Catuquinarú
Aparença
Tipus | llengua no classificada |
---|---|
Ús | |
Codis | |
Glottolog | catu1242 |
El catuquinarú és una llengua extingida i no classificada de la tribu Catuquinaru del Brasil, conservada en poques paraules recollides per Jose Bach i publicada per G. E. Church el 1898. El nom és un derivatiu comú de catuquina. Loukotka l'inclou entre les llengües tupí, descrivint la gent com a catuquins tupinitzats. Tanmateix, el vocabulari poc conservat no s'assembla al de les llengües tupí, catuquines, o pano (compareu Waninawa).
Loukotka dona les paraules següents:
- taka-su 'cap'
- saña 'dent' '
- punü 'mà'
- uhehü 'aigua'
Bach va informar que el catuquinarú utilitzava una versió codificada del seu idioma per comunicar-se a distàncies de fins a 1,5 km mitjançant tambors anomenats cambarysus.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Indian wireless system of communication, in Telegraph and Telephone Age: Telegraphy-telephony-radio (1917), page 380
- ↑ Richard Hennig, Telegraphensysteme der Naturvoelker, in Prometheus: Illustrierte Wochenschrift über die Fortschritte, volume 20, number 1013 (24 March 1909)
Bibliografia
[modifica]- The Geographical Journal (1898), volum 12, pàgina 64, conté una mostra del vocabulari de Bach