Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (bg) Храм-паметник Свети Александър Невски  | |||
| Epònim | Alexandre Nevski | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Catedral, museu i atracció turística | |||
| Arquitecte | Aleksandr Pomerantsev | |||
| Construcció | 1882 | |||
| Dedicat a | Alexandre Nevski | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neobizantina | |||
| Material | maó | |||
| Mesura | 53 ( ) × 52,2 ( ) × 73,5 ( ) m | |||
| Superfície | 3.170 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Districte d'Oborixte (Bulgària) i Sofia (Bulgària) | |||
| Localització | Sofia | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Stauropegion of the Bulgarian Orthodox Church (en)  | |||
| Religió | Església ortodoxa | |||
| Capacitat màxima | 10.000 | |||
| Lloc web | cathedral.bg | |||
La catedral d'Alexandre Nevski (en búlgar: Храм-паметник, "Свети Александър Невски", Hram-pametnik "Sveti Aleksandâr Nevski") de Sofia, a Bulgària, és una catedral ortodoxa búlgara construïda en estil neobizantí; és la catedral seu del patriarca de Bulgària. Una de les catedrals més grans de tota l'ortodòxia, així com un dels símbols de la capital búlgara. La primera pedra de la catedral es va posar el 1882, però de fet va ser construïda entre 1904 i 1912,[1] en honor dels soldats russos que van morir durant la Guerra russo-turca del 1877-1878, que alliberà Bulgària de la dominació de l'Imperi Otomà. Anomenada catedral de Sant Ciril i Sant Metodi entre 1916 i 1920, el 12 de setembre del 1924 fou declarada Monument cultural.
Arquitectura i decoració
[modifica]La catedral va ser projectada per Aleksandr Pomeràntsev,[1] ajudat per Aleksandr Smirnov i Aleksandr Iàkovlev. Pomeràntsev va modificar radicalment el projecte inicial del 1884-1885 que Ivan Bogomólov havia realitzat. El disseny final es va acabar el 1898, i la construcció i la decoració van ser realitzats per un equip d'arquitectes, artistes i treballadors búlgars, russos, austrohongaresos i europeus, inclosos els arquitectes abans esmentats, així com Petko Momchilov, Yordan Milanov, Haralampi Tachev, Iván Mrkvička, Vasily D. Bolotnov, Nikolai A. Bruni, A. A. Kiseliov, i Anton Mitov.
La basílica ocupa una àrea de 3.170 m² i pot allotjar 5.000 persones a l'interior. Té cinc naus cruciformes, que emfasitzen la cúpula daurada central, de 45 m d'alçada (amb la campana, arriba a 50,52 m). El temple té 12 campanes amb un pes total de 23 tones, la major de 12 tones i la menor de 10 kg. L'interior està decorat amb marbre italià en diversos colors, ònix del Brasil, alabastre i altres materials nobles. Les peces de marbre i les lluminàries es van crear a Múnic; els elements metàl·lics per a les portes a Berlín; les portes es van fer a la fàbrica de Karl Bamberg (Viena), i els mosaics van ser enviats des de Venècia.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Parry, Kenneth. The Blackwell companion to Eastern Christianity. John Wiley & Sons, 2007, p.386. ISBN 0631234233.