hajduk Split IFK Göteborg
82/83 Manchester United FC Baník Ostrava Spartak Moscou RSC Anderlecht
89/90 Victoria Bucarest FC Porto
90/91 Iraklis Salònica AS Roma
92/93 SSC Napoli
93/94 FC Nantes Karlsruher SC
96/97 Bayern Múnic Slavia Praga Besiktas JK Schalke 04
98/99 Steaua Bucarest Liverpool FC
01/02 Chernomorets Novorossiysk Legia Varsòvia Celtic Glasgow Servette FC Internazionale Milà
03/04 AIK Solna Maccabi Haifa Besiktas JK Genclerbirligi SK Girondins Burdeus Vila-real CF Olympique Marsella
Edició 1ª Ronda Fase de grups ¹ Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
04/05 Steaua Bucarest
08/09 Marítimo Funchal Club Bruixes Dynamo Kiev
09/10 Stabaek IF Genoa CFC Club Bruixes Werder Bremen Atlètic de Madrid
11/12 Stoke City PSV Eindhoven AZ Alkmaar Atlètic de Madrid
13/14 Kuban Krasnodar Dynamo Kiev Ludogorets Razgrad FC Basilea Sevilla FC
15/16 Rapid Viena Athletic Club
18/19 Celtic Glasgow FK Krasnodar Vila-real CF Arsenal FC

Estadístiques del club

[modifica]

Dades actualitzades després de la 4a jornada de lliga de la temporada 2024/2025

  • Temporades a 1a: 90
  • Temporades a 2a: 4
  • Partits jugats a 1a: 2.934
  • Victòries a 1a: 1.283
  • Empats a 1a: 698
  • Derrotes a 1a: 953
  • Gols a favor: 4.743
  • Gols en contra: 3.798
  • Punts: 3.756
  • Diferència de gols: 945
  • Millor posició a la lliga: 1r
  • Pitjor posició a la lliga: 16è
  • Posició històrica: 4t
  • Major victòria com a local: (29/11/1953) València CF 8 - 0 Sporting de Gijón
  • Major victòria com a visitant: (4/2/1951) UE Lleida 1 - 6 València CF; (31/1/2004) Màlaga CF 1 -6 València CF
  • Major derrota com a local: (20/1/2013) València CF 0 - 5 Reial Madrid
  • Major derrota com a visitant: (13/10/1940) Sevilla FC 10 - 3 València CF
  • Major victòria en competició europea: (23/11/2011) València CF 7 - 0 Racing de Genk

Jugadors amb més participacions

[modifica]

A 11 de setembre de 2024 els 15 jugadors que més partits oficials han disputat amb la samarreta del València CF són:

# Jugador Temporades Lliga Copa Europa1 Altres2 Partits totals
1 Fernando Gómez 1983-1986,

1987-1998

458 73 20 2 553
2 Ricardo Arias 1976-1986,

1987-1992

411 63 34 13 521
3 David Albelda 1997-1998,

1999-2013

351 27 96 11 485
4 Miguel Ángel Angulo 1996-2009 313 30 78 13 434
5 Manolo Mestre 1955-1969 323 64 5 32 424
6 Santiago Cañizares 1998-2008 305 10 84 17 416
7 Enric Saura 1975-1985 306 52 36 7 401
8 Dani Parejo 2011-2020 282 45 55 1 383
9 Pep Claramunt 1966-1978 294 52 15 14 375
10 Carlos Arroyo 1984-1986,

1987-1996

309 50 10 3 372
11 Fernando Giner 1985-1995 300 51 11 7 369
12 José Manuel Sempere 1980-1995 301 42 19 2 364
13 Ángel Castellanos 1976-1986 275 52 30 6 363
14 Rubén Baraja 2000-2010 263 26 66 7 362
15 José Luis Gayà 2012-act. 288 34 29 2 353
  • Dades extretes de BDFutbol
  • Ressaltats els jugadors actuals del València C.F.
  1. Inclou partits de Copa d'Europa, Recopa d'Europa, Copa de la UEFA i Supercopa d'Europa.
  2. Inclou partits del Campionat Regional, Copa Eva Duarte, Supercopa d'Espanya, Copa de la Lliga, Copa Llatina, Copa Intercontinental i Mundial de Clubs.

Màxims golejadors

[modifica]

Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:

Lloc Jugador Temporades Gols (partits) Terme mitjà golejador
1 Mundo 1939-1950 188 (208) 0,90
2 Mario Kempes 1976-1981 1982-1984 116 (184) 0,63
3 Waldo 1961-1970 115 (215) 0,53
4 Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 109 (423) 0,25
5 David Villa 2005-2010 107 (166) 0,64
6 Manolo Badenes 1950-1956 89 (96) 0,92
7 Silvestre Igoa 1941-1950 85 (168) 0,50
8 Epi 1940-1949 77 (200) 0,38
9 Vicente Seguí 1946-1959 76 (260) 0,29
10 Gorostiza 1940-1946 70 (115) 0,60
- Amadeo 1935-1951 70 (217) 0,32

[39]

Màxims golejadors per temporada en lliga

[modifica]
Temporada Futbolista Gols
1939/1940 Mundo 14
1940/1941 Mundo 21
1941/1942 Mundo 27
1942/1943 Mundo 23
1943/1944 Mundo 28
1944/1945 Mundo 17
1945/1946 Mundo 20
1946/1947 Mundo 10
1947/1948 Igoa 15
1948/1949 Mundo 19
1949/1950 Igoa 22
1950/1951 Badenes 20
1951/1952 Badenes 18
1952/1953 Badenes 16
1953/1954 Faas Wilkes 18
1954/1955 Badenes 22
1955/1956 Faas Wilkes 11
1956/1957 Iborra 9
1957/1958 Ricardo Alós 19
1958/1959 Joel / Machado / Tercero / Walter 7
1959/1960 Aveiro 9
1960/1961 Héctor Núñez 14
1961/1962 Waldo 14
1962/1963 Waldo 12
1963/1964 Waldo 18
1964/1965 Waldo 21
1965/1966 Sánchez Lage 8
1966/1967 Waldo 24
1967/1968 Ansola 12
1968/1969 Waldo / Paquito 6
1969/1970 Nebot 7
1970/1971 Forment 8
1971/1972 Quino 13
1972/1973 Valdez 9
1973/1974 Quino 10
1974/1975 Salif Keïta / Claramunt 11
1975/1976 Johnny Rep 14
1976/1977 Mario Kempes 24
1977/1978 Mario Kempes 28
1978/1979 Mario Kempes 12
1979/1980 Mario Kempes 22
1980/1981 Fernando Morena 16
1981/1982 Frank Arnesen 13
1982/1983 Mario Kempes 13
1983/1984 Robert / Mario Kempes 8
1984/1985 Wilmar Cabrera / Robert 11
1985/1986 Wilmar Cabrera 11
1986/1987 Wilmar Cabrera 12
1987/1988 Fernando Gómez 10
1988/1989 Fernando Gómez 14
1989/1990 Liuboslav Pènev / Fernando Gómez 13
1990/1991 Fernando Gómez 10
1991/1992 Liuboslav Pènev 13
1992/1993 Liuboslav Pènev 20
1993/1994 Predrag Mijatović 16
1994/1995 Predrag Mijatović 12
1995/1996 Predrag Mijatović 28
1996/1997 Goran Vlaović / Leandro Machado 8
1997/1998 Claudio López / Adrian Ilie 12
1998/1999 Claudio López 21
1999/2000 Gaizka Mendieta 13
2000/2001 Juan Sánchez 12
2001/2002 Rubén Baraja 7
2002/2003 John Carew / Aimar / Fábio Aurélio 8
2003/2004 Mista 19
2004/2005 Marco Di Vaio 11
2005/2006 David Villa 25
2006/2007 David Villa 16
2007/2008 David Villa 18
2008/2009 David Villa 28
2009/2010 David Villa 21
2010/2011 Roberto Soldado 18
2011/2012 Roberto Soldado 17
2012/2013 Roberto Soldado 24
2013/2014 Jonas Gonçalves 10
2014/2015 Daniel Parejo 8
2015/2016 Paco Alcácer 13
2016/2017 Munir / Santi Mina / Simone Zaza 6
2017/2018 Rodrigo Moreno 16
2018/2019 Dani Parejo 9
2019/2020 Maxi Gómez 9
2020/2021 Carlos Soler 11
2021/2022 Carlos Soler / Gonçalo Guedes 11
2022/2023 Samuel Lino / Justin Kluivert 6
2023/2024 Hugo Duro 13

Fitxatges més cars de la història del club

[modifica]
Posició Jugadors Procedència Euros Any
1r Gonçalo Guedes Paris Saint-Germain 40.000.000 2018
2n Jasper Cillessen FC Barcelona 35.000.000 2019
3r Rodrigo Moreno SL Benfica 30.000.000[40] 2015
4t Álvaro Negredo Manchester City FC 28.000.000[41] 2015
5é Joaquín Sánchez Reial Betis 25.000.000[42] 2006
- Enzo Pérez SL Benfica 25.000.000[43] 2015
7é Ezequiel Garay Zenit de Sant Petersburg 24.000.000[44] 2015
8é Aymen Abdennour AS Mónaco 22.000.000[45] 2015
- Geoffrey Kondogbia Inter de Milà 22.000.000 2018
10é Pablo Aimar River Plate 21.250.000[46] 2001
11é André Gomes SL Benfica 20.000.000[47] 2015
12é Simone Zaza Juventus Football Club 18.000.000[48] 2017
- Manuel Fernandes SL Benfica 18.000.000[49] 2007
- Éver Banega Boca Juniors 18.000.000[50] 2008
15é Stefano Fiore SS Lazio 17.000.000 2004

Vendes més cares en la història del club

[modifica]
Posició Jugadors Destí Euros Any
1r Gaizka Mendieta SS Lazio 48.000.000[51] 2001
2n Nicolás Otamendi Manchester City FC 44.600.000[52] 2015
3r Shkodran Mustafi Arsenal FC 41.000.000[53] 2016
4t João Cancelo Juventus FC 40.400.000 2018
5é David Villa FC Barcelona 40.000.000[54] 2010
6é André Gomes FC Barcelona 35.000.000[55] 2016
7é Ferran Torres Manchester City FC 33.500.000 2020
8é Gonçalo Guedes Wolverhampton Wanderers 32.600.000 2022
9é Giorgi Mamardashvili Liverpool FC 30.000.000 2024
- Rodrigo Moreno Leeds United 30.000.000 2020
- Roberto Soldado Tottenham Hotspur FC 30.000.000[56] 2013
- Paco Alcácer FC Barcelona 30.000.000[57] 2016
13é David Silva Manchester City FC 28.750.000[58] 2010
14é Juan Mata Chelsea FC 26.700.000[59] 2011
15é Neto FC Barcelona 26.000.000 2019

Temporades

[modifica]
  • 1928-29: 2a Divisió 5è
  • 1929-30: 2a Divisió 6è
  • 1930-31: 2a Divisió 1r Ascens a Primera Divisió
  • 1931-32: 1a Divisió 7è
  • 1932-33: 1a Divisió 9è
  • 1933-34: 1a Divisió 7è
  • 1934-35: 1a Divisió 9è
  • 1935-36: 1a Divisió 8è
  • 1936-1939: Guerra Civil Espanyola
  • 1939-40: 1a Divisió 8è
  • 1940-41: 1a Divisió 3r
  • 1941-42: 1a Divisió 1r
  • 1942-43: 1r Divisió 7è
  • 1943-44: 1r Divisió 1r
  • 1944-45: 1r Divisió 5è
  • 1945-46: 1a Divisió 6è
  • 1946-47: 1r Divisió 1r
  • 1947-48: 1r Divisió 2n
  • 1948-49: 1r Divisió 2n
  • 1949-50: 1a Divisió 3r
  • 1950-51: 1a Divisió 3r
  • 1951-52: 1r Divisió 5è
  • 1952-53: 1r Divisió 2n
  • 1953-54: 1a Divisió 3r
  • 1954-55: 1r Divisió 5è
  • 1955-56: 1a Divisió 6è
  • 1956-57: 1a Divisió 11è
  • 1957-58: 1a Divisió 4t
  • 1958-59: 1a Divisió 4t
  • 1959-60: 1a Divisió 9è
  • 1960-61: 1a Divisió 5è
  • 1961-62: 1a Divisió 7è
  • 1962-63: 1a Divisió 7è
  • 1963-64: 1a Divisió 6è
  • 1964-65: 1a Divisió 4t
  • 1965-66: 1a Divisió 9è
  • 1966-67: 1a Divisió 6è
  • 1967-68: 1a Divisió 4t
  • 1968-69: 1a Divisió 5è
  • 1969-70: 1a Divisió 5è
  • 1970-71: 1a Divisió 1r
  • 1971-72: 1a Divisió 2n
  • 1972-73: 1a Divisió 6è
  • 1973-74: 1a Divisió 10è
  • 1974-75: 1a Divisió 12è
  • 1975-76: 1a Divisió 10è
  • 1976-77: 1a Divisió 7è
  • 1977-78: 1a Divisió 4t
  • 1978-79: 1a Divisió 7è
  • 1979-80: 1a Divisió 6è
  • 1980-81: 1a Divisió 4t
  • 1981-82: 1a Divisió 5è
  • 1982-83: 1a Divisió 15è
  • 1983-84: 1a Divisió 12è
  • 1984-85: 1a Divisió 9è
  • 1985-86: 1a Divisió 16è Descens a Segona Divisió
  • 1986-87: 2a Divisió 1r Ascens a Primera Divisió
  • 1987-88: 1a Divisió 14è
  • 1988-89: 1a Divisió 3r
  • 1989-90: 1a Divisió 2n
  • 1990-91: 1a Divisió 7è
  • 1991-92: 1a Divisió 4t
  • 1992-93: 1a Divisió 4t
  • 1993-94: 1a Divisió 7è
  • 1994-95: 1a Divisió 10è
  • 1995-96: 1a Divisió 2n
  • 1996-97: 1a Divisió 10è
  • 1997-98: 1a Divisió 9è
  • 1998-99: 1a Divisió 4t
  • 1999-00: 1a Divisió 3r
  • 2000-01: 1a Divisió 5è
  • 2001-02: 1a Divisió 1r
  • 2002-03: 1a Divisió 5è
  • 2003-04: 1a Divisió 1r
  • 2004-05: 1a Divisió 7è
  • 2005-06: 1a Divisió 3r
  • 2006-07: 1a Divisió 4t
  • 2007-08: 1a Divisió 10è
  • 2008-09: 1a Divisió 6è
  • 2009-10: 1a Divisió 3r
  • 2010-11: 1a Divisió 3r
  • 2011-12: 1a Divisió 3r
  • 2012-13: 1a Divisió 5è
  • 2013-14: 1a Divisió 8è
  • 2014-15: 1a Divisió 4t
  • 2015-16: 1a Divisió 12è
  • 2016-17: 1a Divisió 12è
  • 2017-18: 1a Divisió 4t
  • 2018-19: 1a Divisió 4t
  • 2019-20: 1a Divisió 9è
  • 2020-21: 1a Divisió 13è
  • 2021-22: 1a Divisió 9è
  • 2022-23: 1a Divisió 15è
  • 2023-24: 1a Divisió 9è

Equip filial

[modifica]
Article principal: València Club de Futbol Mestalla

Equip femení

[modifica]

Des de la temporada 2009-2010 el València té un equip de futbol femení en arribar a un acord amb el CD Col·legi Alemany de València perquè els equips femenins del Col·legi competeixin amb el nom de València Féminas CF.[60]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Història del València Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine., en somosche.com (castellà)
  2. ↑ Sobre el mot "xotos"[Enllaç no actiu], en levante-emv.com (castellà)
  3. ↑ Las Tiendas VCF Oficiales, 'Per una Champions Taronja' Una ola 'taronja' y su making off Arxivat 2024-09-10 a Wayback Machine. - YouTube]
  4. ↑ Tres autobusos d'aficionats blanquinegres per al Camp Nou lasprovincias.es (castellà)
  5. ↑ «Capacitat del Camp de Mestalla]». Web del València CF. [Consulta: 9 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Cita del nombre de socis en la web valencianista[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Cens Penyes Valencianistas». Arxivat de l'original el 2009-12-08. [Consulta: 25 setembre 2010].
  8. ↑ «Enquesta del CIS de maig de 2007» (PDF) (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 11 abril 2009].
  9. ↑ «Classificació històrica de la Lliga». Arxivat de l'original el 2019-06-27. [Consulta: 13 gener 2019].
  10. ↑ «Futbol Europeu: València CF». Arxivat de l'original el 2010-01-31. [Consulta: 30 maig 2012].
  11. ↑ Llista 20 clubs més rics 2005 Arxivat 2009-02-13 a Wayback Machine. (castellà)
  12. ↑ Llista 20 clubs més rics 2007[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Deloitte Football Money League 2014|url= http://www.marca.com/2014/01/23/futbol/1390469319.html
  14. ↑ Mundo[Enllaç no actiu] al web del València [Consulta: 23-12-2014]
  15. ↑ 15,0 15,1 La davantera elèctrica proclama el València Campió d'Espanya a Chamartín (3-1) notícia a Valenpedia [Consulta:30 de desembre de 1941]
  16. ↑ Valence 2000, en haute altitude Arxivat 2024-09-10 a Wayback Machine. article sobre l'equip al web de la revista So Foot del 6 de març de 2013 (francès)
  17. ↑ «El día que Koeman repudió a Albelda, Cañizares y Angulo y dinamitó el Valencia» (en castellà), 18-12-2020. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 13 desembre 2023].
  18. ↑ AS, Diario. «Ya es oficial: las obras del nuevo estadio se paralizan» (en castellà), 25-02-2009. [Consulta: 13 desembre 2023].
  19. ↑ levante-emv.com/EFE. «Peter Lim compra el Valencia» (en castellà), 17-05-2014. [Consulta: 13 desembre 2023].
  20. ↑ Romero, Víctor. «Batman contra el Valencia CF: DC Comics denuncia el murciélago del centenario» (en castellà), 18-03-2019. [Consulta: 6 febrer 2023].
  21. ↑ «http://www.levante-emv.com/deportes/2013/05/19/noventa-anos-historia-viva/999172.html» (en castellà). Levante-EMV, 19-05-2013.
  22. ↑ «http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061111/tema_dia/algiros-primer-hogar-valencianista_20061111.html» (en castellà). Las Provincias, 11-11-2006.
  23. ↑ «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/2013-03-10/catedral-mestalla-20130310.html» (en castellà). Las Provincias, 10-03-2013. Arxivat de l'original el 2024-07-11. [Consulta: 12 gener 2018].
  24. ↑ 24,0 24,1 «http://www.valenciacf.com/ver/65/historia.html». Arxivat de l'original el 2014-07-08. [Consulta: 12 gener 2018].
  25. ↑ «http://athletic.elcorreo.com/copa-del-rey/sede/» (en castellà). El Correo. Arxivat de l'original el 2023-04-22. [Consulta: 12 gener 2018].
  26. ↑ «http://www.valenciacf.com/ver/893/historia-e-imagenes.html». Valencia CF. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 12 gener 2018].
  27. ↑ «Accesos a Mestalla». Valencia CF. Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 12 gener 2018].
  28. ↑ «Dades de l'estadi a stadiumguide.com». Arxivat de l'original el 2008-05-11. [Consulta: 13 febrer 2009].
  29. ↑ «XI at 11: Great European grounds». Arxivat de l'original el 2008-08-04. [Consulta: 13 febrer 2009].
  30. ↑ «http://www.dtaocioyturismo.com/inauguracion-del-espectacular-mestalla-forever-tour/». Arxivat de l'original el 2018-01-13. [Consulta: 12 gener 2018].
  31. ↑ «El València C.F acorda amb Bankia acabar el nou Mestalla en dos anys». El Punt Avui, 12-12-2011. Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 14 desembre 2011].
  32. ↑ «El nuevo estadio será una olla a presión» (en castellà). Superdeporte, 23-09-2015.
  33. ↑ «Team». Valencia CF. Arxivat 21 de desembre 2022 a Wayback Machine.
  34. ↑ Espanyeta continua siguent el rei Arxivat 2024-09-10 a Wayback Machine. (castellà)
  35. ↑ salvemosaespaneta.com Arxivat 2009-12-13 a Wayback Machine.. Campanya publicitària del patrocinador del València CF, Unibet, amb Espanyeta com a reclam
  36. ↑ «Españeta, adiós de una leyenda del Valencia» (en castellà). Superdeporte, 11-08-2016.
  37. ↑ UEFA Cup: All-time finals Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. a UEFA.com (anglès)
  38. ↑ «El Valencia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en castellà). Valenciacf.com, 12-08-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-14. [Consulta: 12 agost 2009].
  39. ↑ Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història" i actualitzades a ciberche.net
  40. ↑ «Lim invirtió en Rodrigo y André los 45 millones que preparaba para el VCF».
  41. ↑ «Negredo ya es del Valencia». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  42. ↑ «http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2006/08/24/futbol/1156415347.html».
  43. ↑ «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.html». Arxivat de l'original el 2015-06-04. [Consulta: 12 gener 2018].
  44. ↑ «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.htmlhttps://www.transfermarkt.es/fc-valencia/transferrekorde/verein/1049». Arxivat de l'original el 2017-06-29. [Consulta: 12 gener 2018].
  45. ↑ «El fitxatge d'Abdennour costa al València CF 21,8 milions». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  46. ↑ «El Valencia ficha a Aimar, la figura del River, por 3.500 millones de pesetas».
  47. ↑ «El Valencia 'ficha' a André Gomes por 15 millones».
  48. ↑ «https://www.transfermarkt.es/simone-zaza/transfers/spieler/96828». Arxivat de l'original el 2018-07-02. [Consulta: 12 gener 2018].
  49. ↑ «El Valencia ficha a Manuel Fernandes por 18 millones de euros». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 gener 2018].
  50. ↑ «El Valencia ficha al centrocampista argentino Banega por 18 millones». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  51. ↑ «http://elpais.com/diario/2001/07/18/deportes/995407210_850215.html/». Arxivat de l'original el 2018-09-19. [Consulta: 12 gener 2018].
  52. ↑ «http://www.marca.com/2015/08/18/futbol/equipos/valencia/1439916655.html/».
  53. ↑ «El Valencia recibe una oferta de 41 millones del Arsenal por Mustafi».
  54. ↑ «http://www.mercafutbol.com/barcelona-valencia-oficializan-traspaso-villa-84653/». Arxivat de l'original el 2018-01-13. [Consulta: 12 gener 2018].
  55. ↑ «Les xifres d'André». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  56. ↑ «Soldado deja el Valencia por 30 millones». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  57. ↑ «Alcácer firma por el Barça a cambio de 30 millones y cinco temporadas». Arxivat de l'original el 2024-09-10. [Consulta: 12 gener 2018].
  58. ↑ «El Manchester City paga 33 millones por Silva». Arxivat de l'original el 2020-01-31. [Consulta: 12 gener 2018].
  59. ↑ «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2011&pos=&detailpos=». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 gener 2018].
  60. ↑ «Diez cosas que quizá no sabías del Valencia Féminas CF» (en castellà). La Liga, 04-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2105].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: València Club de Futbol
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=València_Club_de_Futbol&oldid=34233111»